Encara no s'han observat perquè són petits i estan massa lluny, sovint ocults per la resplendor del seu sol, però l'Univers pot estar ple de planetes de l'estil de la Terra, és a dir, no gaire grans, rocosos i situats a les regions habitables dels seus sistemes. Això és almenys el que suggereix una anàlisi realitzada pels famosos caçaplanetes Andrew Howard i Geoffrey Marcy, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), després d'estudiar durant cinc anys 166 estrelles semblants al nostre Sol. Segons el seu treball, en el 23% dels sistemes hi pot haver planetes de la mida de la Terra.
Els investigadors van escollir 166 estrelles dels tipus G i K (els més semblants al Sol pel seu espectre lluminós) i que estiguessin a un màxim de 80 anys llum, i a continuació van enfocar cap a aquestes estrelles amb el poderós telescopi Keck (Hawaii). Van utilitzar tots els mitjans de rastreig disponibles actualment. La fecunda recerca, els resultats de la qual s'han publicat a la revista Science, va acabar amb la detecció de 33 planetes (més 12 de no confirmats) en un total de 22 sistemes solars.
Els astrònoms no van observar cap planeta com el nostre -la mida va oscil·lar entre 3 i 1.000 masses terrestres-, però sí que van constatar que els més petits eren justament els més nombrosos. En l'1,6% de les estrelles van trobar cossos de la mida del gegant Júpiter; en el 6,5% hi va haver planetes amb una mida compresa entre Neptú i Urà, i en l'11,8% van aparèixer les anomenades súper-Terres, amb una massa entre 3 i 10 vegades la del nostre planeta.
«Si extrapolem cap a planetes amb una massa compresa entre la meitat i dues vegades la massa terrestre, podem predir que en trobarem 23 per cada 100 estrelles», diu Howard. Marcy hi afegeix: «Les dades ens diuen que la nostra galàxia, amb els seus 200.000 milions d'estrelles, té almenys 46.000 milions de planetes de la mida de la Terra, sense comptar els que hi pogués haver lluny de la zona considerada habitable (ni molt a prop ni molt lluny de les seves respectives estrelles)».
Els resultats desafien l'anomenat «desert planetari», una hipòtesi que manté que hi ha pocs planetes rocosos a la zona habitable perquè la proximitat d'un sol els fa físicament impossibles. És molt possible que alguns no hagin sobreviscut, precisa Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), però alhora és «lògic» que hi hagi molts més planetes petits perquè per a la seva formació es necessita menys material. «Això ja s'havia previst amb diversos models teòrics», afegeix.
Ja es coneixen 490 exoplanetes. «Quan arribin durant la pròxima dècada les noves tècniques d'exploració -conclou Howard- potser no caldrà buscar gaire lluny per trobar altres terres».
Font:
Antonio Madridejos. «El 23% de les estrelles poden tenir planetes similars a la Terra». El Periódico de Catalunya (30 d'octubre de 2010).
Els investigadors van escollir 166 estrelles dels tipus G i K (els més semblants al Sol pel seu espectre lluminós) i que estiguessin a un màxim de 80 anys llum, i a continuació van enfocar cap a aquestes estrelles amb el poderós telescopi Keck (Hawaii). Van utilitzar tots els mitjans de rastreig disponibles actualment. La fecunda recerca, els resultats de la qual s'han publicat a la revista Science, va acabar amb la detecció de 33 planetes (més 12 de no confirmats) en un total de 22 sistemes solars.
Els astrònoms no van observar cap planeta com el nostre -la mida va oscil·lar entre 3 i 1.000 masses terrestres-, però sí que van constatar que els més petits eren justament els més nombrosos. En l'1,6% de les estrelles van trobar cossos de la mida del gegant Júpiter; en el 6,5% hi va haver planetes amb una mida compresa entre Neptú i Urà, i en l'11,8% van aparèixer les anomenades súper-Terres, amb una massa entre 3 i 10 vegades la del nostre planeta.
«Si extrapolem cap a planetes amb una massa compresa entre la meitat i dues vegades la massa terrestre, podem predir que en trobarem 23 per cada 100 estrelles», diu Howard. Marcy hi afegeix: «Les dades ens diuen que la nostra galàxia, amb els seus 200.000 milions d'estrelles, té almenys 46.000 milions de planetes de la mida de la Terra, sense comptar els que hi pogués haver lluny de la zona considerada habitable (ni molt a prop ni molt lluny de les seves respectives estrelles)».
Els resultats desafien l'anomenat «desert planetari», una hipòtesi que manté que hi ha pocs planetes rocosos a la zona habitable perquè la proximitat d'un sol els fa físicament impossibles. És molt possible que alguns no hagin sobreviscut, precisa Ignasi Ribas, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), però alhora és «lògic» que hi hagi molts més planetes petits perquè per a la seva formació es necessita menys material. «Això ja s'havia previst amb diversos models teòrics», afegeix.
Ja es coneixen 490 exoplanetes. «Quan arribin durant la pròxima dècada les noves tècniques d'exploració -conclou Howard- potser no caldrà buscar gaire lluny per trobar altres terres».
Font:
Antonio Madridejos. «El 23% de les estrelles poden tenir planetes similars a la Terra». El Periódico de Catalunya (30 d'octubre de 2010).
