La Mallorca Film Comission, organització encarregada de promoure l'illa de Mallorca com a plató televisiu i cinematogràfic, organitzà un concurs de curtmetratges durant el confinament pel Covid-19. Els guanyadors es conegueren ahir durant l’acte de lliurament dels premis celebrat al Museu de Mallorca. 

El primer premí correspongué a Avistament 1978, una producció de Guillem Miró que combina amb gran encert la casuística ovni de Mallorca amb les conspiracions a la Xarxa.

El vídeo es troba disponible a: https://www.instagram.com/tv/CC5uDUQDqnd/?hl=ca.

Llum estranya a Talteüll

 

 

OVNI66 ha publicat recentment informació sobre una observació produïda el dimecres 29 de juliol a les 21.45 hores. Les dades les va rebre Pascal Guillaumes el 7 d’agost a través del formulari en línia. 

Segons el registre publicat, l’albirament durà uns 4 minuts i els testimonis foren 2 persones, l’informador, de 35 anys, i el seu pare de 65. Pel que es dedueix, ambdós es trobaven al jardí de casa del primer, dins de la població. Una part del procés fou enregistrat amb un mòbil.

Segons la descripció es tractà d’una llum blava intermitent, més intensa que la de l’estació espacial internacional. A l’inici, l’observador de més edat veié sobre les muntanyes dels voltants de Talteüll i procedent del nord, una llum blava que parpellejava. Aparentment es posà sobre la muntanya i després reprengué el vol, moment en el qual es començà a gravar el vídeo, on la llum apareix blanca, en lloc de blava.

La llum es traslladava d’esquerra a dreta parpellejant amb una freqüència de 0,5 Hz fins que es produí un canvi passant de dreta a esquerra amb molta rapidesa i després desapareixent.En cap moment es sentí cap soroll.

L’anàlisi detallat realitzat sobre el vídeo, així com d’altres detalls porten a Guillaumes a suposar que es tracta d'un llum estroboscòpic incorporat a un dron. Aquesta hipòtesi és compatible amb tots els aspectes de l'observació com ara els moviments, la freqüència lluminosa enregistrada i l'absència de navegació aèria a la zona. 

Llum vermella sobre el cel de Vilanova de Raò

OVNI66 ha publicat una observació d’un no identificat ocorreguda el proppassat diumenge a Vilanova de Raò a les 21.31, hora local. La informació procedeix d’un formulari en línia.

Segons el seu relat, l’informant no identificat era a casa d’un amic, al costat del supermercat Casino, quan aquest va veure una llum vermella incandescent al cel i immediatament li va assenyalar, de manera que també va poder-la contemplar, així com la seva filla. Es movia en direcció Nord-est, Perpinyà – Salelles, seguint una trajectòria recta formant un angle d’uns 30º amb moviments lleugerament a sacsejades. Al damunt s’hi veia com un lleuger fum negre que va romandre durant uns instants quan la llums va desaparèixer. L’observació va durar només uns 10 o 15 segons, sense temps de fer una fotografia. No es va sentir cap soroll.

El testimoni anònim, que només ha deixat un correu electrònic i no ha contestat de moment a les preguntes d’OVNI 66, ha indicat que no es podia tractar ni d’un avió ni d’un helicòpter. El cel estava lleugerament ennuvolat i feia una mica de vent.

Pascal Guillaumes, propietari de la pàgina web, assenyala que la descripció, malgrat ésser succinta, recorda la d’una bengala o un coet pirotècnic, el que explicaria la persistència del fum en extingir-se la llum. Aquesta hipòtesi seria força compatible amb la duració, la trajectòria contra el vent que bufava de nord-oest, amb ratxes fortes i la desaparició sobtada.

Guillaumes recorda que la persona testimoni, en el seu relat, considera que no podia ser un avió o un helicòpter, cosa a la qual caldria sumar les llanternes xineses, globus o qualsevol objecte sense propulsió pròpia, degut a la direcció del vent que era contrària, de nord-oest a sud-est, a 24 km/h amb ratxes del doble de velocitat.

Recordant Soller

 

El setmanari digital d'informació sobre Soller ha publicat un article d'opinió que recorda breument la suposada vinculació de la població amb el cas Manises i la fama de Juan José Benítez. 

 

Ovni sobre Gavà

Segons Gava.info, alguns veïns de Gavà van informar abans d’ahir de l'albirament d'un ovni  cap a les 11 hores del dia anterior al matí a la població del Baix Llobregat i rodalies.

Els testimonis asseguraven haver vist aquest objecte moure’s pels cels de Gavà i Viladecans, desplaçant-se amb rapidesa cap al port de Barcelona i Montjuïc. Els que veieren l'objecte destacaren que volava molt alt i es movia grans distàncies.

Consideraven, sempre segons l’informatiu, que no era un globus perquè es traslladava lateralment d’una zona a una altra. Igualment mantenien que no tenia aspecte d'un típic vehicle aeri no tripulat. Un testimoni assenyalà que «era bastant gros i difícilment es pot gestionar un dron des de Gavà fins a Barcelona. També caldria tenir en compte que està prohibit fer volar un dron a menys de 8 km d'un aeroport».
El vídeo que aquí enllacem fou enregistrat per en Joan, veí de l'edifici del Mercadona, al barri de Can Ribes.
Era un globus? 

Font: 

«VÍDEO: Avistamiento de un ovni en Gavà y Viladecans». Gava.info (en línia). 30 d'abril de 2020.

El Pentàgon publica oficialment vídeos d'ovnis

El departament de Defensa dels Estats Units ha fet oficialment públic aquest dilluns passat diversos vídeos en els quals es poden veure objectes voladors no identificats que han estat enregistrats des d'avions militars nord-americans amb càmeres d'infrarojos.

Els vídeos ja es coneixien des de feia temps i havien estat reconeguts com a autèntics per l'aviació dels Estats Units. Ara el Pentàgon els publica a la seva web «per aclarir qualsevol mala interpretació per part del públic sobre si els enregistrament que circulen eren reals o no o si hi ha alguna cosa més als vídeos». «Els fenòmens aeris observats en els vídeos continuen etiquetats com a no identificats», diu el Pentàgon en la nota publicada a la seva web.

Segons els vídeo disponible a https://www.youtube.com/watch?v=Q7jcBGLIpus,l’origen dels fets van ser avions en dos vídeos i globus en un altre.

Pandèmies, extraterrestres i desinformació

Carles Ayats, en un recent article d'opinió a l'Emporda.info, esmenta que hi ha polítics que han menystingut el COVID19 i han acabat a l'UCI. També ens diu que alguns líders religiosos que en culpaven les celebracions de l'Orgull Gai han acabat infectats. I que entre el grapat de teories de tipus conspirador sobre el coronavirus, també alguns han plantejat un origen extraterrestre.

La contribució electrònica, potser per això de l'origen alienígena que alguns han volgut veure en la pandèmia, continua fent-se ressò d’un increment d'albiraments d'ovnis a Flandes des de primers d'abril, més de cinquanta en només cinc dies. I també de les observacions catalanes que sobretot han girat a l’entorn de La Vanguardia, i a les quals ja ens hem referit.

Mirant a prop de casa, Carles Ayats evoca el cas dels soldats de guàrdia  de l'Esquadró de Vigilància Aèria del Puig Pení de març de 1971, venint a dir que manca una resposta per al succés. Nosaltres indiquem que es pot trobar i ben detallada en un article de Emma P. Rodríguez publicat al número 5 de l’etapa actual de Papers d’Ovnis.

L’autor lliga el cas amb el del 13 de setembre de 1991, quan s’observà una esfera aplatada sobrevolant la mateixa base. Si bé l'informe oficial de la Defensa espanyola no dóna una explicació final de l’esdeveniment, és compatible amb el reflex d’un focus làser en els núvols tal i com ja es va suggerir el desembre de 1995, també a Papers d’Ovnis (núm. 23-24 de la 1a època).

Venus juga a Eivissa

El Diario de Ibiza ha publicat avui un article segons els qual la nit del passat 7 d'abril molts ciutadans de l'illa van gravar amb els seus mòbils una enorme llum blanca amb aurèola sobre el cel de les Pitiüses.
Segons aquest mitjà les xarxes socials es van omplir de fotos i vídeos d'aquest objecte desconegut, referint-se a ell en alguns casos com a un OVNI.

L'article recull les explicacions d'alguns físics que redueixen el cas a una molt probable observació d'un Venus molt brillant, així com, en el cas de les gravacions, desenfocament i aberracions òptiques. 
Pot resultar interessant llegir també l'anterior entrada d'aquest bloc de notes «La Vanguardia" i l'estranya llum».

«La Vanguardia» i l'estranya llum

El diari La Vanguardia va llançar el passat 4 d’abril un repte al seus lectors digitals  aprofitant el fet del confinament pel Covid19 i algunes llums que s’estaven veient al cel de Catalunya i del País Valencià. El rotatiu ha publicat algunes de les respostes obtingudes.

En un article del dia 5, actualitzat el 6 assenyala, evidentment amb exageració, que s’està convertint en «el gran misteri de l'època de confinament de la pandèmia de la Covid-19» i que podria tenir una explicació relacionada amb la cobertura d'Internet. En aquest sentit es pregunta la persona autora no identificada si té a veure amb el Projecte Loon, com alguns astrònoms haurien apuntat (globus d’heli a gran altitud per a una xarxa 5G) malgrat que indiquen que hi ha altres hipòtesis, com l'Estació Espacial Internacional (ISS), o els satèl·lits Starlink que ja han estat aparentment responsables d’algunes observacions singulars darrerament.

Un dels testimonis recollits per l’article és el de Glòria Lloveras. Segons el seu relat la nit del divendres 3 d’abril, trobant-se a Camallera, a l’Alt Empordà, entre dos i tres quarts de deu de la nit van veure una gran resplendor des de dins de casa seva i van eixir de seguida al jardí. Llavors veieren el que descriu com «una gran bola de llum vermella que donava la impressió que era molt a prop, a sobre nostre». «S'anà allunyant i allargant-se fins convertir-se en una mena d'estel que també acabà desapareixent a l'horitzó. Anava en direcció sud-est. Hem cercat i es veu que ningú més ho va veure. Finalment ho hem trobat al vostre diari».

Un altre testimoni, Fabián Cukier, comenta que la nit del 4 d’abril, a Barcelona estant, ell i d’altres testimonis havien vist «la llum». La comparen amb una estrella, però molt més lluminosa i aparentment propera. I afegeix que el «seu moviment acompanyava el de la resta de les estrelles, o sigui, gairebé res. Al cap de 30 o 40 minuts ja s'havia amagat darrere dels edificis. Facilitem aquí un dels vídeos compartits. 

Cristóbal Ordóñez, des de Sabadell, al Vallès Occidental, descriu el seu relat de l’observació també de la nit del dia 3:

«[El] que vam veure nosaltres no s'ajusta al que posen els vídeos d'altres lectors, ni tampoc l'hora, però veient la raresa de tot això no tinc ni idea de si ni tan sols té alguna cosa a veure, però és igualment curiós.

El tema és que estàvem fent una barbacoa al pati del nostre habitatge a Sabadell per sopar i eren sobre les 21 h, quan albirem una mena de bola de foc que va travessar el firmament per sobre nostre.

Era massa gran com per ser un avió, tampoc [un] helicòpter, i no era cap estrella. Podria ser un dron? La veritat és que no tenia pinta, però jutgin vostès mateixos.

Adjunto vídeo que vam gravar amb el mòbil. La forma de l'objecte era tipus bola de foc, i això és el que ens va cridar l'atenció».

Anabel González, des de Sant Boi, al baix Llobregat, informa que cap a les 10 de la nit va sortir amb la seva parella al pati de la seva finca i van poder observar al cel una llum amb varietats de color, intensitats i grandària. Ràpidament van fer fotos algunes de les quals apareixen a l’article.

Rubén Dario, des de Tarragona, també comparteix una fotografia presa el 3 d’abril de «la misteriosa llum».

Algú que signa com Gilmet Hermes fa saber que enregistrà diversos vídeos des de Can Vidalet, a l'Hospitalet de Llobregat. Es tracta, segons aquest testimoni, d’un «[o]bjecte d'energia neta [que] sobrevola l'Hospitalet direcció a l'aeroport del Prat». En aquest cas no hi ha material gràfic penjat...

Tània Serrano, aporta un vídeo filmat el dia següent des de Castelldefels, passats dos quarts d’onze de la nit. Afegeix que no s’escoltava cap soroll i que «es veia brillar molt al cel» i que a les dotze ja no era visible. També assenyala que «Diuen que pot ser un efecte de el mòbil (però la lluna si la graves no gira). L'efecte d'ampliar sí que ho fa el mòbil, també diuen que pot ser Venus (i tota la resta de teories)».

L’escrit de La Vanguardia inclou diverses referències estrangeres (Argentina, l'Equador, i Espanya). Finalment acaba amb unes explicacions d’Ángel Molina, concloent que molt del material penjat es correspon amb Venus, visible després del vespre mirant en direcció oest, ja que va darrere del Sol. Aquest astrònom aficionat recorda que a l'hivern, un altre objecte que sovint «es confon amb suposades naus extraterrestres en vídeos com aquests és l'estrella Sírius». També assenyala que molts dels efectes de les gravacions es deuen a les errades durant l’enfocament de la càmera d’un objecte que es troba massa lluny. 
D'altra banda, les formes anulars en moviment, són un tipus d'aberració òptica esfèrica que es donen segons la ubicació i la mida relativa de l'objecte que s'intenta enregistrar, del zoom i de la qualitat de la lent.

L’article posa en evidència ben clarament que el volum dels anomenats «casos ovni» depèn de l’atenció que els mitjans de comunicació donen a aquestes observacions i, a falta d'aquests, del nombre d'ufòlegs. Naturalment, a l'època de les xarxes socials i la publicació digital, Internet està plena de vídeos i fotografies d’albiraments, però sense el suport d’un mitjà audiovisual de referència darrere o d’un ufòleg prou conegut, el nombre de visites i la propagació és extremadament minse. 

Font:
«Alud de testimonios sobre la luz misteriosa: ¿Es el Proyecto Loon? ¿O tan solo la ISS?». La Vanguardia [en línia]. 5 d'abril de 2020. Actualització 6 d'abril de 2020. Disponible a: <https://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&tl=ca&u=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fparticipacion%2Fretos%2F20200405%2F48325711325%2Ftestimonios-imagenes-avistamientos-luz-misteriosa-proyecto-loon-google.html>.

«Sàpiens» publica un artícle sobre OVNIs

Al número d'abril de la revista Sàpiens es publica un article de Jordi Finestres sobre els OVNIs a Catalunya, centrat essencialment en els casos en documents desclassificats pel Ministeri de defensa espanyol.

Aquest paper no està de moment disponible en accés obert, però es pot accedir mitjançant l'adquisició de la versió digital.

Un article de l'«Ara Balears» evoca les històries d'ovnis de la serra de Tramuntana i es Vedrà

Ahir diumenge es publicà un article de n'Antoni Janer Torrens al setmanari Ara Balears dins de la secció «Turista de coa d'ull». L'autor repassa el fenomen cultural dels OVNI a finals dels 70 a Mallorca, així com el mite del Triangle del silenci i es Vedrà.

L'article es pot consultar en una versió en línia.

Una notícia d'un fenòmen aeri a Manresa el 1921

En una notícia procedent del Daily Courier de Connellsville, Pennsilvània, publicada el 3 de novembre de 1921, es parla de la presencia al cels manresans d'un cos lluminós descrit com un «meteor rectangular».

La breu ressenya periodística indica que el singular fenomen s'observà després d'una tempesta sobre la capital del Bages:

«Un gran cos rectangular lluminós creuà el firmament de nord a est a gran velocitat tremenda. El seguia una cua lluminosa de la qual queien el que semblaven espurnes. Es creu que fou un meteor».

La notícia també aparegué almenys en un diari espanyol. Llegim en un rotatiu de Sòria:

«Comuniquen de Barcelona que abans d’ahir s’observà a Manresa un curiós fenomen atmosfèric, que es produí després d’una violenta tempesta.
Un cos lluminós, de mida gran i forma romboïdal, creuà l’espai en direcció Nord a Est, movent-se a una velocitat extraordinària i a considerable altitud.
A aquest cos el seguia una cua lluminosa, semblant a la dels cometes i de la qual se’n desprenien espurnes.
La creença general és que es tracta d’un bòlid, si bé fins ara no s’ha tingut notícia que hagi caigut a cap lloc.
La gent diu: Senyal de guerra».

La forma descrita és evidentment molt estranya per raons aerodinàmiques i no és descartable algun fenomen òptic que en modifiques l'observació.

També té interès la diferència de temps entre la publicació en el diari espanyol i el dels Estats Units.

Observem finalment que encara es menciona en el diari espanyol una referència a la interpretació dels fenòmens aeris singulars en clau de possible mal presagi.

 
Fonts:
«Curioso fenómeno atmosférico». Noticiero de Soria (16 juny 1921), p. 2.
«Rectangular meteor seen». The Daily Courier (3 novembre 1921).

Cadena de llums mòbils sobre Catalunya

Imatge d'una cadena de satèl·lits Starlink capturada per l'astrònom James Whitney Young el novembre de 2019.

El proppassat dijous, nombroses persones van veure una cadena de llums en moviment sobre el cel del Barcelonès, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, el Garraf, el Maresme, el Vallès occidental i oriental, i d’altres comarques catalanes; però també des del País Valencià. Els i les testimonis situaren la seva observació sobre les 20.00 hores aproximadament.

Pel que sembla es tractà de satèl·lits Starlink, una constel·lació de dispositius de telecomunicacions construïda per la companyia nord-americana SpaceX per a proporcionar accés a Internet. La constel·lació constarà de milers de petits aparells que es mouran en una òrbita baixa.

Els dos primers aparells de prova es van llançar el febrer de 2018. Un segon conjunt de 60 satèl·lits es posaren en òrbita el 24 de maig de 2019. A aquest llançament massiu l'han seguit fins ara 4 més.

Des del primer moment han sovintejat les crítiques d'astrònoms que veuen com la gran quantitat de satèl·lits perjudica la qualitat de les seves observacions. La companyia ha assegurat que dotarà els satèl·lits d'un recobriment especial a la cara inferior perquè reflecteixin menys la llum. En qualsevol cas, després del llançament inicial els satèl·lits augmenten l'altitud de la seva orbita de gir, per la qual cosa tendeix a disminuir la brillantor quan passen es dies. Les posicions precises i la magnitud aparent es poden conèixer a través de Heavens-above.com configurant-ne la ubicació.

Les observacions espontànies d'starlinks han originat que s’hagi parlat d’ovnis en diverses ocasions, com aquesta recent que ha comptat amb l’efecte crida de testimonis de La Vanguardia.

Ovni vist des de la Zona Franca

Alberto de Mataró ha explicat que es trobava treballant al port de Barcelona amb un company a la Zona Franca del Port de Barcelona quan van veure una llum brillant al cel. Sobtadament va començar a perdre altura a gran velocitat. Posteriorment va arribar una segona llum aparentment més petita i que es va posar a sota de la primera, de manera que s’acabà acoblant a ella.

La data concreta del fet és indeterminada, però segurament és de febrer o, com a molt, de gener.

Podria tractar-se aeri mal interpretat o bé d'algun tipus de reflex, 

Font:

«Estas son las imágenes del OVNI de Barcelona». Los40.com [en línia], 24 de febrer de 2020.

Publicat el número 6 de Nous Papers d'Ovnis corresponent a l'any 2019

Ja podeu disposar del número 6 del Nous Papers d'Ovnis.

El volum inclou un article sobre les els "coets fantasma" d'Escandinàvia i la recepció a Catalunya del fenomen, així com un llarg estudi de l'anomenat «meteorit del Turó de la Peira» de Barcelona.

D'altres col·laboracions inclouen un cas de Perpinyà de 1954; observacions de fets singulars al cel de Sant Feliu de Guixols; un cas de Castelldefels de 1958; una breu descripció estadística dels casos recollits pel CEI l'any 2019, així com les seccions habituals amb articles procedents del Bloc del CEI i el recull d'algunes notícies de procedència hemerogràfica

La revista es pot llegir en línia a través d'ISSUU, baixar en PDF des de Mediafire; o bé adquirir-lo de manera impresa sota comanda a preu de cost.

Conferència de Javier Sierra a la Fundació Llimós

El passat 10 de gener l'escriptor i investigador ufològic i de temes ocults Javier Sierra oferí una conferència a la Fundació de Robert Llimós, presentació a Barcelona, si es pot dir així, de l'Any Ribera.

L'acte es va realitzar en unes condicions de secretisme impròpies d'un acte cultural, especialment tenint en consideració la participació de l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines. 

També va participar-hi l'escriptor Miquel Aracil, que coneixia a Ribera també per la seva condició d'escafandrista.

Dos deixants al cel provoquen moltes especulacions

Imatge dels dos suposats «projectils amb flames» compartits a la xarxa. | Twitter

El Consorci del Delta del Llobregat ha publicat aquest matí al seu perfil de Twitter quatre fotografies de dos "projectils amb flames" que haurien sobrevolat "a gran alçada" el Prat de Llobregat en "direcció sud" ahir a les sis de la tarda.

La publicació, que de ben segur no hagués generat tant de rebombori si no fos per la greu explosió d'ahir  a la Petroquímica de Tarragona, ha generat un important debat a la Xarxa, amb especulacions pel fet que la direcció fos cap al sud, com si es tractessin de dos projectils que es desplacessin cap el Camp de Tarragona.

L'autor de les imatges, Jaume Bartra, ha explicat que capturà les imatges entre 18.00 h i les 18.15 h, és a dir, abans que tingués lloc l’explosió. Per la proximitat horària dels dos esdeveniments, s'ha especulat sobre una possible vinculació amb l'accident de la petroquímica de Tarragona. 

Curiosament, a l'inici, es plantejava que els objectes haguessin estat fruit de l’explosió i haguessin solcat el cel fins al Delta de Llobregat, el que implicaria que haguessin "volat" durant uns 80 km...

Les xarxes socials també han especulat amb el fet que els dos "projectils" estiguessin vinculats amb l’origen de l’explosió a un edifici de Torreforta, en el qual va morir un veí. De fet, aquest accident es deu, segons la informació periodística, a una planxa metàl·lica que per efecte de l'explosió a la petroquímica es va propulsar durant dos quilòmetres fins a impactar amb l'edifici.

Per la seva banda, Tomàs Molina, meteoròleg de TV 3, ha explicat que es tractava simplement de dos avions volant a alçades diferents. Els deixants de condensació i il·luminats pel sol quan es posa provoquen el color vermellós fosc, afegint que es tracta d'un efecte similar al d'un cirrus uncinus observat en la fotografia que ha adjuntat amb el seu missatge

El Consorci del Delta del Llobregat ha eliminat la piulada que ha generat el debat, sembla ser que pel fet que el compte està dedicat a la difusió de la biodiversitat del Delta i que no és el lloc adequat per aquest tipus de coses.

Sant Feliu de Codines anuncia la celebració de l'Any Ribera coincidint amb el dia del centenari dels seu naixement

L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines farà saber demà, dia en el qual es compleix el centenari del naixement Antoni Ribera i Jordà, que l'any 2020 es celebrarà a la població vallesana com «L'Any Ribera».

Entre les accions que ha donat a conèixer l'Ajuntament en una nota de premsa es troben:

• Un passatge que portarà el seu nom.
• Col·locació d'una placa amb codi QR, que enllaçara amb la seva biografia, a l'edifici del carrer Barcelona 46, on va viure durant anys.
• Creació d'un llegat amb el nom de l'escriptor a la biblioteca Municipal Joan Petit i Aguilar en el qual intentaran recollir els seus escrits.
• Organització d'un programa cultural, en coordinació amb altres localitats per honrar la seva memòria i en el qual participaran  representants del món de la cultura i del periodisme sobre els quals va  tenir influència. 

També des de Biblionauta

Paral·lelament, des del web El Biblionauta han decidit reactivar el Projecte CIFIPEDIA L'enciclopèdia lliure de la ciència-ficció i la fantasia, iniciat fa un parell d’anys, aprofitant el centenari del naixement d’Antoni Ribera, ufòleg, traductor, però també escriptor de ciència-ficció. D'aquesta manera conviden a participar en un concurs en línia de creació i ampliació de continguts sobre la seva obra literària des de les 00:01 del 15 de gener fins a les 23:59h del 10 d'abril de 2020.