Una instantània de l'acte.
El dia d'ahir, dimecres 20 de març es va parlar d’ovnis a Brussel·les en una reunió organitzada per l'eurodiputat portuguès Francisco Guerreiro del grup dels verds. L'acte comptava amb la participació de cinc ponents, un mitjançant connexió remota, representants de diverses organitzacions relacionades amb l'estudi dels ovnis, i una dotzena d'oients.
La Dra. Beatriz Villaroel va parlar del seu model científic de recerca sobre anomalies astronòmiques, que està desenvolupant des de fa anys a la Universitat d'Estocolm. Els ufòlegs Joachim Dekkers (Països Baixos) i Eduardo Russo (Itàlia), van presentar als parlamentaris un resum de la història del fenomen OVNI i les seves implicacions polítiques. En el cas de Russo va repassar les iniciatives en les càmeres parlamentàries en els estats de la Unió en relació amb el fenomen OVNI.
També va participar el pilot de combat nord-americà, Ryan Graves, un dels testimonis dels incidents OVNI de l'armada dels EUA que van ajudar desfermar el nou interès en aquest país pel tema, i un dels declarants a la sessió OVNI de la Capitoli el 26 de juliol del 2023. Va subratllar la urgència d’acabar amb l'estigma que envolta els pilots que declaren haver vist OVNIs, ja que segons la seva experiència es produeixen casos diàriament a tot el món i la immensa majoria d'aquests informes no arriben mai al coneixement dels investigadors.
El pilot comercial Christiaan van Heijst, va recolzar aquest plantejament, reconeixent que durant la seva carrera professional ha observat fenòmens aeris no identificats en quatre ocasions. Segons la seva opinió, els OVNIs poden tenir un origen natural, ser programes de desenvolupament d’armes, fenòmens naturals desconeguts… però que en un moment d'especial sensibilitat aèria al cel d'Europa, a causa de la guerra d'Ucraïna, amb presència de nous tipus de drons, míssils, aeronaus, etc., és urgent investigar el tema.
Per la seva banda, el parlamentari espanyol José Penedo, Cap d'Afers Polítics de l'Agència de Seguretat Aèria de la Unió Europea (EASA, per les inicials en anglès), va assegurar que ja hi ha instruments perquè els pilots puguin notificar qualsevol tipus d'incident aeri. Al que van Heijst i Graves van respondre que aquestes eines no estan dissenyades per a la notificació d'incidents OVNI, diluint aquesta informació entre infinitat d'altres tipus d'incidències aèries, i per tant fent-la totalment inoperativa per a la comunitat científica.
Igualment van intervenir representants de diverses organitzacions ufològiques de l’Estat francès, el belga, l’italià, d’Alemanya, etc. que van subratllar el fet que fa 70 anys que compilen immensos arxius de casuística OVNI que, segons ells, haurien d'estar a l'abast de la comunitat científica i de qualsevol possible iniciativa iniciada pel Parlament Europeu. Naturalment van insistir en la necessitat d'obtenir finançament de la Unió Europea per poder materialitzar aquesta fusió d'arxius en línia.
També van intervenir alguns membres del Parlament que eren a la sala i que van aportar els seus punts de vista.
No és la primera vegada que el tema ovni arriba al Parlament europeu. L’any 1993 el socialista italià, Tullio Regge, preocupat per l'onada d'albiraments que s'estava produint a Bèlgica, va presentar un primer projecte.
L'any 1994, la Comissió d'Energia, Investigació i Tecnologia, seguint la línia iniciada per Regge, va redactar un informe que proposava la creació d'una oficina central per a recollir i coordinar la informació relativa als ovnis. L'informe assenyalava que la solució més fàcil i barata era aprofitar les instal·lacions del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França (GEPAN). I va proposar que es concedís un estatut comunitari a aquest centre que li permetés fer investigacions en els dotze Estats que formaven llavors la Unió. La proposta no va prosperar.
Ara, el representant portuguès ha advocat per un enfocament nou de la qüestió dels objectes voladors no identificats en el context de la seguretat aèria i de l'interès científic per aquests fenòmens a través de la participació parlamentària.
Les seves idees s’han materialitzat en la «Proposta de resolució sobre l'actualització del Reglament de la UE sobre la notificació, l'anàlisi i el seguiment d'esdeveniments en l'aviació civil per incloure la notificació d’UAPs | B9-0194/2024».
El que demana és que la Unió Europea proposi directrius per a una metodologia comuna per a informar i analitzar d’observacions UAP, el que podria donar lloc a una base de dades i un repositori harmonitzat a la UE i permetrà així un intercanvi tècnic d'informació entre els Estats membres. Igualment sol·licita que la Comissió europea proposi actualitzar la legislació actual, en concret el Reglament (UE) 376/2014, per a incloure un mecanisme per a la presentació d'informes i anàlisi de dades coherents, transparents i lliures d'estigma sobre els ovnis a l'espai aeri de la Unió, fins i tot quan aquests esdeveniment no suposin cap risc aparent i immediat per a la seguretat de l'aeronau en qüestió.
Guerreiro, que aviat acaba la seva legislatura com a parlamentari europeu, va assegurar que confia que en el proper mandat algun col·lega prengui el relleu d'aquesta iniciativa, per tal que, no passi com en casos anteriors i es dilueixi en el no-res.
Font: Butlletí de Notícies.
