Presentació d'un llibre sobre ovnis del balaguerí Maria Acuña

El proper dijous dia 21 de novembre, a  les 20.00 hores, el balaguerí Mario Acuña presentarà el seu llibre OVNIS. Diccionario Ufológico a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de la capital de la Noguera. La presentació anirà a càrrec de Joan Cal, director del diari Segre i del escriptor local Pere Esteve.
Acuña, que professionalment ha treballat en l’àmbit de la radiodifusió, com a DJ professional, en premsa, en audiovisuals i en direcció cinematogràfica i televisiva.
Les seves inquietuds pels fenòmens anòmals van portar a iniciar una sèrie de programes de contingut ufològic i de fenomenologia paranormal. Així mateix va participar activament en tres multitudinàries trobades esotèriques. Va ser cofundador de OUT (Organització ufològica Terrestre) i organitzador del «Primer Congrés de Ufologia i Paraciències a La Noguera», Balaguer al febrer de 1994.
El llibre de Mario Acuña és un manual en espanyol de definicions, acrònims i terminologia utilitzada a l'ufologia, aixi com  una selecció personals de personatges de rellevància que han contribuït a la divulgació d’aquesta temàtica. A més, s’introdueixen paraules que es vinculen amb altres estudis com l’astronàutica, aeronàutica, astroarqueologia, astronomia, parapsicologia, argot militar, etc. 
Mario combina la seva feina actual de divulgació del fenomen OVNI amb el voluntariat en diferents organismes de la seva ciutat Balaguer

Font:  
«El balaguerí Maria Acuña presentarà el seu llibre “Ovnis, Diccionario Ufológico”». Groc. La Revista [en línia].7 de novembre de 2019.

Mor el polèmic autor gallec Salvador Freixedo

Ahir va morir Salvador Freixedo a l'edat de 96 anys.

Salvador Freixedo Tabarés, nascut a Galícia el 23 d'abril de 1923, en el si d'una família molt religiosa  -tenia un germà sacerdot i una germana monja- el que el va marcar profundament. Als setze anys va ingressar en l'Ordre dels Jesuïtes sent ordenat sacerdot el 1953, pertanyent a aquesta ordre trenta anys.

Va residir a diversos països d'Amèrica des de 1947, ensenyant Història de l'Església en el Seminari Interdiocesà de Santo Domingo (República Dominicana), i fundant el Moviment de la Joventut Obrera Cristiana a Sant Joan de Puerto Rico, sent també assessor nacional segon de la mateixa organització a l'Havana.

Des de la dècada de 1950 la seva posició crítica amb les postures de l'Església catòlica i la publicació d'alguns llibres el van conduir a la presó i a l'expulsió de països com Cuba i Veneçuela, així com a la seva exclusió de l'Ordre dels Jesuïtes a 1969.

Des de llavors es va dedicar a escriure i conferenciar dins del camp del paranormal, especialment del fenomen ovni i la seva relació amb el fenomen religiós i amb la història humana, publicant diversos llibres sobre el tema. La seva postura sobre l'origen de les religions el va portar a afirmar que pensava que les religions eren un gran instrument que les entitats còsmiques han estat usant per tenir distrets els humans amb el propòsit que no progressessin i no hagués consciencia que ells són els autèntiques propietàries del Món. Aquesta posició li ha va portar moltes controvèrsies dins de la ufologia, així com les seves posicions polítiques ultraconservadores.

Nova anàlisi del GEIPAN sobre casos de 1981

Els dies 19 i 27 de setembre i 3 d'octubre de 1981 es van veure sobre la zona limítrofa de l’Alta Cerdanya i el Conflent amb la Baixa Cerdanya uns objectes lluminós que es movien al cel entre les 11 del vespre i les 3 de la matinada. La direcció d’observació va ser en els tres casos de nord a sud i els tots els testimonis el descrigueren com de color vermell.

Aquest agost passat, segons informava ovni66, el GEIPAN corregia l’errada de considerar els tres casos com un de sol, la qual cosa naturalment disparava el grau d’estranyesa dels esdeveniments, dificultant-ne força la possible explicació. D’aquesta manera el cas identificat com ocorregut a la Guingueta d'Ix de 1981 ha quedat convertit en 3 registres diferents els quals ha analitzat de nou.

En el cas del 19 de setembre, de Santa Llocaia, el GEIPAN assenyala diverses errades comeses tant pel testimoni com per la policia que va investigar el cas. Aquest problemes es refereixen tant al lloc d’observació com a la situació de l’OVNI respecte el paisatge. L’aspecte d’allò descrit és compatible amb la presència d’un helicòpter ubicat a la zona de la Baixa Cerdanya, malgrat que la mida angular no encaixa. Tot i això, el GEIPAN considera probable que es tractés d’aquest tipus d’aeronau.

En el segon cas, ocorregut a Cornellà de Conflent el 27 de setembre, el GEIPAN estima que és totalment compatible amb un esdeveniment produït a nivell de terra. La velocitat de desplaçament, segons els càlculs realitzats segons els azimuts de l’eix d’observació, es poden correspondre amb un vehicle terrestre o, fins i tot, a vianants. En no tractar-se per tant d’un fenomen aeri, el GEIPAN desestima fer més estudis.

L’últim esdeveniment ens situa a Vernet el 3 d’octubre. El testimoni va considerar que no podien ser avions a partir de la seva pròpia estimació de distància. Però atès que al registres d’informació no hi figura la mida angular, no es pot apreciar la fiabilitat del testimoni quant a la percepció de les distàncies. Els dos OVNIs podrien haver-se trobat molt més enllà. Si fos més de 4 Km de distància, l’alçada angular correctament mesurada és del tot compatible amb navegació aèria convencional. En canvi, si es trobaven a menys distància, hauríem de seguir parlant de no identificats.

Els detalls que es descriuen dins dels OVNIs són observables a simple vista, fins i tot si cal suposar una distància superior a 4 km. Aquests elements són totalment compatibles amb avions. Això no obstant, resulta desconcertant que el testimoni no percebis els llums de navegació, especialment els intermitents, atès el nivell de detall de les descripcions. Ara bé, els investigadors de l’època no van fer-li cap pregunta ni van sol·licitar cap aclariment al testimoni sobre la qüestió. Els xiulets escoltats són també compatibles amb la presència d'un avió, si es considera el gran nombre de factors implicats en aquesta percepció, fins i tot si l’aeronau era a més de 4 km de distància.

La descripció del testimoni i els elements disponibles encaixen amb l’observació d’avions, la presència dels quals no seria anormal a més de 4 km però no es poden confirmar estímuls candidats per la falta dels registres escaients de navegació. Aquesta compatibilitat requereix l’addició d’hipòtesis versemblants que redueixen la probabilitat de l’explicació sense invalidar-la. El supòsit d’error de proximitat per part del testimoni és assumible per l’absència de dades sobre la mida angular, mentre que l’assumpció que realment s’observessin llums de navegació està autoritzada per l’absència d’un protocol de investigació que hauria permès al testimoni especificar una mica més el que va percebre i no percebre. Així que el GEIPAN, malgrat que considera que la suposició que fossin avions pot explicar l’observació, classifica el cas com inutilitzable per manca d’informació fiable.

Convocatòries de Facebook a l'Àrea 51

 Accés de la Base militar coneguda com Àres 51. (Imatge d'arxiu)

No hi va haver assalt a l'Àrea 51, com a alguns els preocupà una convocatòria realitzada a través Facebook per al divendres 21 de setembre, que havia començat com una aparent broma, però que va fer que dos milions de persones diguessin que penetrarien a la base militar.

Finalment només uns centenars de persones s’aproparen a la base, derivant tot en una festa. La forta presència policial i el dispositiu de seguretat militar muntat a l'entrada de les instal·lacions van dissuadir, si és que calia, als concentrats a la zona. Per si de cas, el Departament de Defensa havia advertit als assistents que es guardin molt d'intentar l'assalt.

 Fotografia del motel Little A'Le'Inn. (Imatge: Pinterest).

La gent va començar a arribar el dijous 20 a  Rachel, la població més propera a la base militar, a uns 240 quilòmetres al nord de Las Vegas. Els visitants van establir un petit campament costat de l'únic negoci al motel Little A'Le'Inn, de temàtica extraterrestre, i únic establiment de la zona. I allà van aparcar els seus cotxes, caravanes i tendes de campanya. Alguns van penjar alienígenes inflables de les seves caravanes.

La base militar ha estat envoltada de secrets durant dècades, el que va avivar la teoria conspirativa que albergava les restes d'un plat volador i els cossos de la seva tripulació alienígena, víctimes del xoc d'un vol no identificat a Roswell, Nou Mèxic, en 1947. El Govern dels Estats Units no va confirmar l'existència de la base fins al 2013, quan es publicaren arxius de la CIA que assenyalaven que la base s’utilitzava per provar avions espia.

Cartell de de la carretera anomenada "Extraterrestrial Highway".

(Imatge: Ken Lund)

Rachel i els seus voltants, però, han optat pel vessant turística. Una carretera de 158 quilòmetres a través de l'àrea rep el nom de carretera extraterrestre, per la gran quantitat d'albiraments d'ovnis.

Al juny, l'estudiant universitari de Califòrnia, Matty Roberts, va publicar una invitació a Facebook exhortant el públic a recórrer l'Àrea 51 a peu per "veure extraterrestres". Quan més d'un milió de persones van expressar interès, la Força Aèria dels Estats Units va advertir que no es traspassessin els límits de la base on encara es proven avions de combat i s'entrena el personal. Roberts es va associar posteriorment amb Connie West, copropietària de Little A'Le'Inn, per organitzar un festival de música a Rachel anomenat Alienstock. A principis de setembre, però, Roberts es va desvincular del projecte, adduint mala organització i problemes de seguretat. Llavors va ajudar a organitzar una alternativa, celebrada a la nit de dijous a Las Vegas. West, però, va mantenir l'esdeveniment a Rachel continuaria segons allò ja planejat.

 Botiga Alien Research Center, a Hiko. (Imatge: Kaitlin Godbey).

A uns 65 quilòmetres a l'est, a Hiko, es va organitzar una altra festa, anomenada Storm Area 51 Basecamp a una botiga de regals anomenada Alien Research Center. Els organitzadors van prometre músics, artistes i ufòlegs famosos i el dijous havien venut 3.200 entrades, segons Linda Looney, el gerent de la botiga. 

Font: Reuters

Un nou director del GEIPAN a partir de setembre

Roger Baldacchino. Fotografia: GEIPAN.

Després de 4 anys d'activitats al capdavant del GEIPAN, Jean-Paul Aguttes ha deixat pas a Roger Baldacchino. No obstant això Aguttes romandrà a l'organització fins a final d'any, ajudant al nou director a assumir el càrrec.

Roger Baldacchino va néixer el 1958. Es va graduar de l'École d'Ingénieurs Télécom Paris Sud en Electrònica, Electrotècnia i Automatització. Va començar la seva carrera a France Télécom, on va treballar de 1981 a 1991 com a inspector de telecomunicacions per a l'explotació del satèl·lit Telecom1, i després com a inspector sènior de telecomunicacions per auditoria interna, integrant-se definitivament al CNES a finals de 1991.

La major part de la seva carrera l'ha dedicat a àrees de responsabilitat operativa, gestió de projectes i més de 100 llançaments (ARIANE 4, ARIANE 5, Soiuz i VEGA).

Com es recordarà, el GEIPAN, Groupe d'études et d'informations sur les phénomènes aérospatiaux non identifiés és una unitat de l’agència de l’Estat francès de l’espai (CNES) que té per objectiu l’estudi de fenòmens aeroespacials no identificats. Entre 1977 i 1988 se’l coneixia per GEPAN; i, entre 1988 i 2004, per SEPRA. EL GEIPAN facilita informació sobre les comarques nord-pirinenques de Catalunya. 

Font:  

«Un nouveau responsable au GEIPAN à partir de septembre 2019». CNES-GEIPAN [en línia], 13 de setembre de 2019

La Marina dels EUA reconeix fenòmens no identificats en vídeos

La Marina dels Estats Units va reconèixer ahir que els ovnis captats en vídeo pels seus pilots el 2004 i que va fer públics el diari The New York Times fa uns mesos són reals i no han pogut ser identificats.

Els pilots van assegurar que els objectes es movien a una velocitat hipersònica, i aquests cossos estranys realitzaven maniobres aparentment impossibles a l'aire davant la costa est de Estats Units. Ara que s'ha desclassificat l'informe intern d'anàlisi de les imatges i dels objectes, els Estats Units reconeixen que són imatges reals i que no han aconseguit trobar cap explicació plausible.

Els experts de la Marina asseguren que no són drons ni avions, però tampoc han suggerit cap d’altra explicació. Oficialment es consideren "fenòmens aeris no identificats".

Tampoc han trobat explicació de per què els sensors amb què els F-18 gravaren aquestes imatges, foren incapaços de centrar l'objectiu, com si no fossin realment objectes sòlids o, alternativament, pugessin absorbir l’energia.

 

L'«Ufology world Congres» segueix donant calers

Hospitalet de Llobregat acollirà des d'avui divendres 6 fins el diumenge 8, una altra edició de l'anomenat «Congrés Mundial d’Ufologia» amb conferenciants de diversos punts del planeta i entre el que destaca el doctor Michio Kaku, un físic teòric nord-americà, conegut per la seva tasca de divulgació científica.

L'esdeveniment, pensat per a creients disposats a pagar una bona quantitat de diners, acull diversos tallers i ponències, i comptarà un altre cop amb una exposició del pintor Robert Llimós.

També s'espera la presència de Nacho Rojo, responsable del canal “La verdad oculta” i que presentarà a Barcelona les presumptes proves que un OVNI es troba damunt de la capital i s’està comunicant a l'actualitat.

D’altra banda, segon les seves declaracions a Versió RAC1, actualment la zona d’activitat ovni més intensa a Catalunya és l’autopista AP7.

Superbòlid observat en diversos punts del litoral català. Com sempre, algunes persones parlen d'OVNIs.

Imatge publicada per El Periódico de Catalunya

 

Segons informà abans d’ahir El Periódico de Catalunya, una enorme bola de foc fou vista des de diferents punts de litoral català el divendres a la nit.

Van ser molts els que van presenciar l'estrany objecte, inundant les xarxes socials amb fotos i vídeos, així com de comentaris de sorpresa i assegurant que era una llum molt forta. El telèfon del Servei d'emergències 112 va rebre un total de 55 trucades de diversos municipis, des de Cadaqués a l’Ametlla de Mar, passant per Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona i Sant Antoni de Calonge de l’albirament lluminós. La primera trucada es va registrar a les 22.38 hores des de Caldes d’Estrac. 

Salvament Marítim també va confirmar el fenomen, que es va poder veure des de gairebé tots els Països Catalans i fins i tot en llocs més allunyats com Sardenya i Algèria.

En un primer moment es va pensar que podria tractar-se d'un meteorit o un estel fugaç, però, els astrònoms van explicar que es tractava d'un superbòlid, un cos format per matèria còsmica que, per la seva grandària, es pot veure a simple vista i que travessa l'atmosfera a gran velocitat. 

En aquest cas en concret, el seu deixant persistent i la seva lluminositat va ser fotografiada i gravada en vídeo per diversos aficionats. A més, han afegit que possiblement estava associat a l'eixam de les Perseides d'aquest agost.

L'American Meteor Society diu que les boles de foc solen ser més brillants que una magnitud -4, que és l'equivalent de la visibilitat de Venus. D’altra banda, alguns testimonis van informar d’una fragmentació, el que significa que bé podria haver entrat a l'atmosfera de la Terra. 

Altrament, segons l’informatiu veneçolà La Calle, també hi va haver qui va assegurar que l’objecte era un fenomen OVNI.

Festa major amb invasió d'extraterrestres

 

El barri de Sant Daniel de Girona ha creat un cartell per al festa major d'enguany, on es poden veure uns alienígenes i uns ovnis aterrant al descampat que hi ha davant del monestir de la Vall. Les festes començaran l’última setmana d’agost.

Publicat el número 5 de Nous Papers d'Ovnis

Ha vist la llum el número 5 de Nous Papers d'Ovnis (ISSN 2604-1405) corresponent a l'any 2018. El volum té tres articles principal. Emma Rodríguez signa una revisió del succés de l'humanoide del Puig Peni (Alt Empordà) de l'any 1971. Per la seva banda Marc López recupera tres casos ovni que ja s'havien explicat amb anterioritat a partir d'estímuls d'origen astronòmic. Finalment Jordi Ardanuy fa un repàs estadístic al conjunt de casos recollits a nivell nacional durant el 2018.

El número es completa amb una selecció d'entrades d'aquest bloc i notícies històriques d'hemeroteca.

La revista es pot llegir en línia a través d'ISSUU, baixar en PDF des de Mediafire; o bé adquirir impresa sota comanda a preu de cost.

La Marina de guerra dels Estats Units està redactant noves directrius per informar dels ovnis

El dia de Sant Jordi es va publicar un article del conegut periodista especialitzat en qüestions militars, Bryan Bender, a Político anunciant que s’estaven preparant noves directrius per als informes OVNI de la Marina dels EUA.

Bender, i d’altre periodistes després, han obtingut una breu declaració de Joseph Gradisher, portaveu del cap adjunt d'Operacions d'Informació de la Marina de Guerra:. Així, «als darrers anys hi ha hagut un cert nombre d'informes sobre aeronaus no autoritzades i/o no identificades que han penetrat en diferents àrees sota control militar i en espais aeris limitats. Per raons de prudència i de seguretat, la Marina de guerra i la Força Aèria es prenen aquests informes molt seriosament i els investiguen un per un. Com a part d'aquests esforços, la Marina està actualitzant i formalitzant el procés mitjançant el qual es poden elevar informes de qualsevol d'aquestes incursions sospitoses a les autoritats involucrades. S'està redactant un nou text per a les unitats navals de la flota en el qual es detallaran els passos a seguir en els informes.

«En resposta a les sol·licituds d'informació fetes pels membres del Congrés i el seu personal –continua la notícia–, la Marina ha proporcionat un seguit d'informes del Servei d'Informació d’alts funcionaris, així com de pilots amb detalls sobre fets de possible perill per a la Seguretat del trànsit aeri».

D'altra banda, Joseph Gradisher va declarar a The Washington Post que «L'aparició d'ovnis ocorre diversos cops cada mes».
La Marina hauria rebut algunes crítiques per concedir relativament poca atenció al fenomen dels objectes voladors no identificats i per encoratjar una cultura en què el personal creu que parlar-ne podria perjudicar la seva carrera, segons Chris Mellon, antic director de personal del Comitè d'Intel·ligència del Senat. En declaracions al Post ha afirmat que el protocol actual afavoreix que s’ignorin les anomalies en lloc explorar-les.

Bender vincula aquesta notícia sobre l'actualització dels procediments ja existents amb els informes d'ovnis que des de finals de 2017 van posar en primer pla a Luis Elizondo, un antic agent d'intel·ligència que durant diversos anys havia coordinat un intent de promoure els estudis ufològics dins de l'Agència d'intel·ligència de Defensa.

Fonts:

Bryan Bender. «U.S. Navy drafting new guidelines for reporting UFOs». Político [en línia], 23 abril 2019. «https://www.politico.com/story/2019/04/23/us-navy-guidelines-reporting-ufos-1375290».
Deanna Paul. «How angry pilots got the Navy to stop dismissing UFO sightings». The Wasington Post [en línia], 25 abril 2019. «https://www.washingtonpost.com/national-security/2019/04/24/how-angry-pilots-got-navy-stop-dismissing-ufo-sightings/?noredirect=on&noredirect=on&utm_term=.0b0d98ab746a»
 

L'Ovni de Carballal i Sierra a Montserrat el 1987, un bòlid molt brillant?

Dels famosos trànsits ufològics a Montserrat a l'entorn del pretès contactat L. J. Grifol, un dels més famosos és el que van protagonitzar els coneguts escriptors espanyols Manuel Carballal i Javier Sierra.

Carballal va resumir la seva experiència al diari La Vanguardia en una carta al director apareguda l’any 1988. Extraiem les parts significatives: «[...] la nit del 23 al 24 de juliol de 1987 jo si vaig tenir l'oportunitat de viure una experiència absolutament impressionant a la muntanya Montserrat, en companyia únicament de Luis José Grifol i el jove ufòleg Javier Serra [...] I no es va tractar d'una subtil estrella fugaç capaç de confondre un expectant observador. Molt al contrari del que passa amb la majoria, jo no vaig pujar a Montserrat a veure ovnis, sinó a demostrar d'una vegada per totes que allò era un vil frau. No ja amb una actitud prudentment escèptica, sinó violentament hostil [...] Acaronava l'esperança d'un reportatge ben espectacular desemmascarant al senyor Grifol i els seus inexistents companys. Pobre de mi. No només el gravador que d'amagat esgrimia esperant registrar fins a l'últim deliri del farsant, no va funcionar, i les 3 càmeres fotogràfiques es van avariar alhora (per esmentar només algunes de les oportunes "coincidències" que allí es van donar) sinó que a més vaig tenir l'oportunitat de veure amb els meus propis ulls un ovni sorgint a la zona que senyor Grifol havia indicat anteriorment. Un poderosíssim focus de llum de diversos colors d'una grandària superior al de la Lluna plena realment proper a nosaltres a l'espai que va sorgir, i que ens va "sobrevolar" i desaparegué amb el més aterridor dels silencis» (Carballal, 1988).

Recentment, la revista El Ojo critico, de la qual precisament Manuel Carballal n’és l’editor, ha publicat un article signat per Álvaro Alonso en el qual dóna una possible explicació del cas. Versem la seva conclusió que de totes maneres considera provisional: «Sense poder descartar la possibilitat que, efectivament, el que els testimonis veieren aquella nit de 1987 fos una "nau" (com la descriu Grífol) enviada per "ells", els qui vulgui que siguin, en aquest article he plantejat la possibilitat que el que van veure els testimonis fou un bòlid brillant o fireball, fenomen excepcional, però amb causes naturals ben conegudes. Un albirament protagonitzat no per aficionats a l'astronomia, sinó per un contactat que veia naus en cada estrella fugaç que creuava el cel, acompanyat per dos joves, un de 18 anys i l'altre menor d'edat, en el tram final d'un viatge a certa manera iniciàtic, en una nit molt fosca, amb circumstàncies meteorològiques que no comprenien, després d'haver albirat diversos meteors que van amar creant un ambient d'excitació creixent, i creient tots dos, com jo mateix creia a la seva edat, en l'existència d'éssers de l'espai que visitaven habitualment el nostre planeta amb les seves naus» (Alonso 2019).

La conclusió d’Alonso és interessant perquè planteja una possible explicació sense haver de recórrer ni a cap forma d’espiritualitat ni al paranormal. Naturalment és impossible de saber si això és realment el que van veure. El que té importància és que mostra que poden haver-hi explicacions que no precisen de paradigmes màgics, malgrat que absolutament mai es podrà demostrar realment el seu origen. No es pot fonamentar l'existència de coses només a partir de casos que poden rebre d'altres interpretacions.

Jordi Ardanuy 

Referències:

Álvaro Alonso (2019). «Contacto OVNI en Montserrat, 1987». El Ojo Crítico [en línia], núm. 88, març 2019, p. 73-79.

B. Manuel Carballal. «Montserrat, enclave ovni». La Vanguardia, núm. 38.357, 26 setembre 1988, p. 6.

Unes estranyes llums que aparegueren al cel de Noruega són conseqüència d’un estudi de la NASA

Fotografia de Frank Olsen, Noruega.

El passat 5 d’abril es van veure sobre Noruega unes estranyes llums. Es van publicar a les xarxes socials diverses imatges de l’efecte visual, despertant tota mena d’especulacions, fins i tot que podien ser extraterrestres.
De fet fou la NASA qui va crear els núvols de colors a gran altitud amb l'objectiu de mesurar els vents a les aurores boreals mitjançant gasos expulsats des de dos coets de sondeig llançats des de Noruega.
La missió AZURE (Auroral Zone Upwelling Rocket Experiment) està dissenyada per realitzar mesuraments de la densitat atmosfèrica i la temperatura amb instruments als coets i desplegant traçadors de gas visibles -tri metil alumini (TMA) i una barreja de bari/estronci- que s’ionitza quan s’exposa a la llum solar. Els vapors van ser alliberats sobre el mar de Noruega a 114 i a 241 quilòmetres d’altitud.
Aquestes barreges, que utilitzen substàncies similars a les que es troben als focs d’artifici, crearen núvols de colors que permeteren als investigadors rastrejar el flux de partícules neutres i carregades. En rastrejar el moviment d’aquests núvols de colors a través de fotografies a terra i triangular la seva posició moment a moment en tres dimensions, AZURE proporcionarà dades valuoses sobre el flux vertical i horitzontal de partícules a dues regions clau de la ionosfera en un rang d'altituds diferents.
A aquesta altura sobre la Terra, l’atmosfera és extremadament poc densa i aquests núvols de vapor es dispersen ràpidament i segueixen els vents que poden moure’s uns quants centenars de quilòmetres per hora.
Investigadors dels Estats Units, Noruega, el Japó, el Canadà i altres països col·laboren en aquest projecte per conèixer amb detall el funcionament dels processos d'escalfament i precipitació de partícules carregades a aquesta regió, un dels pocs llocs de la Terra amb fàcil accés al vent solar.

Llibre sobre la Carole Ramis

Jordi Ardanuy ha publicat recentment una petita monografia sobre la Carole Ramis. Es tracta d'una evolució d'un article originalment publicat a Papers d'Ovnis l'any 2009 i que posteriorment ha anat ampliant i esmenant, fent-lo accessible a través de la xarxa. El text recollit en aquest llibret de 72 pàgines es basa en la versió 10.0 i s'ha publicat sota el segell editorial del CEI.

Especulacions sobre ovnis i caiguda d'objectes a Cogollos de Guadix (Espanya)

Forat que va deixar el suposat impacte d'un objector a la teulada d'una casa deshabitada 

a Cogollos de Guadix, al sud d'Espanya. Font: El Ideal.

Segons informava La Vanguardia el passat dia 13 citant agències, la tarda del diumenge 10 de febrer, tres misterioses llums van solcar el cel a gran velocitat i van impactar en diferents punts de la localitat de Cogollos de Guadix a Granada, a la regió sud d’Espanya. Un d'aquests objectes lluminosos hauria destrossat la teulada d'un habitatge deshabitat propera a unes escoles, deixant un forat d'uns dos metres de diàmetre; els dos restants van caure en rambles properes al municipi.

Segons alguns dels testimonis es va semblar a una mena de pluja de meteorits, segons recollia el rotatiu Ideal. Després del que havia passat, l'alcalde de Cogollos de Guadix, Eduardo Martos, indicava que s’havia posat en contacte amb la Universitat de Granada per intentar esbrinar l'origen del fenomen.

El mateix article de La Vanguardia reprodueix que Eduardo Martos explicà a Europa Press que a la matinada de dilluns 11, uns veïns van veure tres llums en el cel, dues sobre una zona agrària i una a la trama urbana del municipi, i, ja al matí, els serveis municipals van tenir constància del forat causat a la teulada d'una casa del poble, a l'entorn del carrer Granada al costat de l'escola pública, fet que es va associar al suposat meteorit.

Martos afegia que, segons la informació científica que ha pogut recaptar fins al moment, no es tractaria d'un meteorit, ja que aquest s'albira des de centenars de quilòmetres enrere, de manera que permet mobilitzar els serveis d'emergència. En caure, a més, acostuma a provocar un estrèpit o tremolor. "No sabem si es tracta d'un meteorit, de la peça d'algun avió o simplement d’un ensorrament", va indicar Martos, que també precisar que el forat aparegut al sostre de la casa havia causat gran intriga al poble, i que s'esperava que en les següents hores es pogués determinar amb més exactitud què havia passat.

És curiós que per a La Vanguardia no té cap importància indicar en un paràgraf que el fenomen es produí el 10 i en l següent l’11...

D'altra banda, aquest diari també comentava la hipòtesi que fos un fenomen elèctric "molt local", que no s’havia registrat per cap dels observatoris d'astrofísica de la zona, de manera que es podria correspondre amb el conegut com llamp en bola o globular. En l’explicació del fenòmens que recollia indicava que «es tracta d'un fenomen elèctric que, en comptes de baixar com un llamp convencional ho fa en forma de bola, i que, en caure, diposita tota la seva energia, la qual cosa podria estar en l'origen de l'esvoranc a la teulada».

Continuant en la informació del rotatiu barcelonès s’afegia que els que havien visitat el lloc no van poder veure l'objecte que havia causat la destrossa, i especulaven que en quedar atrapat a la cambra situada entre la teulada i el sostre, el presumpte meteorit romandria sota la runa provocats pel suposat aeròlit.

El cert és que si un consulta les diferents notícies que han publicat diferents mitjans informatius del país veí, els llums al cel es van veure poc després de les set de la tarda de diumenge, però d’altres fonts diuen la matinada de dilluns. El moment en el qual es produí de l’esvoranc tampoc queda gens clar. De fet, no s’havia presentat cap evidència que tingués res a veure amb les observacions del capvespre del dia 10 que alguns mitjans espanyols com 20 minutos o l’ABC han etiquetat com a ovnis. Però, a més a més, al programa  Milenio Live l'alcalde del poble indicà que es va produir ala matinada de dijous a divendres, és a dir, del 7 al 8 de febrer. Pel que sembla a la casa no hi viu ningú.

Aclarit més enllà de qualsevol dubte que l’esvoranc i la visió d’unes llums al cel no tenen cap connexió entre sí, quedaria per determinar-ne l’origen. De les llums es fa difícil dir-ne, malgrat que podria també relacionar-se amb l'explicació de l'esvoranc. Suposant que aquest darrer es tracti realment d’un fenomen lligat a algun objecte caigut recentment des del cel, cal recordar que la localitat es troba sota una aerovia (N865 per a vols entre 4.100 i 7.500 m; i, UN865 entre 7.500 i 14.000 m). Podria tractar-se d’una caiguda d’un hidroaerolit d’origen aeronàutic. Els tipus de danys que provoquen amb un poder significatiu de penetració, és similar a l’observat a les imatges distribuïdes pels mitjans de comunicació. Potser l'origen aeronàutic també pot explicar les llums vistes el dia 10, descartades reentrades, si es que no foren mers meteors.

Fonts: 

«El incidente Guadix». Milenio Live. 16 de febrer de 2019.

Jesús Javier Pérez. «Un misterioso objeto impacta contra una vivienda en Cogollos de Guadix» El Ideal [en línia]. 12 de febrer de 2019..

¿Qué puede ser el misterioso objeto que ha caído sobre un pueblo granadino?. La Vanguardia [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Leo Rama. «Un OVNI en el tejado de casa: la «comidilla» en Cogollos de Guadix». ABC [en línia]. 13 de febrer de 2019.

Un estudi de Juankar Moreno desmenteix que la biografia de Jaume Bordas Bley fos obra d'Antoni Ribera

Un article publicat recentment per Juankar Moreno en el seu bloc Realidad Trascendental argumenta de manera ben versemblant que Antoni Ribera no fou l'autor de l'obra biogràfica sobre el guaridor Jaume B. Blay publicat el 1968.

La veritat és que personalment sempre m'havia semblat sospitós que l'autor signes utilitzant el pseudònim d'un conegut escriptor com era Ricardo Blasco Romero. Fins i tot l'ús d'un pseudònim no quedava gaire justificat en aquest cas, però podia ser una exigència editorial. I el cert és que en vida sempre va respondre amb evasives, però ningú va posar realment en dubte el fet atès l'ús que Ribera fa de textos apareguts a l'obra de Ricardo Blasco que només tenen justificació si ell era el propi autor.

La informació que proporciona ara Juankar Moreno està totalment en línia amb el que va apuntar fa més de 10 anys Miquel Boladeras, director que fou de la col·lecció de l''editorial Telstar i autor també del títol Mitologías del Antiguo Egipto.
Ricardo Blasco va també publicar dins de la mateixa col·lecció El poder oculto de la mente humana (1969).

Jordi Ardanuy

Un no identificat sobre Perpinya resulta ser un Airbus A350

Ovni66 va publicar ahir una entrada sobre una observació produïda fa uns mesos a Perpinyà. Els fets passaren el 25 d’octubre a la capital del Rosselló quan un el testimoni, un home anomenat Éric, circulava a les 11 del matí per la carretera carretera D916, a l’alçada de l’empresa Loc+, especialitzada en lloguer de maquinaria a la zona del Parc Ducup. Aquest és el seu testimoni: «vaig aturar el meu auto per a observar, dient-me que era un Beluga [Airbus A300-600ST] (vaig veure que la forma semblava panxuda) a gran alçada  sobre l’aeroport de Perpinyà, però l’objecte pràcticament no es movia. Vaig fer aquesta foto amb un smartphone per a veure-ho millor després, però no es distingeix res més que dos cossos. L’objecte va desaparèixer de cop o bé va girar de manera que m’ho va semblar». L’observació va durar uns 5 minuts, i l'objecte es dirigia d’est a l’oest, a una altitud aparent força alta sense que es veiés cap deixant al cel.

La mida aparent era d’uns 3 mil·límetres. Les condicions meteorològiques eren bones atès que el dia era clar.

 L'objecte fotografiat, gairebé inapreciable, s'observa entre els dos cables.

Gràcies a les fotografies que permeten determinar l’indret amb precisió i que donen una hora precisa han permès a Pascal Guillaumes identificar l’objecte gràcies a Planefinder, una eina que permet reproduir els moviments del trànsit aeri recent. Segons això es tractaria d’un Airbus A350 que es movia a uns 20 quilòmetres de l’observador (distintiu AIB05NL).