La «nau extraterrestre» de 1991

Imatge del 1991 VG capturada el 30 de maig de 2017. (ESA)

El descobriment el 6 de novembre de 1991 pel nord-americà James Scotti d'un objecte de diversos metres de diàmetre molt a prop de la Terra va atreure una atenció sense precedents, ja que va ser el primer objecte proper a la Terra (NEO, per les sigles en anglès) trobat en una òrbita similar a la Terra (1). En aquell moment, alguns ho consideraven el primer representant d'una nova classe dinàmica d'asteroides, mentre que altres sostenien que era d'origen artificial,, atès que per la forma en la quals reflectia la llum semblava tenir panells reflectants. Alguns van especular amb la idea que no només era una sonda artificial, sinó que havia estat col·locada en el nostre entorn proper per una intel·ligència extraterrestre amb la intenció de estudiar-nos. Altres sostenien un origen terrestre -deixalla espacial, o bé alguna cosa més  secreta.

L'objecte va desaparèixer de l'òrbita terrestre el 1992, però va tornar a aparèixer fa uns mesos, aquesta vegada a una major distància, el que va fer ressorgir algunes teories alienígenes. Amb els antecedents, els científics estaven més preparats per donar explicacions. Certament, un quart de segle després de la seva primera detecció, ja no resulta tan extraordinari, ja que es coneixen diversos centenars, tots ells asteroides, que es mouen en òrbites semblants a les del nostre planeta. Les d'alguns d'ells s'assemblen tant que fins i tot poden ser considerats quasi-satèl·lits.

Recentment, Carlos i Raúl de la Fuente Marcos han publicat un estudi a les Monthly Notices of the Royal Astronomical Society el qual revela més detalls sobre la naturalesa de l'objecte i confirma que el 1991 VG va ser breument capturat per la gravetat de la Terra com un minilluna durant el seu pas anterior. L'estudi també revela la presència d'altres tres NEO: 2001 GP2, 2008 UA202 i 2014 WA366, que són dinàmicament similars a 1991 VG. Les evidències confirmen que no hi ha una raó convincent per creure que 1991 VG no sigui natura. 

Notes:
(1) Hem reproduit com una entrada de 1991 l'article de Carles de Torres publicat al suplement de ciència i tecnologia de  La Vanguardia el 30 de novembre de 1991.