El document que s’ha publicat correspon a una valoració preliminar sobre els fenòmens aeris no identificats per part de l'Oficina del Director Nacional d’Intel·ligència (25 de juny de 2021). El Senat dels EUA va sol·licitar que es valorés el risc que suposessin els UAPs i el progrés realitzat per un Equip d’investigació del Departament de Defensa (UAPTF), creat per aquest propòsit a l’agost de 2020. 17 agències nord-americanes, han col·laborat en aquest informe.
La part no classificada, de 9 pàgines s’inicia amb un resum executiu que comença senyalant que hi ha només un nombre reduït d’informes amb dades d’alta qualitat el que impedeix extreure conclusions fermes sobre la naturalesa o intencions de la UAP. L’equip d’investigació s’ha concentrat en l’estudi d’informes ocorreguts entre novembre de 2004 i març de 2021.
Segons s'ha pogut llegir en d'algunes piulades la versió classificada d'aquest informe té més de 70 pàgines, 200 pàgines en annexos i 14 vídeos que duren uns 40 minuts. Cal recordar que alguns d'aquests vídeos no sembla que realment acreditin una altra cosa que mancances tècniques o professionals com ja s'havia indicat amb anterioritat.
El document fet públic indica que la majoria dels UAPs sobre els quals s'ha treballat probablement representen objectes físics i en un nombre limitat de casos semblen exhibir característiques de vol inusuals. Però també assenyala que les observacions podrien ser el resultat d’errors dels sensors, falsificació o percepció errònia de la persona observadora i requereix una anàlisi rigorosa addicional.
La revisió de 144 casos apunta que quan es puguin explicar els UAPs individualment, encaixaran en una de les cinc categories explicatives següents: confusions àrees, fenòmens atmosfèrics naturals, programes desenvolupats pel govern o la indústria nord-americana, sistemes de potències estrangeres; i un calaix de sastre per a altres successos.
Per a l’oficina nacional d’Intel·ligència, els UAPs plantegen clarament un problema de seguretat en els vols i podrem representar un desafiament per a la seguretat nacional dels EUA.
El document enumera els passos necessaris per a un estudi detallat del problema, que necessita de molts recursos i una inversió econòmica addicional significativa. Naturalment, aquest és el moll de la qüestió, el que no exclou la natural prudència necessària amb la qual han d’actuar els Serveis d’intel·ligència.
Las principals conclusions no aporten gaire, malgrat que assumeixen que alguns UAPs poden atribuir-se a anomalies dels sensors. Però, crida especialment l’atenció l’escassa capacitat d’identificació de la natura i origen dels objectes. L’equip d’investigació solament ha pogut explicar un únic cas, un globus desinflat, entre els 144 analitzats, el que suposa un percentatge inferior al 1% !!!!! Sorprèn que amb aquesta taxa d’èxit es pugui establir en quines categories s’aconsegueix classificar els casos quan es puguin explicar tots. Si no saben què és, com poden categoritzar-ho?
Com s'ha indicat, l’informe assenyala també l’existència de patrons de comportament de pilotatge dels UAPs, però no és molt coherent en les seves explicacions ja que apunta a una gran variabilitat i a que les dades son massa limitades. Per una altra part, sembla que els analistes no han considerat la tendència humana a exagerar i especular, especialment sota condicions d’incertesa, el que inclou naturalment a les/els pilots.
De tot això sembla que sorgirà un costós programa d’identificació electrònica i en temps real d’objectes a l’espai aeri o almenys és la intenció. Una versió real del reconeixement automàtic de naus i objectes que la ciència ficció ens brinda des de fa anys.
Gerard Casademon ha fet una traducció d'urgència del document.
