«La Vanguardia» i l'estranya llum

El diari La Vanguardia va llançar el passat 4 d’abril un repte al seus lectors digitals  aprofitant el fet del confinament pel Covid19 i algunes llums que s’estaven veient al cel de Catalunya i del País Valencià. El rotatiu ha publicat algunes de les respostes obtingudes.

En un article del dia 5, actualitzat el 6 assenyala, evidentment amb exageració, que s’està convertint en «el gran misteri de l'època de confinament de la pandèmia de la Covid-19» i que podria tenir una explicació relacionada amb la cobertura d'Internet. En aquest sentit es pregunta la persona autora no identificada si té a veure amb el Projecte Loon, com alguns astrònoms haurien apuntat (globus d’heli a gran altitud per a una xarxa 5G) malgrat que indiquen que hi ha altres hipòtesis, com l'Estació Espacial Internacional (ISS), o els satèl·lits Starlink que ja han estat aparentment responsables d’algunes observacions singulars darrerament.

Un dels testimonis recollits per l’article és el de Glòria Lloveras. Segons el seu relat la nit del divendres 3 d’abril, trobant-se a Camallera, a l’Alt Empordà, entre dos i tres quarts de deu de la nit van veure una gran resplendor des de dins de casa seva i van eixir de seguida al jardí. Llavors veieren el que descriu com «una gran bola de llum vermella que donava la impressió que era molt a prop, a sobre nostre». «S'anà allunyant i allargant-se fins convertir-se en una mena d'estel que també acabà desapareixent a l'horitzó. Anava en direcció sud-est. Hem cercat i es veu que ningú més ho va veure. Finalment ho hem trobat al vostre diari».

Un altre testimoni, Fabián Cukier, comenta que la nit del 4 d’abril, a Barcelona estant, ell i d’altres testimonis havien vist «la llum». La comparen amb una estrella, però molt més lluminosa i aparentment propera. I afegeix que el «seu moviment acompanyava el de la resta de les estrelles, o sigui, gairebé res. Al cap de 30 o 40 minuts ja s'havia amagat darrere dels edificis. Facilitem aquí un dels vídeos compartits. 

Cristóbal Ordóñez, des de Sabadell, al Vallès Occidental, descriu el seu relat de l’observació també de la nit del dia 3:

«[El] que vam veure nosaltres no s'ajusta al que posen els vídeos d'altres lectors, ni tampoc l'hora, però veient la raresa de tot això no tinc ni idea de si ni tan sols té alguna cosa a veure, però és igualment curiós.

El tema és que estàvem fent una barbacoa al pati del nostre habitatge a Sabadell per sopar i eren sobre les 21 h, quan albirem una mena de bola de foc que va travessar el firmament per sobre nostre.

Era massa gran com per ser un avió, tampoc [un] helicòpter, i no era cap estrella. Podria ser un dron? La veritat és que no tenia pinta, però jutgin vostès mateixos.

Adjunto vídeo que vam gravar amb el mòbil. La forma de l'objecte era tipus bola de foc, i això és el que ens va cridar l'atenció».

Anabel González, des de Sant Boi, al baix Llobregat, informa que cap a les 10 de la nit va sortir amb la seva parella al pati de la seva finca i van poder observar al cel una llum amb varietats de color, intensitats i grandària. Ràpidament van fer fotos algunes de les quals apareixen a l’article.

Rubén Dario, des de Tarragona, també comparteix una fotografia presa el 3 d’abril de «la misteriosa llum».

Algú que signa com Gilmet Hermes fa saber que enregistrà diversos vídeos des de Can Vidalet, a l'Hospitalet de Llobregat. Es tracta, segons aquest testimoni, d’un «[o]bjecte d'energia neta [que] sobrevola l'Hospitalet direcció a l'aeroport del Prat». En aquest cas no hi ha material gràfic penjat...

Tània Serrano, aporta un vídeo filmat el dia següent des de Castelldefels, passats dos quarts d’onze de la nit. Afegeix que no s’escoltava cap soroll i que «es veia brillar molt al cel» i que a les dotze ja no era visible. També assenyala que «Diuen que pot ser un efecte de el mòbil (però la lluna si la graves no gira). L'efecte d'ampliar sí que ho fa el mòbil, també diuen que pot ser Venus (i tota la resta de teories)».

L’escrit de La Vanguardia inclou diverses referències estrangeres (Argentina, l'Equador, i Espanya). Finalment acaba amb unes explicacions d’Ángel Molina, concloent que molt del material penjat es correspon amb Venus, visible després del vespre mirant en direcció oest, ja que va darrere del Sol. Aquest astrònom aficionat recorda que a l'hivern, un altre objecte que sovint «es confon amb suposades naus extraterrestres en vídeos com aquests és l'estrella Sírius». També assenyala que molts dels efectes de les gravacions es deuen a les errades durant l’enfocament de la càmera d’un objecte que es troba massa lluny. 
D'altra banda, les formes anulars en moviment, són un tipus d'aberració òptica esfèrica que es donen segons la ubicació i la mida relativa de l'objecte que s'intenta enregistrar, del zoom i de la qualitat de la lent.

L’article posa en evidència ben clarament que el volum dels anomenats «casos ovni» depèn de l’atenció que els mitjans de comunicació donen a aquestes observacions i, a falta d'aquests, del nombre d'ufòlegs. Naturalment, a l'època de les xarxes socials i la publicació digital, Internet està plena de vídeos i fotografies d’albiraments, però sense el suport d’un mitjà audiovisual de referència darrere o d’un ufòleg prou conegut, el nombre de visites i la propagació és extremadament minse. 

Font:
«Alud de testimonios sobre la luz misteriosa: ¿Es el Proyecto Loon? ¿O tan solo la ISS?». La Vanguardia [en línia]. 5 d'abril de 2020. Actualització 6 d'abril de 2020. Disponible a: <https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fparticipacion%2Fretos%2F20200405%2F48325711325%2Ftestimonios-imagenes-avistamientos-luz-misteriosa-proyecto-loon-google.html>.