La premsa s'ha fet ampli ressò de la publicació a la xarxa dels documents
desclassifcats fa 15 anys pel Ministeri de l'aire espanyol sobre el qual ja vam informar. .Ara bé, en general
els mitjans de comunicació han presentat la notícia com si la desclassificació
fos actual, deixant de banda que la novetat és la seva digitalització i que
siguin disponibles a través d'Internet. El diari La Mañana comenta dos casos
d'observacions a la ciutat de Lleida. El primer va ser el 17 de maig del
68 quan dos avions de l'exèrcit donaren l'avís d'identificació d'un objecte
metàl·lic i en punta de llança invertida com un cos de calamar. El diari
afegeix que en aquella ocasió, es va fer enlairar dos reactors per tal de
fotografiar l'ovni, però les imatges no ser prou nítides. Defensa va assenyalar
1992 en el seu informe oficial que aquest aparell sense identificar era
possiblement un globus estratosfèric llançat des del Centre Nacional d'Estudis
Espacials de França.
El segon cas es va produir tres anys després, el 23 de febrer del 1971. Més
avall donem la informació que reprodueix Regio 7.
El diari El Segre afegeix esment d'un
tercer informe sobre l'observació a Lleida el 31 de març del 1993 i que
s'interpreta com la reentrada en l’atmosfera d’un coet rus.
Per la seva part, Cugat.cat s'ha ocupat de la
presència d'ovnis a la Rabassada i a Sant Cugat. ELes observacions tingueren
lloc el 6 i el 9 de desembre del 1968. En el primer cas, dos quarts de set del
matí del 6 de desembre de 1968, una parella va observar des del seu domicili
'un objecte rodó, aplatat amb llums blancs emetent flaixos vermells, verds i
ataronjats'. Inicialment, l'ovni estava immòbil i després d'una estoneta es va
desplaçar a Sant Cugat. Poc després la parella va observar un objecte similar.
La situació es va repetir tres dies més tard, quan la parella va veure un
fenomen gairebé idèntic. La hipòtesi oferida en les autoritats militars és que
es tractés de 'l'observació d'un astre brillant, proper al seu ocàs'
El Diari de Girona esmenta 3
expedients. El més antic fa referència a un incident del 26 de setembre de 1969
en el qual s'observaren dos objectes lluminosos a uns 8000 metres el qual el
personal de l'aeroport de Girona va identificar com a un globus sonda de
l'Estat francès, atès que "per la seva mida, forma, lluentor i moviment ja
havien estat observats amb anterioritat». No va caldre cap més investigació
perquè l'any 1969 el Centre National d'Études Spatiales (CNES) de França
continuava amb l'intens programa de llançament de globus estratosfèrics que ja
duia a terme l'any anterior.
Un altre expedient fa referència a un «objecte blanc brillant» que van veure
dos soldats destinats al cos de guàrdia a la base del Pení, a Roses (Alt
Empordà) el 13 de setembre de 1991 abans de la revista d'armes. Segons la seva
descripció, es tractava d'una esfera aplatada per la base que «descrivia
cercles per sobre de l'assentament» militar a una alçada d´entre 100 i 200
metres. L'informe militar conclou que el fenomen no s'ha pogut explicar.
El tercer cas és el de Blanes del 19 d'agost de 1982. Un home que estava en
un pis de Blanes en companyia de la seva família assegurà que va veure un disc
volador el doble de gran que un avió comercial que no es desplaçava segons
l'aerodinàmica convencional perquè creava «un camp magnètic antigravitatori,
mitjançant energia elèctrica» i era tripulat per humans. «Potser els nostres
avantpassats que tornaven d´alguna exploració i es van passar del seu temps?»,
es pregunta. L'home estava segur
que havia parlat telepàticament amb els tripulants perquè si no hagués estat
així «no hauria estat més lògic pensar que eren gent extraterrestre, que pensar
que eren els nostres avantpassats?».
Regio 7 del cas del 23 de febrer del 1971, quan s'observa un ovni a Montserrat. En el qüestionari,
un religiós del qual no s'indica el nom, explica que va veure el fenomen des
del cotxe i situa l´objecte a una altura d´uns 100 quilòmetres en direcció
nord. També narra que es movia i formava un angle de 60 graus. Pel que fa a les
especulacions sobre l´ovni, afegeix que «és alguna cosa que ha estat observada
per molta gent i que ha motivat nombrosos comentaris. En alguns casos la
fantasia dóna tocs d´irrealitat als fets, però hi ha alguna cosa en què tothom
coincideix i és en la forma de vano del deixant que l´objecte deixava darrere
seu».
El fenomen fou també observat
per un guàrdia civil que estava de servei a l´entrada de la caserna de
Monistrol. El seu testimoni escrit és menys aclaridor que el del monjo, ja que
es limita a dir que «en un principi només va aparèixer un punt lluminós, com
una estrella brillant i sense mobilitat, en aquesta posició hi va estar breus
segons i només augmentava el fum, després es movia molt a poc a poc, i
progressava en velocitat fins a la seva total desaparició darrere de les
muntanyes». En canvi aporta dibuixos que descriuen com i on va veure el
fenomen. El document de 70 pàgines també recull la conversa entre el control de
terra de l'aeroport de Barcelona i el capità del Servei del Radar de Roses.
Aquest pregunta si s´ha estavellat un avió perquè «han trucat a Sagunt, a la
companyia Iberia, dient que havien vist una explosió a l´aire» i demana per
l´estat del vol BX-455, que des de Barcelona confirmen que ha aterrat i que
«potser és un coet el que han vist esclatar a l´aire. Potser estan fent una
fallera...», afegeixen. També
hi figura la conversa d´un pilot i la torre de control que assegura haver vist
«un fenomen bastant curiós. Semblava el deixant d´un avió. Sembla que ha baixat
en picat i llançant flames intermitents».
La llum també va ser vista
des de Lleida i de diversos llocs d'Espanya. Dels testimonis, la majoria, un
total de 44, són del Centre d'Instrucció i Reclutament número 10 de l´exèrcit
espanyol, ubicat a Sant Gregori (Saragossa). Els reclutes coincideixen en la
descripció del fenomen que van veure des de diversos punts del camp militar i
van arribar a un punt molt elevat de precisió, com per exemple de «camí entre
els lavabos i la cantina», i d´altres fins i tot ho van veure en moments en què
es requereix màxima privacitat: «era als lavabos que hi ha al costat del
menjador B», deia un soldat.
Les conclusions de l'informe
de l´època no aclarien el cas. Es limitaven a dir que «podria ser un meteorit,
que es va fragmentar i incendiar en entrar a l'atmosfera. Cada fragment va
originar el seu propi fenomen, visible en una zona més reduïda». També podria
ser un satèl·lit o una part d'un coet en el moment de reentrada a l'atmosfera
terrestre. En fer la desclassificació de l'informe el cas quedava explicat: «el
succés observat a la zona nord d'Espanya, en ser idèntic al vist a la zona
centre i sud de França i al nord d'Itàlia; coincideix amb el llançament des del
Centre d'Essais de Biscarrosse, a Landes, d'un coet Tibére, en els experiments
en l'operació Electre, que formava part del programa de l'Office National
d'Etude et de Recherche Aero-nautique et Saptiale (ONERA)». El llançament del
coet tenia per objectiu estudiar com la reentrada de coets a l'atmosfera afecta
les comunicacions radioelèctriques.
Acabem finalment
anotant que diversos mitjans de comunicació han contactat amb el CEI,
però no hem acceptat cap entrevista ni hem fet cap comentari tret d'aclarir que
no es tractava d'una nova desclassificació. Entre els que ho han fet es trobava la Televisió Nacional (TV3) i l'empresa pública de televisió espanyola (TVE), per al seu
noticier principal (Telediario).
