Desapareix la Fundació Ikaros, successora de la Fundació Anomalía

El patronat de la Fundació Íkaros, reunit a Toledo durant aquest mes de desembre, ha decidit sol·licitar al Ministeri de Cultura d’Espanya la seva extinció atès els problemes econòmics que arrossega i la manca d’interès i complicitat de l’entorn ovni.

La Fundació Ikaros que presideix actualment José Ruesga disposa a dia d'avui d’un patronat molt reduït format per Julio Arcas, Pedro Ojalvo i el nostre consoci Maties Morey.

La Fundació que fins el 2010 es deia Anomalía, va nàixer fa 15 anys nucleada al voltant de la revista Cuadernos de Ufologia i el seus actuals objectius són la promoció de l’estudi de la influència a la cultura popular dels avançaments de la ciència i la tecnologia, de les anomalies científiques i del meravellós.

Des del CEI volem agrair el treball realitzat tant pels patrons com per a d’altres col·laboradors durant tots aquest anys.

El cas Manises es nega a desaparèixer de la premsa

En aquesta ocasió la novetat del cas Manises són les declaracions de «Jafo», presumpta nou testimoni dels fets, fent guàrdia estant com a soldat en el barracó d'alarma de l'aeròdrom.
Segons el rotatiu del País Valencià Las Provincias, l'OVNI hauria provocat l'enlairament d'un avió Mirage III de la pròpia base de Manises, a més del Mirage F-1 de Los Llanos.
«Ningú va confirmar que sortís per a esguardar què eren aquestes llums però era obvi», explica el testimoni que afegeix que «anava a una velocitat de Match-2, dues vegades la velocitat del so».
L’article el signe Miracles Hernández.

Mor l’ufòleg Budd Hopkins

L'ufòleg Budd Hopkins va néixer el 15 de juny de 1931 a Weeling, West Virginia i va morir el passat 21 d'agost. S’havia graduat en Art i Història de l'Art a l’Oberlin College el 1953, any en què es va traslladar a Nova York. Prestigiós pintor i escultor, va rebre diversos premis nacionals. Les seves obres es van exposar en museus com el Solomon R. Guggenheim o el Museu d'Art Modern de Nova York i en molts altres centres culturals dels Estats Units i Europa.

Posteriorment es va interessar per l'estudi dels ovnis, especialment pel tema de les abduccions. El 1980, any en què publica la seva primera obra, Missing Time (Temps perdut), era un personatge gairebé desconegut entre els aficionats als ovnis. Fins aquest moment l'assumpte dels presumptes segrestats gairebé no s'havia desenvolupat.
Des del adveniment de Hopkins el panorama va començar a canviar: els seus entrevistats deien que els alienígenes que els havien segrestat eren poc o gens comunicatius, freds i indiferents, quan no decididament sinistres. I generalment feien aquestes confessions sota hipnosi.
Hopkins va començar a interessar-se en el tema a partir d'una experiència personal. El 1964, va observar al costat d'uns amics un petit objecte metàl•lic flotant immòbil al cel de Cap Cod. El fet el va portar a reflectir aquesta nova inquietud en algunes de les seves obres plàstiques. Però no va ser fins al juliol de 1975 que va començar a investigar una sèrie de casos ocorreguts a Cod, als quals no els hi va trobar una explicació convencional.
El març de 1976 publicà el seu primer article ufològic a la revista novaiorquesa The Village Voice. Poc després descobreix que la mainadera de la seva petita filla havia vist diversos ovnis sobre una muntanya, que posteriorment s'havia aproximat un estrany cotxe blanc i una doble columna de suposats motociclistes amb llums en els cascos, per a finalment només recordar haver tornat a casa .
El gener de 1977, intrigat per aquest suposat «temps perdut» que comparava amb el famós cas del matrimoni de Betty i Barney Hill, Hopkins decideix buscar ajuda per experimentar amb hipnosi regressiva. De les seves experiències no sorgeix res interessant fins el 1978, quan coneix al veterà ufòleg Ted Bloecher i a Aphrodite Clamar, una psicòloga que empra en les seves regressions la tècnica de demanar al protagonista que "imagini estar veient una pel•lícula" sobre els fets. En aquesta època Hopkins publica Missing Time que li permetrà entrar en contacte amb nombrosos presumptes abduïts. Hopkins va començar a definir les abduccions com "una epidèmia invisible", però tal com assenyala l'especialista en la història de les absuccions Luis R. González, «ell mateix s'havia convertit en el seu principal agent propagador».
El 1981, amb el suport de la Fund for UFO Research (FUFOR), nou dels seus testimonis van ser estudiats per un psicòleg, que va concloure que es tractava de persones normals, si de cas una mica més intel•ligents que la mitjana, encara que amb dificultats en el seu sentit d'identitat sexual i en les relacions interpersonals.
Paral·lelament Hopkins havia començat a organitzar els seus primers "grups d'autoajuda" per abduïts, una pràctica que s'estendria després per tots els Estats Units, especialment des que es va sumar a la partida un psiquiatre de la Universitat de Harvard, el doctor John E. Mack (mort el 2004) que, segons els seus crítics, va contribuir a realimentar el fenomen de l’abducció. Alhora, el mateix Hopkins començà a hipnotitzar els protagonistes d'aquests casos. El 1986, les presumptes abduccions extraterrestres van aparèixer en diversos programes de televisió més aviat sensacionalistes i el tema va començar a envair les llars.
El 1987 Hopkins va publicar el seu segon llibre Intruders (Intrusos) on va presentar per primera vegada la tesi segons la qual l'objectiu primordial dels extraterrestres és crear un híbrid extraterrestre-humà. La història central d'aquella obra, on s'explica com els alienígenes utilitzarien procediments d'inseminació artificial, prendrien mostres d'òvuls i esperma humans i fins i tot extraurien fetus híbrids de les abduïdes embarassades, va acabar sent una minisèrie amb el mateix títol de la cadena CBS; i, també inspiraria la mitologia de la sèrie X-Files [Els Expedients X, Chris Carter, 1993-2002], Dark Skies (Cels foscos, Cel negre, 1996-1997) i Taken (Apressats, Abduïts, 2002).
Intruders és – junt amb Communion de l'escriptor i suposadament abduït Whitley Strieber– una de les obres més influents mai escrites sobre abduccions OVNI.
Amb part dels beneficis dels seus llibres, Hopkins va establir la Fundació Intruders, dedicada al tractament, consell i seguiment dels protagonistes d'aquests casos, una iniciativa que repetirien pel seu compte Mack i, durant certs temps, el propi Strieber.
Al febrer de 1991, Hopkins va rebre una carta d'una novaiorquesa anomenada Linda Cortile, on li parlava d'un estrany succés presumptament ocorregut a prop del pont de Brooklyn. Hopkins es va interessar donada la suposada presència de dos policies de servei. Amb el temps, el cas es va anar complicant: aquests policies no eren tals sinó ... els guardaespatlles del llavors Secretari General de les Nacions Unides Javier Pérez de Cuéllar, havent estat també ells abduïts aquella mateixa nit ... A finals de 1996, Hopkins publicaria la seva versió del cas en el seu tercer llibre, Witness (testimoni).

Font: Alejandro C. Agostinelli. «Falleció Hopkins, gurú y agente propagador de los abducidos». Factor 302.4 (22 d'agost de 2001).

El govern britànic no va investigar observacions d'ovnis

Les autoritats britàniques van desestimar milers d'informes d’observacions d'ovnis en dècades passades, d'acord amb els més recents documents desclassificats al Regne Unit.
Molt poques observacions van ser indagades, perquè els funcionaris van decidir al seu moment que seria un malbaratament de temps i diners.
Els arxius contenen una queixa d'una dona que el 2003 va dir que la van fer sentir una ximple després d’informar haver vist al cel de Londres un objecte volador no identificat en forma de cuc. La policia va concloure que la dona havia vist el reflex d'una llum del carrer en la seva finestra.
En un altre document, experts van concloure que les observacions de llums en el cel a l'estiu de 2006 eren probablement llanternes xineses, petits globus d'aire compostos de paper, filferro i flama.
El ministre de Defensa va posar a disposició del públic en els Arxius Estatals documents que cobreixen observacions d'ovnis de 1985 a 2007.

Font: BBC World, 11 d'agost de 2011

L'autor de la famosa foto de l'onada Belga admet l'engany

El belga que el 1990 va fer una famosa fotografia d'un ovni va confessar el 27 de juliol en el canal RTL-TVI, 21 anys després del fet, que va ser una broma, dient que era en realitat un model de poliestirè que ell havia fet.
La foto, publicada durant una onada d'objectes voladors no identificats que van ser observats entre 1989 i 1990 a Bèlgica, havia atret l'interès de molts especialistes.
Samuel Patrick Ledoux, que tenia llavors 20 anys, va decidir construir amb els seus col•legues un model de forma triangular amb quatre focus, "per diversió", va dir al canal belga.
"Per fabricar-lo se’l va pintar pintar, va ser suspès en el buit i es va fer la foto de nit", va confessar l’autor de la regió de Verviers.
La imatge era la més precisa presa durant el temps de les observacions d'ovnis que van tenir milers de testimonis a tot Bèlgica, incloent policies, enginyers o treballadors, el que va desencadenar un frenesí mediàtic sense precedents.
Fins i tot es va organitzar una "cacera d'ovnis", des de l'aeroport de Lieja un parell de dies després de la publicació de la foto suposadament capturada a Petit-Rechain a l'abril. Un avió de la Força Aèria de Bèlgica havia volat sense èxit part del territori.
Alguns han suggerit que el misteriós objecte volador podria haver estat un nou tipus d'avió furtiu provat per l'OTAN, mentre que altres no van descartar la hipòtesi d'un "gran engany".
"La meva sensació és que és fàcil enganyar a moltes persones amb una maqueta", va dir Patrick, explicant que era hora d'acabar amb l'engany. No obstant això, no va especificar per què havia esperat 21 anys per resoldre-ho.

Samuel Patrick Ledoux, en durant l'entrevista en el canal de TV RTL-TVI

La recerca extraterrestre frenada per la crisi

La manca de diners per a pagar despeses ha dut l’Institut SETI a tancar temporalment
La recerca d’extraterrestres també es frena per la crisi l’Allen Telescope Array (ATA), el principal complex de radiotelescopis del qual disposava per a la cerca i anàlisi senyals de ràdio extraterrestres. Aquest interferòmetre astronòmic de 42 antenes ubicat a a Hat Creek (Califòrnia, Estats Units), es va fer molt popular arran de la pel•lícula Contact , amb l’actriu Jodie Foster com a protagonista.
Tom Pierson, director executiu de l’Institut SETI, subrratllà en un comunicat que els telescopis havien deixat de treballar degut a la reducció dels fons públics que contribuïen al manteniment. No és un tancament definitiu, precisà, sinó que s’estava treballant per a aconseguir altres fonts de finançament. L’ATA, es constituí gràcies a una milionària donació de Paul Allen, cofundador de Microsoft, ha estat gestionat per l’Institut SETI i la Universitat de Califòrnia a Berkeley, a més d’aportacions menors procedents de l’Estat de Califòrnia i de donants particulars. Ara bé, els fons públics, que són la part essencial del pressupost, s’han reduït enguany a una dècima part.

CEI: Canvi de local

El CEI és immers en una operació de canvi de local. Mentre no es troba un local totalment adequat s’ha traslladat al carrer Còrsega.

L'adreça postal és:

Centre d'Estudis Interplentaris (CEI)
Còrsega, 259-261
08036 Barcelona

Després de 12 anys hem hagut de deixar el local del carrer Bruc.

Un article publicat en una revista de la Royal Society vol un pla de l´ONU per a contactes amb alienígenes «violents»

La revista Philosophical Transactions, publicada per la societat científica londinenca Royal Society, adverteix en la seva última edició que els governs del món s'haurien de preparar per a un possible encontre amb una civilització extraterrestre que podria ser violenta.
La revista argumenta que si el procés d'evolució segueix a tot l'univers patrons darwinistes, tal com passa a la Terra, les formes de vida que contactarien amb els éssers humans podrien «compartir la seva tendència a la violència i l'explotació» dels recursos. Per aquest motiu, els científics reclamen que les Nacions Unides (ONU) configurin un grup de treball dedicat a «afers extraterrestres» amb la capacitat de dibuixar un pla per seguir en cas d'un contacte alienígena. «Hem d'estar preparats», en cas de coincidir amb una civilització extraterrestre, segons el professor de paleobiologia evolutiva a la Universitat de Cambridge Simon Conway Morris, que considera que la vida biològica ha de tenir a tot l'univers unes característiques similars a les de la Terra.
Morris creu que si hi ha alienígenes intel·ligents «seran semblants a nosaltres», cosa que, «atesa la nostra no gaire gloriosa història», hauria de "fer-nos reflexionar". Altres científics, com els professors John Zarnecki, de l'Open University, i Martin Dominik, de la Universitat de Saint Andrews, reclamen un pla "responsable" dirigit per experts i científics que eviti els «interessos de poder i l'oportunisme en cas que els extraterrestres arribessin al nostre planeta».
La possible falta de coordinació que presumiblement es donaria en aquest hipotètic encontre amb extraterrestres s'ha d'evitar, segons aquests científics, amb la creació d'un marc general de treball que sorgiria d'un «esforç veritablement global governat per un grup polític amb prou legitimitat».

Font:
EFE/ Regio 7, 7 de gener de 2011