dimarts, 13 de novembre del 2018

L'autoritat irandesa d'aviació estudia una observació ovni

Segons ha publicat el diari The Irish Times, les autoritats irlandeses estan estudiant la informació facilitada per diversos pilots que van alertar de la presència d'un objecte no identificat al sud-oest del país.
Al matí del proppassat divendres 9, la pilot del vol BA94 de British Airways procedent de Mont-real va trucar al control de trànsit aeri de Shannon per informar que havia vist un objecte que sobrepassava el seu avió i va preguntar si hi havia algun exercici militar a la costa oest d'Irlanda.
"S'estava movent molt ràpid", va dir la pilot. "Ha aparegut pel nostre costat esquerre i després ha virat ràpidament cap al nord. Era una llum molt brillant que ha desaparegut a gran velocitat".
Segons la gravació publicada a Airlive, el controlador hauria confirmat que no s'estaven realitzant exercicis i que no es captava res als radars.
Un altre pilot d'un avió de Virgin airlines en vol des d’Ontàrio a Manchester, va descriure l’observació com un “Meteorit o un altre objecte fent algun tipus de reentrada", afegint que semblaven com "múltiples objectes seguint el mateix tipus de trajectòria, molt brillants des d'on érem". Aquest pilot també va confirmar que havia vist "dues llums brillants que semblaven inclinar-se cap a la dreta i allunyar-se ràpidament, almenys des de la nostra perspectiva". Un tercer pilot va indicar que s’alegrava de no ser l'únic testimoni.
Un portaveu de la Irish Aviation Authority ha declarat que s’estava investigant l'incident, que es presentaria un informe i que les recerques seguirien els protocols convencionals de confidencialitat. El portaveu ha afegit davant les preguntes de la premsa que era poc probable que fossin extraterrestres d'un altre planeta.
A manca de més dades la hipòtesis de meteoròlits sembla versemblant.

diumenge, 11 de novembre del 2018

Objectes volants a alta mar

Segons publica la revista espanyola Año Cero en el número 340, el passat 11 d’agost, 5 testimonis van poder veure el que es consideraren unes llums estranyes durant una travessa a Mallorca en un veler.
La narració ens situa a la 1 de la matinada, quan romanien desperts només 5 dels ocupats del vaixell. Situats a unes 56 milles de la costa de Barcelona, van veure a proa, "a unes 4 o 5 milles de distància del nostre vaixell i cap a al sud, una llum verda aturada aproximadament a 50 metres sobre el mar". Segons el testimoni era a massa altitud per a ser un nau marítima i massa baixa per a un avió. Llavors la llum va canviar de direcció “cap a la nostra esquerra. A popa, a menys d’una milla de distància. Llavors vam veure que la llum que ara era sobre la vertical d’un altre valer amb un arbre de 20 metres, però més o menys a la mateixa altitud de 50 metres, va canviar de color de verd a un vermell intens il·luminant el vaixell com h faria un fanal de llum intensa”.
Segons els detalls publicats, dins de la llum no s’apreciava cap estructura sòlida i es va quedar aturada uns minuts i quan es movia per babord va canviar de nou a un to blanc.
El moviment es descriu com aparentment més ràpid que el d’un vaixell o un avioneta. El testimoni insisteix en el fet que s’aturava, el que considera incompatible amb un aeroplà, malgrat que es ben conegut que de vegades només és una situació aparent, per la direcció d’observació.
L’informant va realitzar algunes fotografies i una gravació en vídeo amb el mòbil. L’article presenta una d’aquestes imatges en les qual no s’aprecia absolutament res d'útil.
Poca estona després de la primera observació, cap a dos quarts de dues, van albirar una "estranya esfera que passa de verd a vermell i de vermell a blanc”.
Per a donar pes a la narració l’informant afegeix que un dels testimonis és pilot d’avions i patró de vaixell amb llarga experiència en singladures i que no fou capaç d’identificar de què es tractava en cap dels dos casos. 
Segons el relat que recull el periodista David Cuevas, el temps típic de viatge que separa Barcelona de l’Illa de Mallorca (111 milles) és d’unes 22 hores. Però que aquest cop, malgrat a no haver-hi gens de vent i dur una velocitat a motor de 6 nuçs, van arribar cinc o sis hores abans. “Tal vegada ens van ajudar les corrents marítimes?” –es pregunta el testimoni–, per sentenciar immediatament que “potser en algun moment, però per descomptat no durant tota la travessa”, afirmació que rubrica el periodista preguntant-se si el testimoni i els seus amics van viure “l’estranya experiència coneguda coma ‘temps perdut’?” 

Font:
David Cuevas. “OVNIs y humanoides: Nuevos casos. Año Cero, núm. 340 (2018), p. 31-32.

dimarts, 6 de novembre del 2018

Especulen amb la possibilitat que l'asteroide 'Oumuamua siguin restes d'una sonda extraterrestre

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica consideren que la forma allargada del primer asteroide interestel·lar conegut, l’'Oumuamua, opera com una vela, el que explicaria la seva acceleració. Per a explicar l'origen de l'objecte han apuntat la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatge de reconeixement interestel·lar per una civilització avançada, però que la seva missió s’hagi acabat i el que veiem siguin només deixalles espacials.
Evidentment existeixen d'altres possibles explicacions i la hipòtesi de les deixalles només n´és una. La millor solució seria una exploració in situ, però sembla que organitzar el viatge està al límit de la nostra tecnologia i sense carrera espacial no hi ha interès suficient.

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Ovnis sobre Arenys de Mar

 
Fotograma del vídeo amb dos de les llums assenyalades.

El canal de Youtube d'Informe Enigma ha publicat un vídeo d'escassos segons sobre una observació OVNI a Arenys de Munt el passat 16 d'octubre capturat amb un telèfon mòbil per un tal Jairo, un veí de la població.
En la descripció se'ns diu que es poden apreciar diferents llums al cel que realitzen un vol aparentment sincronitzat sobre el mar.
El cert és que les imatges són tan imprecises que no permeten concloure absolutament res. 

Referències:
Jorge Ríos. «Avistamiento OVNI Octubre 2018 Arenys de Mar». Informe Enigma TV [en línia]. 20 d'octubre de 2018. Accesible a: <https://youtu.be/ea62Mf7gQx4>.
Jorge Ríos. Facebook [en línia]. 20 d'octubre de 2018. Accessible a: <https://www.facebook.com/jorge.rioscorral.7/posts/1860419847413571».



dimarts, 2 d’octubre del 2018

El Soler: Prenen un avió de Finnair per un enginy secret


  Una de les aeronaus Airbus A321de Finnair.

El dissabte 22 de setembre de 2018, a les 19:55, una dona d’El Soler, a la Ribera del Tet, al Rosselló, va observar durant 7 o 8 segons un objecte allargat de color blanc mat, com  "una espècie de míssil". L'objecte volava a l'est de la seva posició, en un eix nord a sud, com si fos un avió sense ales. El no identificat seguia una trajectòria horitzontal recta en una part del cel, a menys de 20° d'altitud sobre la ciutat.
La testimoni el va veure entrar en un núvol i, segons la seva percepció, ja no l'abandonaria, cosa que li va provocar gran estranyesa. Va ser el fill petit de la testimoni qui va assenyalar l'objecte a la seva mare tot cridant "avió!".
L'altitud absoluta al cel s'estima en uns 45° i la longitud aparent d'uns 8 cm, comparant-lo amb el braç estès, segons la reconstitució realitzada per OVNI66.
Pel que sembla, el que va intrigar a la testimoni fou l'aparent proximitat de l'objecte, l'absència d'ales i de soroll i la desaparició final dins d'un núvol del qual ja no va sortir mai.
L'observació va tenir lloc al cor de la ciutat, des d'una vorera en una avinguda sorollosa, amb força trànsit. La nit començava a caure i el cel estava esquitxat de núvols lenticulars.
Durant la reconstitució dels fets al lloc d'observació, segons relata Pascal Guillaumes, es va discutir extensament amb la testimoni que semblava impressionada per l'esdeveniment: 

«Abans de la nostra reunió, la testimoni estava ansiosa per buscar a YouTube imatges que poguessin il·lustrar la aparença de l'OVNI i fer una comparació amb quelcom com el que havia descrit. La testimoni es va trobar amb les teories de conspiració. De fet, es localitzen a Internet alguns vídeos que mostren un "tub" volant sobre ciutats (tots els vídeos són "falsos", efectes especials generats per ordinador amb comentaris angoixants). Això va impressionar a la testimoni fins al punt de creure que ella no era l'única que havia observat una nau que desafiava la gravetat, fabricada en secret per diversos governs. La càrrega emocional era gran: la testimoni pensava en un enginy militar».

Després de revisar el trànsit aeri a les 19:55 del 22 de setembre, Guillaumes va localitzar un avió finlandès totalment blanc que passava en el moment precís a l'est d' El Soler en direcció nord-sud. Era un Airbus A321 de la companyia Finnair, com el de la fotografia, que viatjava de Hèlsinki a Barcelona (vol AY1653/FIN165). Estava volant a una altitud de 8.000 metres. La coincidència del pas i el sigil de l'observació fan pensar a l’investigador de Perpinyà que es tracta d’una confusió amb aquest avió.

 Trajectòria aproximada de l'objecte descrit i del vol AY1653/FIN165

L'avaluació de distàncies i dimensions es podria haver vist exagerada per l'efecte crepuscle i la presència dels núvols lenticulars. A les postes de sol i albes, els objectes es perceben amb més intensitat a causa del fort contrast amb l'ambient fosc a terra i el fet que siguin il·luminats per trobar-se a més altitud.
L'avió volava sobre núvols dispersos, però això no explica que no el veiés eixint del núvol i continuar el seu camí. Probablement un error de percepció, conclou Guillaumes.

divendres, 17 d’agost del 2018

L'ovni de la Guingueta d'Ix l'any 1973 era un globus estratosfèric

Pascal Guillaumes, en el seu magnífic blog OVNI66, ha publicat recentment el resultat de la recerca sobre l’observació de la Guingueta d’Ix del 6 d'octubre de 1973, esmentat anteriorment en aquest lloc web. Es tractava d’un registre observació procedent del grup ufològic Verònica. A l’informe no apareixen noms ni cap font i la crida que va fer Guillaumes no havia obtingut cap resultat. Per això va recórrer a fonts hemerogràfiques amb èxit, perquè un article publicat al L'Independent de Perpinyà el 7 d'octubre de 1973 oferia una versió menys sensacionalista que la recollida pels ufòlegs.
 
«Guingueta d’Ix. Ahir al dematí, entre dos quarts i mig de sis i mig quart de 7, un habitant de la Guingueta d’Ix, la senyora M. Georges Loumagne, va poder observar un fenomen estrany al cel de la Cerdanya, per sobre de la muntanya, proper al la pica del Carlit, entre Font Romeu i Angostrina, al Nord-est de la Guingueta d’Ix.
En efecte, un gran punt fix i extremadament brillant va aparèixer per sobre dels cims. Examinant-lo amb uns prismàtics, mentre eixia el sol, l'observador va poder distingir una silueta de forma semiesfèrica, perfectament immòbil. presentant dos punts de gran intensitat lluminosa.
De sobte, a les 07:02, l'objecte semblava maniobrar en ziga-zaga vertical i es desintegrava, alliberant tres elements lluminosos de dèbil potència que davallaven cap a terra. Després va romandre al cel, a la ubicació inicial, només un únic punt de llum de baixa intensitat. Hom es pregunta si era un plat volador o un globus meteorològic. En tot cas es tracta d'un O.V.N.I»
 
Com es veu, l'article ja suggereix que podria tractar-se d'un globus meteorològic. De fet, la descripció és perfectament compatible amb la presència d'un globus que sonda a gran alçada, prou alt per ser observat per testimonis llunyans.
Consultant diaris d'aquells dies Guillaumes va trobar informació sobre globus llançats aquells dies des del centre de l'Aira (Las Lanas, Occitània). 
La descripció dels residus que queien des de l’objecte verticalment correspondrien a materials  il·luminats pel sol naixent, donant als diferents equips un aspecte rogencs, com a inflamats. També s'ha de considerar la pintura taronja de les caixes i d'altres dispositius petits per tal que fossin més fàcils de trobar després d'haver caigut.
La hipòtesi del globus estratosfèric, l'hora de l'observació i la gran altitud de l'objecte permeten explicar la major part de les notes que acompanyen el dibuix de l'informe del grup Verònica i que tornem a reproduir a continuació.
 

 

  • Residus inflamats de combustió: les peces il·luminades pel sol naixent.
  • Finestretes: serrells del globus, plecs regulars de la tela amb alternança de llum i ombra. 
  • Avenços a les extremitats: probablement maneguets inflats.
  • Lluminositat vermellosa: la llum del sol ixent.
  • Caiguda molt lenta: con més gran és l’altitud, més lenta sembla la caiguda. Cal  esmentar que petits paracaigudes frenen la davallada de l'equip.
D'altra banda, Pascal Guillaumes ha pogut confirmar un llançament el 6 d'octubre d'un globus, a la 1:09 hora local. Sabent que el temps de vol té una durada màxima d'unes 6 hores, cau dins del rang horari de l'observació de l'OVNI, i correspondria al moment de l'esclat del globus i la caiguda dels seus instruments, fet ocorregut a Bedarius del Llenguadoc, al Nord-est del lloc d'observació del testimoni, a uns 100 km de distància, en la direcció indicada, com mostra el següent mapa elaborat pel propi investigador.
 

 Font: Pascal Guillaumes. «
L'OVNI de 1973 en Cerdagne, un vieux cas qui donne du fil à retordre!». Ovni66 [en línia].
 
 
 
 
 

diumenge, 1 de juliol del 2018

Observació ovni al Vallespir resulta ser una flaix d'un satèl·lit Iridium

El 27 de juny va arribar a OVNI66 el testimoni de l'observació d'un ovni a Ceret, la capital del Vallespir. Després d'algunes consultes addicionals, el cas s'ha donat per solucionat i la informació s'ha penjat al seu web el dia 30.
El missatge deia el següent:

"Visc a [...] 66400 CERET. Tinc dos gossos que van començar a bordar amb massa insistència al voltant de la mitjanit (no vaig mirar l’hora). Així que vaig sortir a veure què estava passant. En passar el llindar del finestral envidriat, els gossos van deixar de bordar i van tornar a dormir a les seves casetes. Fou llavors quan vaig mirar al costat del carrer que mira cap al fons del meu terreny, només vaig haver de inclinar cap endavant per tenir-lo al meu camp de visió, vaig pensar que potser era un intrús, però una persona. I després just després, vaig mirar cap al cel. Immediatament vaig veure una espècie de disc de llum blanca que viatjava pel cel d'oest a est, amb una acceleració fulgurant per a desaparèixer en una fracció de segon. L’Altitud era mitjana, però difícil d'estimar a la meitat de la nit, així com la grandària de l'objecte. El que és segur: no era un estel fugaç ni un avió. Ultra ràpid va creuar el cel en un llampec i accelerant. Sense soroll. Em vaig quedar uns quants minuts a l'exterior i em vaig preguntar què era".

Un correu electrònic posterior va proporcionar més detalls que faltaven a l'informe:

"Crec que va ser entre les 23:30 i 00:00.
- Molt més gran que un estel.
- Sense rastre.
- Durada total: 1 segon, va ser molt ràpid.
- Així que vaig veure el final del fenomen, un enlluernador canvi en un quart del cel d'oest a est, seguint una línia de Ceret, cap a el Voló cap al mar. Després va desaparèixer, em va semblar abans d'arribar a les platges...
- Lluminositat blanca constant.
- Disc / ovalat més brillant que la lluna sense aconseguir la seva grandària. Curs horitzontal abans de la desaparició. - no semblava ser a gran altura (al mateix temps podia veure les llums intermitents d'un avió molt més alt)". 

L'Explicació
Exactament a les 23.38 es va produir un flaix de satèl·lit Iridium número 80 visible només a Ceret i rodalies. Es tractà de la sobtada il·luminació dels seus panels solars o l’antena que poden provocar una brillantor de magnitud -6,4. Cal pensar que la Lluna plena pot arribar a tenir una magnitud de -12.6 i Venus -4,4. Per tant el flaix de l’Iridium és força espectacular. Pascal Guillaumes completa la seva satisfactòria explicació identificant l’avió com un Airbus A320 de Vueling en ruta de Brussel·les a Barcelona i anotant la impossibilitat d’estimar alçades i mides sense referències conegudes.
Un aspecte interessant del cas és que un cop explicat es veu trivialment que no hi ha cap relació entre els lladrucs dels gossos i l’observació, tret que van portar al testimoni a estar en disposició de mirar al cel. Això és significatiu perquè no cal oblidar que quan hom estudia un cas ufològic cal demostrar que existeix alguna relació entre els diferents esdeveniments successius o coincidents en el temps i no assumir de cap manera que estan relacionats. En aquest cas seria impossible trobar una explicació causal satisfactòria que expliques l'observació al cel i els gossos bordant...

5 exemples de flaixos de satèl·lits Iridum  (Martin Whipp a Vimeo).

dimecres, 27 de juny del 2018

Ha mort Ignacio Darnaude

  
Imatge d'arxiu d'Ignacio Darnaude procedent d'El Ojo Crítico.

Fa un estona Ramon Navia ens ha comunicat el traspàs d'Ignacio Darnaude Rojas-Marcos.
Nascut a Sevilla el 1931, es llicencià en Ciències Econòmiques. El 1956 va començar a reunir tot tipus d'informacions sobre OVNIs convertint-se en un pioner i  teòric de la ufologia espanyola. Una de les seves característiques és que malgrat els seus nombrosos contactes amb organitzacions sobre el tema, no es va caracteritzar per la seva presència en actes públics, ni per la seva prodigalitat en els mitjans de comunicació.
Es va interessar igualment per les aparicions marianes, i fou la primera persona a afrontar un estudi sistemàtic de la documentació del tema UMMO fruit del qual sorgir el Catàleg UMMOCAT.

dimecres, 20 de juny del 2018

Nova edició a Catalunya del "The Ufology world Congres"

Nova edició, aquest cop a Barcelona, d'aquestes conferències-espectacle de temes ufològics i paranormals quan encara no fa ni un any de l'anterior celebrada a Montserrat.
Durant el dies 22, 23 i 24 de juny, l’hotel Alimara serà la seu de les conferències presentades per Josep Guijarro. El cost mínim per als 3 dies és de 85€.
Hi haurà catorze ponents, entre els quals individuus com Sixto Paz Wells, Erich von Däniken, la autoproclamada sanadora Jamye Price i els creients en conspiracions guvernamentals Stephen Basset i  Kerry Cassidy.
Les xerrades seran només en anglès i espanyol, amb traducció simultània.També hi haurà tallers de meditació i taitxí i una sala amb exposicions entre les que destaquen la del pintor barceloní Robert Llimós, que afirma haver entrat en contacte amb extraterrestres l'any 2009, una experiència que, des de llavors, protagonitza les seves obres.

diumenge, 17 de juny del 2018

Una fotografia d'un OVNI sobre el Canigó resulta ser simplement un reflex intern de la càmera

 Imatge del testimoni procedent d'OVNI66. S'ha encercat lla forma lluminosa.

El portal de notícies ovni de la Catalunya del Nord OVNI66 ha publicat recentment un breu informe en francès sobre unes imatges capturades amb un Iphone que van rebre d’una persona identificada com A. D.
Segons la declaració del testimoni, el passat 24 de desembre va observar alguna cosa des del balcó de casa seva que es movia molt ràpid al cel, sobre el Canigó, pocs minuts abans de les 17.00, quan el sol s’estava ponent.
Llavors va a agafar el Iphone que duia amb ell per intentar fer-ne una foto i va veure a través del visor l’objecte de la fotografia en forma de mitja lluna. En total va capturar 13 imatges. En cap moment va veure aquesta forma lluminosa amb l’ull nu.
En la breu anàlisi que realitza OVNI66 es conclou de forma rotunda que es tracte simplement d’un reflex intern (lens flare), un artefacte òptic. Malgrat això es lamenten que mai es podrà saber què fou l’estímul original que va portar al testimoni a agafar el mòbil.

dimarts, 29 de maig del 2018

Ha mort Francine Fouéré, degana de l'ufologia francesa


http://www.euroufo.net/wp-content/uploads/2018/05/foueres.jpg 

La degana de la ufologia francesa, Francine Fouéré, va morir a París el 26 de maig. Acabava de complir 91 anys.
Professora de secundària, interessada en la ufologia des de 1954, el 1962 ella i el seu marit Réné Fouéré -ambdós a la fotografia- van ser fundadors del Groupement d'Etude de Phénomènes Aériens (GEPA), una associació de tècnics, científics i militars que van representar durant 15 anys als principals intents a França de convertir la ufologia en un estudi científic, separant clarament del sensacionalisme dels "plats voladors".
Després de la mort del seu marit el 1990, Francine va seguir participant activament en estudis sobre el tema, assistint a reunions i conferències, editant una nova versió de la publicació en cinc volums de la col·lecció completa de la revista del GEPA Phénomènes spatiaux, el 2008. 

Font: EuroUfo


dilluns, 30 d’abril del 2018

Observen caure un objecte lluminós a Calafell

El dimarts 27 de març, d’un quart i mig d’onze del vespre, un veí de Calafell va trucar al servei d’emergències informant que havia vist un objecte lluminós que es dirigia cap al sud caient al mar. La informació posteriorment va ser ratificada per un pilot d'avió que era en ruta. Les fonts consultades per l’ACN asseguraven que el Centre de Control Aeri tenia constància de la desaparició d'un objecte al radar. Al mateix temps, Salvament Marítim assegurava que no constava la desaparició de cap avioneta.
Durant la nit, el dispositiu de recerca va treballar a la zona amb dues embarcacions i un helicòpter, amb la col·laboració també del cos dels Mossos d'Esquadra. La recerca comptà també amb la participació de l'exèrcit de l'aire espanyol, que analitzà i descartà que l'aparell caigut fos un dron. Al dia següent les operacions de salvament es van suspendre. Segons informà el Diari de Tarragona, diversos veïns també havien estat testimonis del fet, segons s'esmentava a les xarxes socials.
Sebastià D’Arbó, en la seva intervenció del 24 d’abril a “Ben trobats”, el Magazine matinal d’El Punt Avui TV, dirigit i presentat per Clara Tena, apuntava que el fenomen fou visible aproximadament des de Cubelles fins a Calafell i aportà una suposada foto que difícilment pot ser de l’esdeveniment. Per a ell és un dels misteris més de la Mediterrània.
Entre les diverses especulacions, s'ha mencionat possible reentrada, potser d'un fragment de la Tiangong 1.També podria tractar-se d'un espectacular meteorolit.

Fonts:
ACN. “Salvament Marítim rastreja la costa de Calafell per investigar la presumpta caiguda d’un aparell al mar”. Vilaweb.cat [en línia]. https://www.vilaweb.cat/noticies/salvament-maritim-rastreja-la-costa-de-calafell-per-investigar-la-presumpta-caiguda-dun-aparell-al-mar.
“Ben trobats”. El Punt Avui TV, 24 d’abril de 2018. Disponible a: http://www.etv.cat/ben-trobat/24398-ovni-a-calafell.
“Investigan si una bolsa con ropa y un teléfono aporta pistas del 'objeto luminoso caído al mar' en Calafell”.Diari de Tarragona [en línia], 28 de març de 2018. https://www.diaridetarragona.com/costa/Investigan-si-una-bolsa-con-ropa-y-un-telefono-aporta-pistas-del-objeto-luminoso-caido-al-mar-en-Calafell-20180328-0036.html.

dilluns, 16 d’abril del 2018

Publicat un nou número de Papers d'Ovnis


Recentment s'ha publicat un nou número de Nous Papers d'Ovnis (ISSN 2604-1405) corresponent als anys 2016 i 2017, per la qual cosa ve a ser un volum doble. 
L'article principal està dedicat a recollir casos de la població de L'Escala i rodalies, amb una extensa recopilació de dades sobre els fets del 19 de març de 1997. L'escrit està signat per en Gerard Casademon, qui ja havia fet alguna altra col·laboració, i que ara, des de la seva discreta residència a comarques, ens ofereix un treball de 89 i escaig planes.
Per la seva banda, Jordi Ardanuy a «Signum in coelo mirabiles appareunt» tracta sobre alguns fenòmens celestes en textos antics, seguint en certa forma el deixant de Joan Crexell. El mateix autor ens reumeix la infomació sobre casos ovnis recollits del període 2011-2015 a la Catalunya del Nord, el que complementa l'article publicat fa dos anys sobre els de la Catalunya del Sud. Igualment ens ofereix una simpàtica nota cultural sobre l'anomenat Grup de savis de Reus.
El número es completa, entre d'altres aportacions, amb la reproducció d'una conferència dictada per Rafael Subirana a la l’Agrupació Astronòmica de Sabadell el novembre de 1967 sobre un episodi ocorregut el 24 de maig de 1887, una nota necrològica sobre Eugeni Danyans, així com un article d'ell aparegut el gener de 1964
La revista es pot consultar en línia a Issuu i també es poden obtenir còpies en paper a preu de cost sota comanda.


dissabte, 7 d’abril del 2018

«Avió fantasma» a Derbyshire

El diari Derby Telegraph va informar fa uns dies que gent de diferents parts del comptat de Derbyshire, al nord d’Anglaterra van veure el que s’ha qualificat d’un "avió fantasma" volant pels cels.
Diversos testimonis descrigueren l'avió de color verdós com un bombarder de la Segona Guerra Mundial. Algunes dels informes parlaven que la nau no feia cap soroll, mentre que altres van dir que volava molt baix i que va desaparèixer precipitant-se cap al terra, però sense que sembles xocar en cap moment. L’estranya observació es produí al voltant de tres quarts de set del vespre del dilluns 26 de març.
Durant tot el dia 27 i el 28 aquest rotatiu es va veure inundat per trucades de gent que declarava haver vist l’aeronau. Alguns creien que era el fantasma d'un Douglas Dakota de la que Segona Guerra Mundial que es va estavellar al comtat de fa més de 70 anys, però d’altres afirmaven que segur que hi havia una explicació racional per als albiraments.
El mateix dia 28 la RAF, les Forces aèries britàniques, veient la magnitud que prenia la història van comunicar oficialment que 3 naus militars eren a l’àrea en el moment de l’observació. Un portaveu va declarar que «la RAF podia confirmar que tres avions Hercules C-130 de la base aèria de Brize Norton volaven en una sortida rutinària dilluns al vespre. Estem volant rutinàriament sobre Peak District i augmentem la nostra flota d’A400M Atles de vuit a vint-i-dos l'any passat, de manera que en els pròxims dos anys farem més vols de prova sobre l'àrea. Tendim a volar sobre Peak District i Lake District perquè aquestes àrees estan menys poblades, el que el ho fa més segur per a tots els involucrats. A més, els terrenys abruptes proporcionen bones condicions d'entrenament per als nostres pilots que necessiten practicar volant en condicions extremes".
Malgrat les explicacions oficials diverses fonts de caire paracientífic recorden que la zona se la coneix com el Triangle de les Bermudes de Derbyshire perquè més de 50 avions s'han estavellat allà, matant un centenar de persones. Dark Peak rep el seu nom pel seu color i la seva reputació com a llar de fantasmes i aparicions d'avions, especialment des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta tradició continua fins al dia d'avui. L’any 2015 diversos testimonis van explicar que havien vist un bombarder de la Segona Guerra Mundial volant baix i silenciosament sobre la zona, segons va recollir Misterious Universe.
Un cas notori fou el del 24 de març de 1997 en el qual es veié d'un avió propulsat per hèlix volant baix sobre erms. Aparentment l'avió va tenir dificultats per volar i de sobte va desaparèixer, estrellant-se aparentment sobre la zona de Midhope Moors, malgrat que la cerca de la suposada nau accidentada va ser del tot estèril com Papers d’Ovnis ja va informar el seu dia en un article de Jordi Ardanuy.


Fonts: 
 

dijous, 29 de març del 2018

Dos pilots informen d'objecte desconegut mentre volaven sobre Arizona

Dos pilots de línies aèries que sobrevolaven a més de 30.000 peus Arizona, van informar recentment que un objecte volador no identificat sobrevolava els seus avions. L'Administració Federal d'Aviació (FAA) també ha fet pública una gravació de les comunicacions de ràdio dels pilots.
Segons els registres de ràdio, dos pilots diferents de Phoenix Air i d'American Airlines van veure l'objecte volant en direcció oposada dels seus avions el passat 24 de febrer. A la conversa amb el control del trànsit aeri de l'Albuquerque, el pilot de Phoenix Air fa la primera menció de l'objecte estrany al voltant de les 15.30. hora local. "Hi ha algú per sobre de nosaltres que ens ha passat fa uns 30 segons?" pregunta el pilot d’una cinta feta pública pel Phoenix New Times. La resposta del Centre de control és "negativa".
Amb l’encontre amb l’avió de Phoenix Air encara al cap, el Centre de control d'Albuquerque alerta el vol 1095 de American Airlines que estigui pendent d’un possible objecte al cel, atès que volen cap a San Diego.
Menys d'un minut després de l'advertència comunicaven per ràdio el contacte visual. "Sí, alguna cosa ha passat per sobre de nosaltres", informà el pilot. "No sé què era, però era almenys a dos o tres mil peus per sobre de nosaltres. Sí, ha passat per damunt de nosaltres".
Els pilots no van poder determinar si l'objecte no identificat estava flotant o volava realment, però a la gravació es pot escoltar el pilot d'American Airlines dient que el OVNI produïa un "gran reflex", per la qual cosa van dubtar que no fos un globus de Google.
"A part de la breu conversa entre dos avions, el controlador no va poder verificar que hi hagués cap altre avió a la zona", va declarar Lynn Lunsford de la FAA al Phoenix New Times.
En una declaració a la cadena KOB-TV a Albuquerque, el portaveu de l’agència va declarar no saber què és l'objecte. "No tenim cap comentari a afegir a allò del que podeu escoltar", informava el comunicat. "Tenim una estreta relació de treball amb una sèrie d'altres agències i gestionem amb seguretat el trànsit d’avions militars i civils de tots els tipus a la zona cada dia, inclosos els globus meteorològics de gran altitud". 

Una observació des de la Guingueta d'Ix l'any 1973




Llegim a la pàgina web d’OVNI66 sobre un cas d’observació OVNI el 6 d’octubre de 1973 sobre el Pic del Moros, a prop de Font Romeu, a l’Alta Cerdanya. El cas procedeix del catàleg VERÒNICA.
El testimoni fou el senyor Georges L, llavors un jubilat de 66 anys que vivia a la Guingueta d'Ix.
La matinada del 6 d’octubre de 1973 es preparava per a anar a caçar ànecs. Encara era fosc. La temperatura força baixa, entre 5 i 8 sota zero. El cel clar, sense núvols.
Com moltes altre vegades, es va apropar a l’exterior per tal de veure quina roba d’abric havia de vestir-se. Llavors va veure un resplendor molt brillant en direcció Nord-est, vers Font Romeu, per sobre del Pic dels Moros.
D’entrada va creure que era Venus, però va descartar la idea perquè segons la seva opinió aquella no era l aposició habitual del planeta. Llavors, fent alguns càlculs i calcula un angle d’observació de 18 a 20° des de la base del pic i a una distància d’uns 80 a 100 km per sobre de l’àrea de Carcassona, ja a Occitània.
A les 6.40 la llum no s’havia mogut i començava a clarejar. El testimoni, proveït de binoculars se’n va anar a un estany que tenia, situat a un quilòmetre i mig de les Guinguetes. Arribat al lloc va mirar de nou en la direcció de l’objecte, considerant que no s’havia mogut. I, malgrat la lluminositat ja existent, la lluentor aparent de l’objecte no ha disminuït. Llavors mira amb els binoculars d’augment i va veure com dos fars grans un al costat de l’altre. 
El sol començà a eixir per Angostrina. A l’instant els focus desaparegueren i el testimoni distingí la cabina d’un aparell grisenc de la grandària de la "lluna vella", amb finestretes a la base, com un tren nocturn. L'extrem del dispositiu era il·luminada amb colors diversos, una mica com l'arc de Sant Martí, amb color violeta dominant i taronja. A continuació, semblà com si una mena de residus de combustió caiguessin lentament des de l'OVNI cap a baix verticalment.

dijous, 22 de març del 2018

L'ésser d'Atacama era una nena amb greus mutacions genètiques



Imatge d'Emery Smith.

La seqüenciació del genoma de la forma humanoide d’uns 15 centímetres d'alt i cap allargat coneguda com l’ésser d’Atacama revela que va ser una nena mestissa, barreja europea i nadiua.
La genètica explica la seva forma. L'ADN de la petita contenia diverses mutacions, algunes desconegudes fins ara, en gens relacionats amb el desenvolupament d'ossos i cartílags per la qual cosa presentava un desenvolupament ossi equivalent al d'un nen de sis a vuit anys, però amb longitud molt inferior a la normal. Probablement no va néixer viva i se sap que va ser abandonada després a la part de darrera d'una església. Aquesta edat òssia anormal, determinada per les característiques de l'esquelet i no per la seva grandària, la van produir les mutacions genètiques.
El 2003, Oscar Muñoz, aficionat a buscar objectes antics als pobles de l'interior del desert d'Atacama (Xile), va trobar en les rodalies de l'església de La Nória -un poble abandonat feia temps- una tela blanca enrotllada i lligada amb una cinta violeta. En obrir el paquet descobrí un petit ésser amb el cap ovalat i una protuberància al crani. Semblava completament format i parcialment momificat. Els primers que van veure la criatura van pensar que era un fetus o les restes d'un nen prematur. Altres van opinar que podia ser un primat no humà desconegut.
Muñoz va vendre l'humanoide a un empresari local, que cobrava per fotografiar-se amb Ata, com van començar a anomenar-lo. Al cap de poc, van aparèixer les primeres informacions de la troballa en mitjans nacionals i internacionals. La notícia va arribar a Ramón Navia-Osorio, antic soci del CEI i president de l’IIEE, que el va comprar i se'l va endur a Barcelona. Des de llavors ha intrigat als interessats en els enigmes.
Una anàlisi preliminar del seu ADN el 2013 ja va mostrar que Ata era humà, malgrat l’esperança d’alguns que realment fos una evidència extraterrestre. L'any passat, es va mostrar públicament a Catalunya a l’Ufology World Congress celebrat a Montserrat.

Radiografies realitzades durant la producció del documental Sirius de l'ufòleg
nord-americà Steven Greer.

Els resultats del definitiu estudi publicats ara a la revista científica Genome Research, mostren la potència que les dades de recerca estiguin disponibles de forma oberta (open data). L’anàlisi bioinformàtica d'aquesta investigació, gràcies a que la informació genòmica sigui de domini públic, han conduit al descobriment de noves i rares variants mortíferes en els gens associats amb el fenotip d'Ata.

Font: 
Sanchita Bhattacharya; Jian Li; Alexandra Sockell; Matthew J. Kan; Felice A. Bava; Shann-Ching Chen; María C. Ávila-Arcos; Xuhuai Ji; Emery Smith; Narges B. Asadi; Ralph S. Lachman; Hugo Y.K. Lam; Carlos D. Bustamante; Atul J. Butte; Garry P. Nolan. «Whole-genome sequencing of Atacama skeleton shows novel mutations linked with dysplasia». Genome Research, 2018. 28: 423-431.