L'ufòleg Budd Hopkins va néixer el 15 de juny de 1931 a Weeling, West Virginia i va morir el passat 21 d'agost. S’havia graduat en Art i Història de l'Art a l’Oberlin College el 1953, any en què es va traslladar a Nova York. Prestigiós pintor i escultor, va rebre diversos premis nacionals. Les seves obres es van exposar en museus com el Solomon R. Guggenheim o el Museu d'Art Modern de Nova York i en molts altres centres culturals dels Estats Units i Europa.
Posteriorment es va interessar per l'estudi dels ovnis, especialment pel tema de les abduccions. El 1980, any en què publica la seva primera obra, Missing Time (Temps perdut), era un personatge gairebé desconegut entre els aficionats als ovnis. Fins aquest moment l'assumpte dels presumptes segrestats gairebé no s'havia desenvolupat.
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).
Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).
Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).
