Oficina del director de la Intel·ligència dels EUA
Avaluació preliminar: fenòmens aeris no identificats
25 de juny de 2021
Abast i conjectures
Abast
L'Oficina del Director d'Intel·ligència (ODNI) presenta aquest informe preliminar en resposta a la disposició de l'Informe del Senat 116-233, que acompanya la Llei d'Autorització d'Intel·ligència (IAA) per a l'any fiscal 2021, segons el qual el director nacional d'Intel·ligència, en consulta amb el Secretari de Defensa, ha de presentar una avaluació d'intel·ligència de l'amenaça que suposen els fenòmens aeris no identificats (UAP) i els avenços que l'Equip de recerca sobre fenòmens aeris no identificats (UAPTF) ha realitzat per comprendre aquesta amenaça.
Aquest informe proporciona una visió general per als responsables dels desafiaments associats a la caracterització de l'amenaça potencial que suposen els UAP, alhora que proporciona un mitjà per desenvolupar processos, polítiques, tecnologies i formació pertinents per al personal militar dels EUA i altres membres de Govern dels EUA en cas que es trobin amb UAPs, per tal de millorar la capacitat d'Intel·ligència per comprendre l'amenaça.
El director de l'UAPTF és el militar responsable de garantir la recopilació i consolidació escaient de les dades sobre els UAP. El conjunt de dades descrit en aquest informe es limita actualment a la informació del Govern dels Estats Units sobre els incidents ocorreguts entre novembre de 2004 i març de 2021. Les dades continuen sent recopilades i analitzats.
La ODNI ha preparat aquest informe per als comitès d'Intel·ligència i de Serveis Armats del Congrés. La UAPTF i el Director d'Intel·ligència de les forces aèries han preparat la versió preliminar d’aquest informe, amb aportacions del USD(I&S), DIA, FBI, NRO, NGA, NSA, les Forces Aèries, l'Exèrcit, el Marines, la Marina, DARPA, FAA, la NOAA, NGA, el ODNI / NIM, ODNI/NCSC, i ODNI/NIC.
Conjectures
El sensor que registren UAPs generalment operen correctament i capturen suficients dades reals per permetre avaluacions inicials, però alguns UAPs poden ser atribuïbles a anomalies dels sensors.
RESUM EXECUTIU
La limitada quantitat d'informes d'alta qualitat sobre els fenòmens aeris no identificats (UAP) dificulta la nostra capacitat per treure conclusions fermes sobre la naturalesa o la intenció dels UAP. L'Equip de recreca sobre Fenòmens Aeris No Identificats (UAPTF) va examinar una sèrie d'informacions sobre els UAP descrits en els informes dels militars nord-americans i d'Intel·ligència, però a causa que els informes no tenien suficient especificitat, finalment va determinar que era necessari un procés d'informació únic i adaptat per proporcionar dades suficients per a l'anàlisi dels successos de UAP.
Com a resultat, l’UAPTF ha concentrat la seva revisió en els informes que es van produir entre 2004 i 2021, la majoria dels quals són el resultat d'aquest nou procés adaptat per disposar de millor informació dels UAPs a través de formularis.
Molts dels UAP notificats probablement corresponen a objectes físics, atès que la majoria van ser detectats a través de múltiples sensors, incloent radar, infraroigs, dispositius electroòptics, detectors d’armament i observació visual.
En un nombre limitat d'incidents, els UAP semblaven mostrar característiques de vol inusuals. Aquestes possibilitats podrien ser el resultat d'errors dels sensors, fraus, o de la percepció errònia dels observadors i requereixen una anàlisi rigorosa addicional. És probable que hi hagi múltiples tipus d’UAPs que requereixin diferents explicacions basades en la gamma d'aparences i comportaments descrits en els informes disponibles.
La nostra anàlisi de les dades dóna suport a la idea que, si es resolen els incidents individuals de UAP, només entraran en una de les cinc categories explicatives potencials: confusions aèries, fenòmens atmosfèrics naturals, programes de desenvolupament de Govern o de la indústria nord-americana, sistemes de potències estrangeres i un calaix de sastre d’altres.
Els UAPs plantegen clarament un problema en la seguretat dels vols i poden suposar un repte per a la seguretat nacional dels EUA. Les preocupacions de seguretat se centren principalment en els pilots que s'enfronten a un domini aeri cada vegada més saturat. Els UAPs també representarien un repte per a la seguretat nacional si són plataformes de recol·lecció d’informació per part d’estrangers o proporcionen evidències que un enemic potencial ha desenvolupat una tecnologia innovadora o disruptiva.
La consolidació coherent dels informes de tot el govern federal, l'estandardització dels informes, l'augment de la recopilació i l'anàlisi, i un procés racionalitzat per a l'examen de tots aquests informes en relació amb una àmplia gamma de dades pertinents del Govern dels EUA han de permetre una anàlisi més sofisticada dels UAPs que probablement aprofundirà en la nostra comprensió del fenomen. Alguns d'aquests passos exigeixen molts recursos i requereixen una inversió addicional.
Informes disponibles molt poc concloents
Les dades limitades deixen a la majoria de les UAP sense explicació...
La limitació de les dades i la incoherència en la presentació d'informes són els principals problemes per avaluar els UAPs. No existia cap mecanisme estandarditzat de presentació d'informes fins que l'Armada en va establir un en març de 2019. La Força Aèria va adoptar posteriorment aquest mecanisme al novembre de 2020, però segueix limitant-se a la presentació d'informes a la Vicesecretaria. L’UAPTF va escoltar periòdicament de forma anecdòtica durant la seva investigació sobre d’altres observacions que es van produir però que mai es van recollir en cap document formal o informal d'aquests observadors.
Després d'estudiar detingudament aquesta informació, l’UAPTF es va centrar en els informes que incloïen UAPs presenciats per pilots militars i que recollits per sistemes que considerem fiables. Aquests informes descriuen incidents ocorreguts entre 2004 i 2021, la majoria dels quals es van produir en els dos últims anys, a mesura que el nou mecanisme de notificació es va fer més conegut per la comunitat de l’aviació militar. Vam poder identificar un cas UAP amb dades amb un alt nivell de confiança. En aquest cas, identifiquem l'objecte com un gran globus desinflant-se. Els altres segueixen sense explicació.
144 informes procedeixen de fonts del Govern dels EUA. D'ells, 80 informes incloïen l'observació amb múltiples sensors.
La majoria dels informes descrits els UAP com objectes que interrompen en entrenaments planificats o d’altres activitats militars.
Reptes de recollida de dades sobre els UAP
Els estigmes socioculturals i les limitacions dels sensors segueixen sent obstacles per a la recollida de dades sobre els UAP. Malgrat que alguns desafiaments tècnics -com la forma de filtrar adequadament les interferències dels radars per garantir la seguretat del vol de les aeronaus militars i civils- tenen una llarga trajectòria dins la comunitat aeronàutica, altres són exclusius del conjunt de problemes relacionats amb els UAP.
Els relats dels pilots d’operacions i dels analistes militars i d’Intel·ligència descriuen el menyspreu associat a l'observació dels UAP, a la notificació dels mateixos o a l'intent de discutir-ho amb els col·legues. Tot i que els efectes d'aquests estigmes han disminuït a mesura que els membres d'alt nivell de les comunitats científiques, de desenvolupament de polítiques, militars i d'intel·ligència es comprometen seriosament amb el tema en públic, el risc per a la reputació pot mantenir a molts observadors en silenci, complicant el seguiment científic del tema.
Els sensors instal·lats a les plataformes militars nord-americans solen estar dissenyats per complir missions específiques. En conseqüència, aquests sensors no solen ser adequats per identificar UAPs.
Els punts d'observació dels sensors i el nombre de sensors que detecten simultàniament un objecte tenen un paper a l'hora de distingir els UAP dels objectes coneguts i de determinar si un UAP demostra una capacitat aeroespacial innovadora.
Els sensors òptics tenen l'avantatge de proporcionar certa informació sobre la mida relativa, la forma i l'estructura. Els sensors de radiofreqüència proporcionen informació més precisa sobre la velocitat i la distància.
Però sorgeixen alguns possibles patrons. Tot i que els informes presenten una gran variabilitat i el conjunt de dades és massa limitat per permetre una anàlisi detallada de tendències o patrons, les observacions dels UAPs s'agrupen en funció de la seva forma, mida i, sobretot, de la seva propulsió.
Els albiraments d’UAPs també tendeixen a agrupar-se al voltant dels camps d'entrenament i proves dels Estats Units, però avaluem que això pot ser el resultat d'un biaix en la recopilació com a resultat d’una atenció selectiva, el major nombre de sensors d'última generació que operen en aquestes àrees, les expectatives de les unitats i la sensibilització per informar de les anomalies en llocs amb més necessitats de seguretat.
I un grapat d’UAPs semblen acreditar una tecnologia avançada
En 18 incidents, descrits en 21 informes, els observadors van informar de patrons de moviment o característiques de vol inusuals dels UAP.
Alguns UAPs semblaven romandre estacionaris en mig de vents d’altitud, moure’s en contra de vent, maniobrar bruscament o desplaçar-se a una velocitat considerable, sense mitjans de propulsió discernibles. En un petit nombre de casos, els sistemes de les aeronaus militars van detectar energia de radiofreqüència associada als albiraments de UAPs.
L’UAPTF posseeix una petita quantitat de dades que semblen mostrar als UAP accelerant o que són pilotats. Són necessaris anàlisis rigoroses addicionals per part de múltiples equips o grups d'experts tècnics per determinar la naturalesa i validesa d'aquestes dades. Estem duent a terme una anàlisi de més abast per determinar si realment hi ha tecnologies d'avantguarda darrera de les observacions.
Els UAPS probalment no tenen una explicació única
Els UAPs documentats en aquest limitat conjunt de dades mostren una sèrie de comportaments aeris, que donen suport a la possibilitat que hi hagi múltiples tipus de UAPs que requereixin diferents explicacions. La nostra anàlisi de les dades és consistent amb el fet que, si es resolen els incidents individuals de UAP, només entraran en una de les cinc categories explicatives possibles: senyals paràsits aeris, fenòmens atmosfèrics naturals, programes de desenvolupament de Govern dels EUA o de la indústria, sistemes estrangers i un calaix de sastre d’altres. Amb l'excepció d'un cas en el qual es va determinar amb alta seguretat que l’UAP era un senyal paràsit, específicament un globus que es desinfla, actualment no tenim prou informació al nostre conjunt de dades per atribuir els incidents a explicacions específiques.
Confusions aèries: Procedents d’objectes com ara ocells, globus, vehicles aeris recreatius no tripulats , o residus a l’aire com bosses de plàstic que esborronen els escenaris i afecten la capacitat d'un operador per identificar veritables objectius, com avions enemics.
Fenòmens atmosfèrics naturals: Els fenòmens atmosfèrics naturals inclouen cristalls de gel, humitat i fluctuacions tèrmiques que poden activar registres en alguns sistemes d'infraroigs i radars.
Programes de desenvolupament de Govern dels EUA o de la indústria: Algunes observacions de UAP podrien ser atribuïbles a desenvolupaments i programes classificats d'organitzacions nord-americanes. No obstant això, no hem pogut confirmar que aquests sistemes fossin responsables de cap dels informes de UAP que s’han recollit.
Sistemes estrangers: Alguns UAPs poden ser tecnologies desplegades per la Xina, Rússia o una altra nació o una entitat no governamental.
Altres: Tot i que la majoria dels UAPs descrits en el nostre conjunt de dades probablement romanguin sense identificar a causa de l'escassetat de dades o als problemes que plantegen el seu processament o l'anàlisi, és possible que necessitem coneixements científics addicionals per recopilar, analitzar i caracteritzar amb èxit alguns d'ells. Agruparíem aquests objectes en aquesta categoria a l'espera d'avenços científics que ens permetin comprendre'ls millor.
La UAPTF té la intenció de centrar l'anàlisi addicional en el petit nombre de casos en els quals els UAPs semblaven mostrar característiques de vol o de pilotatge inusuals.
Els UAPs amenacen la seguretat dels vols i, possiblement, la seguretat nacional
Els UAP suposen un perill per a la seguretat dels vols i podrien suposar un perill més ampli si alguns casos representen una sofisticada recol·lecció de dades sobre les activitats militars dels Estats Units per part d'un govern estranger o demostren un avanç tecnològic aeroespacial per part d'un potencial enemic.
Problemes habituals a l'espai aeri
Quan els pilots es troben perills per a la seguretat, estan obligats a informar d'aquests situacions. Depenent de la ubicació, el volum i el comportament dels perills durant les incursions en els camps de tir, els pilots poden deixar de realitzar les seves proves i / o entrenaments i aterrar els seus avions, el que té un efecte dissuasiu en la presentació d'informes. L'UAPTF té 11 informes de casos en els quals els pilots van informar de situacions de quasi-accident amb un UAP.
Possibles reptes per a la seguretat nacional
Actualment no tenim dades que indiquin que els UAPs formen part d'un programa de recol·lecció de dades estranger o que són indicadors d'un avanç tecnològic important per part d'un enemic potencial. Seguim observant si hi ha indicis de tals programes, atès el desafiament de contra intel·ligència que suposarien, especialment perquè alguns UAPs han estat detectats a prop d'instal·lacions militars o per avions que porten els sistemes de sensors més avançats dels EUA.
Explicar les UAPs requerirà analítiques, recollida de dades i inversions en recursos
Estandarditzar la presentació d'informes, consolidar les dades, i aprofundir en l'anàlisi
D'acord amb les disposicions de l'Informe 116-233 de Senat, que acompanya IAA per a l'exercici 2021, l'objectiu a llarg termini de l’UAPTF és ampliar l'abast del seu treball per incloure en la seva anàlisi més successos d’UAPs documentats per una gamma més àmplia de personal i sistemes tècnics governamentals. A mesura que augmenti el conjunt de dades, també millorarà la capacitat de l’UAPTF per detectar tendències. L'objectiu inicial serà emprar algoritmes d'intel·ligència artificial/aprenentatge automàtic per agrupar i reconèixer similituds i patrons en les característiques de les dades. Conforme la base de dades vagi acumulant informació d'objectes aeris coneguts, com globus meteorològics, globus de gran altitud o de superpressió, i fauna silvestre, l'aprenentatge automàtic pot afegir eficàcia mitjançant l'avaluació prèvia dels informes de la UAP per veure si aquests registres coincideixen amb esdeveniments similars ja inclosos a la base de dades.
- L'UAPTF ha començat a desenvolupar fluxos de treball d’anàlisi i de processament interinstitucionals per garantir que tant la recopilació com l'anàlisi estiguin ben informats i coordinats.
La majoria de les dades dels UAPs provenen dels informes de la Marina dels Estats Units, però s'estan realitzant esforços per estandarditzar els informes d'incidents en tots els serveis militars dels Estats Units i en d’altres organismes governamentals per garantir que s’obtenen totes les dades pertinents pel que fa a incidents particulars i qualsevol activitat dels Estats Units que pugui ser rellevant. L’UAPTF està treballant actualment per aconseguir informes addicionals, inclosos els de les Forces Aèries dels Estats Units (USAF), i ha començat a rebre dades de l'Administració Federal d'Aviació (FAA).
- Tot i que la recopilació de dades de la USAF ha estat històricament limitada, la USAF va començar un programa pilot de sis mesos al novembre de 2020 per recopilar documentació en les àrees més probables de trobar UAPs i està avaluant com normalitzar la futura recopilació, notificació i anàlisi a tota la Força Aèria.
- La FAA recull dades relacionades amb les UAPs durant el curs normal de gestió de les operacions de trànsit aeri. En general, la FAA recull aquestes dades quan els pilots i d’altres usuaris de l'espai aeri informen de successos inusuals o inesperats a l'Organització de Trànsit Aeri de la FAA.
A més a més, la FAA supervisa contínuament els seus sistemes cercant anomalies, generant informació addicional que pot ser útil per a l’UAPTF. La FAA és capaç d'aïllar les dades d'interès per a l’UAPTF i posar-les a la seva disposició. La FAA compta amb un programa de divulgació sòlid i eficaç que pot ajudar a l’UAPTF a arribar als membres de la comunitat d’aviació per fer saber la importància d'informar sobre els UAPs.
Ampliar la recopilació de dades
La UAPTF està buscant formes noves d'augmentar la recopilació d’àrees amb cúmuls de casos d’UAPs quan les forces nord-americanes no estan presents, com a forma d'establir una línia de base per a l'activitat dels UAPs "estàndard" i mitigar el biaix del recull en el conjunt de dades. Una de les propostes consisteix a utilitzar algoritmes avançats per buscar dades històriques captades i emmagatzemades procedents de radars.
L’UAPTF també té previst actualitzar la seva actual estratègia de recopilació interinstitucional d’UAPs, per tal d'utilitzar les plataformes i els mètodes de recopilació pertinents del Departament de Defensa i d’Intel·ligència.
Augmentar la inversió en recerca i desenvolupament
L’UAPTF ha indicat que el finançament addicional per a la recerca i el desenvolupament podria impulsar l'estudi futur dels temes exposats en aquest informe. Aquestes inversions han de guiar-se per una estratègia de recollida de dades dels UAPs, un Full de Ruta Tècnica de recerca i desenvolupament UAP i un Pla de el Programa UAP.
APÈNDIX A
Definició de termes clau
Aquest informe i les bases de dades de l'UAPTF utilitzen els següents termes per definir-los:
Fenòmens aeris no identificats (Unidentified Aerial Phenomena, UAP): Fenòmens aeris no identificables immediatament. L'acrònim UAP representa la categoria més àmplia d'objectes aeris revisats per a la seva anàlisi.
Esdeveniment UAP: Una descripció holística d'un fet durant el qual un pilot o una tripulació aèria és testimoni (o detecta) d'un UAP.
Incident UAP: Una part específica de l'esdeveniment.
Informe d’UAP: Documentació d'un esdeveniment UAP, que inclou cadenes de custòdia verificades i informació bàsica com l'hora, la data, el lloc i la descripció de l’UAP. Els informes UAP inclouen els successos «Range Fouler» i d’altres informes.
Els aviadors de la Marina dels Estats Units defineixen un "range fouler" (prova horrorosa) com una activitat o objecte que interromp l'entrenament previst o una altra activitat militar en una zona d'operacions militars o espai aeri restringit.
APÈNDIX B
Informe del Senat que acompanya la Llei d'Autorització d'Intel·ligència per a l'Any Fiscal 2021
L'Informe del 'Senat 116-233, que acompanya la Llei d'Autorització d'Intel·ligència per a l'Any Fiscal 2021, estableix que el Director d’Intel·ligència, amb consulta al Secretari de Defensa i d’altres caps pertinents de les Agències de Govern dels Estats Units, ha de presentar una avaluació d'intel·ligència de l'amenaça plantejada pels UAP i el progrés que l’UAPTF ha fet per entendre aquesta amenaça.
L'informe de l'Senat sol·licitava específicament que l'informe inclogués:
1. Una anàlisi detallada de les dades i informes d'intel·ligència sobre UAP recollits o en poder de l'Oficina d'Intel·ligència Naval, incloses les dades i informes d'intel·ligència en mans de la UAPTF;
2. Una anàlisi detallada de les dades sobre fenòmens no identificats recollits per:
a. la Intel·ligència Geoespacial;
b. la Intel·ligència de Senyals;
c. la Intel·ligència Humana;
d. la Intel·ligència de Mesures i identificacions;
3. Una anàlisi detallada de les dades de l'Oficina Federal d'Investigació, derivades de les recerques sobre UAPs a l'espai aeri restringit dels Estats Units;
4. Una descripció detallada d'un procés interinstitucional que garanteixi una escaient recopilació de dades i l'anàlisi centralitzat de tots els informes d’UAPs per part del Govern Federal, sense importar el servei o l'agència que hagi aconseguit la informació;
5. La identificació d'un funcionari responsable del procés descrit a l'apartat 4:
6. La Identificació de possibles amenaces aeroespacials o d'un altre tipus per a la seguretat nacional plantejades pels UAPs, i avaluació de si aquesta activitat dels UAPs pot atribuir-se a un o més enemics estrangers;
7. Identificació de qualsevol incident UAP que indiqui que un enemic potencial ha arribat a capacitats aeroespacials avançades que podrien posar en perill les forces estratègiques o convencionals dels Estats Units;
8. Recomanacions relatives a una major recopilació de dades, a la millora de la recerca i el desenvolupament, al finançament addicional i a altres recursos.
Traducció: Gentilesa de Gerard Casademon.
