Durante estas fechas parece ser que se han observado dos bólidos en la zona.
Fonts:
Ángel Carretero. «¿Ovnis sobre Sevilla?». Universo Prohibido (27 de desembre de 2008).
Dani. «Re ¿Ovnis sobre Sevilla?». Universo Prohibido (27 de desembre de 2008).
El Centre d’Estudis Interplanetaris, CEI (Centro de Estudios Interplanetarios, Centre for Interplanetary Studies), és una associació sense ànim de lucre dedicada a l'estudi dels Objectes Volants no Identificats, OVNIS creada a resultes de l’interès despertat a Barcelona l'any 1957 per la celebració del Congrés Internacional d’Astronàutica i pel llançament soviètic del primer satèl·lit artificial Sputmik I.
Carole Ramis a la desapareguda Terrassa Martini de Passeig de Gràcia - Gran Via de Barcelona. La imatge es van prendre durant un acte de presentació de les joies que dissenyava a meitat dels anys 70 del passat segle.
Font: Centre d’Estudis Interplanetaris
Més informació: www.documentant.net
El passat 31 de juliol, es va produir una doble observació quan passaven cinc minuts aproximadament de les onze de la nit. El testimoni es trobava a Vilanova i la Geltrú quan va observar un objecte que en principi no era especialment singular i uns 10 minuts després un altre extremadament semblant.
La primera llum era un punt taronja, sense cua i,dues o tres vegades més lluminós que Júpiter. El segon, aparentment idèntic a l’anterior en observar-lo amb un petit instrument òptic, va veure una boleta, no un punt com en el cas d’una estrella, de color taronja intens, amb una espècie de raigs daurats que la travessaven. L’aspecte era sòlid metàl·lic, amb una cua posterior molt definida, més pàl·lida i gran que la boleta. El testimoni va aportar més dades sobre el que va veure.
Més dades a www.documentant.net
More than a dozen UFO sightings were reported to police after partygoers attached candles to balloons and released them into the night sky.
Saturday night revellers in Grangemouth, Stirlingshire, were said to be playing a mystery game.
Font: BBC. «Police flooded with UFO sightings». A news.bbc.co.uk
«Tenim aigua», va assegurar el passat dijous en una roda de premsa a la Universitat d'Arizona a Tucson Wiliam Boynton, el principal investigador de l'equip que gestiona l'aparell del laboratori de la Phoenix Lander que ha identificat el líquid. Aquest enginy és una espècie de forn que escalfa els materials recollits pel braç robòtic de la Phoenix i n'analitza els vapors.
En dues ocasions anteriors aquest braç va recollir mostres de gel, però no va ser capaç de fer-les arribar al laboratori perquè van quedar atrapades a la pala que les recull. El dimecres 30, en canvi, el braç va recollir en una excavació a cinc centímetres de profunditat una altra mostra que sí que va poder entregar.
El gel havia passat gairebé 48 hores exposat a l'aire, i per aquest motiu part de l'aigua de la mostra s'havia vaporitzat, cosa que en facilitava el maneig. Quan es va col·locar a l'analitzador de gasos i es va començar a escalfar el gel es van detectar pics en els punts que corresponen a la presència d'aigua.
Segons va declarar el dijous un altre dels científics de la Universitat d'Arizona, Peter Smith, està «totalment convençut» que tenen aigua a les mans.
Boynton va anar més enllà i va sentenciar, sense donar peu a cap mena de dubte, que «és la primera vegada que es toca aigua marciana».
Malgrat l’alegria dels científics, encara és aviat per a si el gel alguna vegada s'arriba a fondre prou i si hi ha components químics amb carboni i altres materials per albergar vida.
Dijous, els investigadors de la NASA van marcar un termini de tres o quatre setmanes per començar a obtenir respostes i van advertir que, de moment, no han trobat cap mostra de materials de tipus orgànic. «Intentem entendre la història del gel – va explicar Smith – i determinar si alguna vegada va estar fos i va poder formar un ambient líquid que va poder modificar el terreny».
De moment, la troballa ha animat la NASA a allargar cinc setmanes la missió de la Phoenix Lander, que va arribar al pol nord marcià el 25 de maig i que havia de finalitzar la feina a finals d'agost. Ahir es va anunciar un increment d'1,3 milions d'euros al pressupost de 269 milions que finança l'operació, que es prolongarà dels 90 dies marcians inicialment previstos fins als 124.
Font:
agències i premsa, 31 de juliol i 1 d'agost de 2008
La publicació en el bloc Magonia que el símbol que apareixia en diversos cercles en camps d’Espanya coincidia amb el de ron Seven Tiki va portar ahir a l’empresa Bacardi a emetre una nota de premsa en que reconeixia l’autoria.
Luis Alfonso Gámez (2008). «'Magonia' obliga a Bacardi a revelar el secreto de la campaña del ron Seven Tiki». Magonia (8 de juliol de 2008).
Al terme municipal de Vacarisses (Vallès Occidental) hi ha aparegut un cercle de collites. Un usuari del 3cat24, que s'ha identificat com a Massaguer, ha fet la fotografia del cercle, situat en un camp al costat de la carretera C-16, en direcció al túnel del Cadí. Concretament, és entre els punts quilomètrics 34 i 35. Aquest usuari equivocadament, indica que és la primera vegada que un fenomen com aquest apareix a Catalunya perquè hi ha hagut casos anteriors com el d’Els Omellons l’any 2000.
Font:Potser recordareu la pel·lícula espanyola d’Oscar Aibar que contenia inevitables al·lusions al CEI. Recuperem aquest article escrit ara fa més de quatre anys Luis Alfonso Gámez, que ens va autoritzar la seva traducció i publicació en aquest bloc. .
«Els estraterrestres ens criden»
El 6 de novembre [de 2003] es va estrenar a Espanya Platets Voladors (Platillos Volantes), film que narra la història de dos obrers que van aparèixer decapitats pel tren prop de Terrasa, a Barcelona, el 20 de juny de 1972.
José Félix Rodríguez Montero i Joan Turu Vallés es van suïcidar “per A anar a la trobar-se dels alienígenes”, segons van deixar per escrit. Tres dècades després, el cineasta Òscar Aibar va recrear el cas en una pel·lícula que retrata amb encert l'ambient en què es movia llavors el sector més trastornat de la ufologia espanyola.
Dos cossos decapitats pel tren van aparèixer el 20 de juny de 1972 junt amb les vies de la línia Barcelona-Saragossa, prop de Terrassa. Eren els de José Félix Rodríguez Montero i Joan Turu Vallés, de 47 i 21 anys, respectivament. Obrers tèxtils, havien freqüentat els cercles d'aficionats als platets voladors. «Els Extraterrestres ens criden; pertanyem a l'infinit», deia la nota que es va trobar en una butxaca de l'americana d'un dels suïcides. Dies després, el periodista català Màrius Lleget (1917-1988) rebia dos cartes pòstumes d'ells, una «perquè s'entregui a l'ONU» i una altra en què explicaven que havien «mutat» i es dirigien al "centre galàctic".
«Va ser per a mi la gota que va omplir el got», va escriure Lleget mig any després. El periodista va abandonar l'assumpte dels ovnis i es va refugiar en la divulgació astronòmica i astronàutica, a les que s'havia dedicat des de jove. «Va acabar desenganyat de la ufologia», afirma el cineasta Òscar Aibar (Barcelona, 1967), qui, a Platets voladors, recrea el drama de Rodríguez i Turu. Els actors Ángel d'Andrés i Jordi Vilches donen vida a «dos meravellosos desgraciats», en paraules del realitzador.
Platets voladors narra la història de dos homes consumits per una obsessió a l'Espanya de finals del franquisme. Un país trist i gris és el teló de fons dels recorreguts de la parella de contactats – persones que diuen mantindre relació amb alienígenes– per la Catalunya rural i les seus d'associacions astronòmiques i d'aficionats als ovnis. «La ufologia era una porta secreta al meravellós, una manera de fugir d'una realitat terrible», Recorda Aibar, qui en la seva infància «arxivava metòdicament tot allò que s'ha relacionat amb els casos OVNI».
La passió extraterrestre permetia fugir de la rutina laboral i familiar, entrar en un món en què el triat s'enfrontava als 'homes de negre', que eliminaven a tot aquell que sabés massa i l'estètica del qual van vampiritzar després els germans Wachowski a l'agent Smith de Matrix. Aquets personatges –folklore per al grapat d'ufòlegs seriosos que es repartia llavors entre Barcelona, Madrid, Santander, Sevilla i València– eren percebuts com una amenaça per aficionats com Rodríguez i Turu. Aibar els hi ha calçat en la trama com a agents de la Direcció General de Seguretat franquista.
Ufòlegs i «rojos»
La Policia del règim vigilava a les organitzacions ufològiques com el Centre d'Estudis Interplanetaris (CEI) de Barcelona, la seu del qual va servir en els ultims temps del franquisme de lloc de trobada a l'oposició democràtica. Encara que alguns autors han presentat Joan Turu com a membre del CEI – en la pel·lícula, dóna amb una clau alienígena en una portada de Stendek, revista de la societat que únicament s'aconseguia per subscripció–, no sols no hi hi ha proves d'això, sinó que a més resultaria il·lògic.
«La implicació Del CEI en el Cas va ser nul·la», explica Martí Flò, documentalista i president de l'entitat. Flò ha buscat infructuosament correspondència dels suïcides de Terrassa en els arxius de l'associació, la qual va evolucionar amb els anys cap a l'escepticisme. «No va haver-hi cap contacte amb ells», sentencia. Sumi’s a això que, com recorda l'antropòleg Ignacio Càbria, autor de Entre ufólogs, creientes i contactados. Una història social dels ovnis a Espanya (1993), «els contactats eren rebutjats pels anomenats ufòlegs seriosos».
L'Espanya de principis dels anys 70 era una societat molt més ingènua que l'actual. Els esvarosos ovnis eixien en els periòdics, la televisió i el No-DO, i, a Madrid, un grup s'havia reunit durant anys en els baixos del café Lió, en el carrer Alcalá, per a llegir els missatges d'altres mons que rebia el contactat Fernando Sesma. El suïcidi de José Félix Rodríguez Montero i Joan Turu Vallés va ser un maçada per a la comunitat ufològica i, en especial, per a Màrius Lleget. «Allò el va cansar. Per a ell, demostrava que s'estava fomentant la bogeria entre els joves», recorda Càbria. I això que encara no es parlava d'abduccions, platets voladors estrellats, ni experiments genètics.
Senyals d'altres mons
«El dels OVNI és un món que sempre m'ha atret molt», diu Óscar Aibar. El director català –«molt escèptic respecte a la possibilitat de vida intel·ligent extraterrestre»– ha omplert Platets voladors de senyals als que van viure «aquell món esquizofrènic de la ufologia dels últims anys del franquisme». Ha tirat mà de records per a esguitar una comèdia dramàtica de referències a revistes, associacions, ufòlegs, llocs d'observacions d'ovnis...
Màrius Lleget apareix al principi de «Platets voladors» rebatejat com 'Màrius Poyet' en un cartell anunciador d'una conferència i, després, amb el seu nom real en una escena impossible: Joan Turu llig el llibre Ovnis i forats negres (1981), en el qual el Periodista va narrar el cas dels suïcides nou anys després dels fets. «És una espècie d'homenatge»,
Crítica a un món
L'Agrupació Astronòmica de Sabadell –en aquella època, els grups d'aficionats a l'astronomia acollien a alguns ufòlegs– és el quarter general del grup d'investigadors d'ovnis de què forma part el més jove dels contactats, qui, gravadora en mà, investiga les aparicions de platets voladors a Tivissa, «un mite construït sobre un mite», Segons Flò. La parella té, a més, com a lectura habitual la revista Horitzonte, dirigida per Antoni Ribera i que no és sinó l'edició espanyola de la francesa Planète, creada per Jacques Bergier i Louis Pauwels per a rendibilitzar l'èxit d’El retorn dels bruixots (1961).
El món ufològic no surt ben parat d'una pel·lícula que, «més que provar si hi ha vida intel·ligent en altres planetes, el que qüestiona és l'existència de vida intel·ligent a la Terra", manté el seu director. Aibar tem, a més, que fets com els de Terrassa puguin repetir-se en qualsevol moment. «M'he trobat amb Molts 'joseps' i 'joans' a Internet", afirma. I té clar que, d'altra banda, «el 90% dels experts en el paranormal no creu en això».
Iker Jiménez, l“escèptic” frustrat
S'imaginen a Iker Jiménez expulsat, per incrèdul, a cops d'una reunió d'ufòlegs? A què resulta difícil? Doncs el director de cine Óscar Aibar havia inclòs aquest conegut fabricant de misteris, deixeble orgullós de Fernando Jiménez de l'Oso fent aquest paper en una escena de Platets voladors. La pel·lícula està repleta de senyals als seguidors dels extraterrestres, però el director ha eliminat del muntatge final l'escena en què Jiménez anava d'escèptic, perquè ha molestat els membres del Centre d'Estudis Interplanetaris (CEI), organització ufològica que ha evolucionat cap a l'escepticisme. No era per a menys, ja que els que a la pantalla sacsejaven Jiménez, venedor de misteris amb micròfon a la Cadena Ser, eren... membres del CEI. I això no, això sí que no. El CEI era en aquella època, àdhuc en la seva credulitat, una organització seriosa que res tenia a veure amb individus com Rodríguez Montero i Turu. Així, els seus integrants van ser els primers a plantar cara anys després a Juan José Benítez, de qui Jiménez es considera hereu intel·lectual i que els va convertir des de llavors en blanc dels seus rèptils atacs. L'aparició d'Iker Jiménez com a escèptic i dels integrants del CEI com a fanàtics va disgustar tant a Flò que va escriure una carta de queixa al director de Platets voladors i després va explicar la història a Papers d'Ovnis. Aibar, amb bon encert, ha guardat en un calaix la incursió cinematogràfica del «misteriòleg» camuflat i, suposo, encantat amb el rentat d'imatge que podia proporcionar-li la pantalla gran.
Font: Luis Alfonso Gámez. «Los extarterrestres nos llaman». El Correo (6 de novembre de 2003).
- Casuística
- Avions fantasma
- Governs i OVNIs
- Debat Ciència i Religió
- Senyals als camps de blat
- etc.
Cada apartat amb la seva portada individualitzada i sense paginar les planes. Les notícies incloses poden ser en diversos idiomes (en el present número hi ha articles en castellà, anglès, francès i italià).
L'actual número conté 26 planes de continguts i 6 portades. Es tracta d'una primera prova i els comentaris (estètics i de fons) seran benvinguts i imprescindibles.
Reiterem la necessitat d'aportacions, siguin personals o per indicar-nos retalls de premsa interessants per incloure. Necessitem voluntaris per buidar premsa, per seguir programes de ràdio i televisió i altres medis i per fer seguiment de casos.
El butlletí és pels socis i col·laboradors, però s’accepten subscripcions i intercanvis.
Martí Flò. President del CEI
Aunque algunos piensan que puede tratarse de los surcos dejados por un objeto volador no identificado (OVNI) al aterrizar durante la noche, la gran mayoría, sostienen que se trata de alguien que ha querido gastar una broma a los vecinos. Pero lo cierto es que todos miran hacia los sembrados de la zona de los Navares de Ronda, donde hace algunos días aparecieron unos extraños círculos en uno de los cultivos del lugar.
El suceso se ha convertido en una atracción en Ronda ya que muchos vecinos, al conocer la noticia, se han acercado hasta el mirador de la barriada de Las Peñas para divisar el dibujo de manufactura tosca, que está compuesto por dos círculos y una media circunferencia, con distintos elementos en su interior y conectados por una línea recta.
«Calculo que puede tener unos 40 metros de largo y diez de ancho», comentó el jardinero, mientras seguía mirando a la profundidad de los cultivos que están empezando a tomar altura con los primeros calores del verano.
Al tiempo, María, otra de las lugareñas, le restaba importancia a lo ocurrido. «La verdad es que hacía días que había visto los dibujos y nunca pensé que se pudiera generar tanto revuelto por ellos», zanjó.
El passat 11 de juny les càmeres de televisió del «Programa de Ana Rosa» que emet el canal de televisió espanyola Tele 5 estaven documentant la trobada mensual d’aficionats i «ufòlatres» que es fa a Monserrat, quan van filmar unes llums al cel que almenys un parell de webs han identificat com a ovnis.
En concret es descriuen 2 o 3 llums estàtiques que es consideren d’un mateix cos i un altre en moviment més aviat erràtic. Una selecció d’imatges es poden veure en el bloc de Manuel Luis Tatjé. L'observació es va produir quan passaven uns pocs minuts de la mitjanit. Durant la vetllada es van contemplar quatre ovnis més.
El novembre passat, un altre canal de televisió espanyol va captar també imatges per a poder ensenyar per antena com ja vàrem informar.
Accés als documents: www.nationalarchives.gov.uk/ufos
Yesterday, it was celebrated the central event for 50th Anniversary Commemoration of Centre d’Estudis Interplanetaris from Barcelona (CEI), one of the three organizations world's oldest devoted to ufology. The festive occasion consisted of a meeting of member and former members.
The CEI have issued a commemorative postal stamp.
More information and pictures.
Ayer, se celebro el acto central de conmemoración de los 50 años de existencia del Centro de Estudios Interplanetarios de Barcelona (CEI), una de las tres organizaciones dedicadas a la ufología más antiguas del mundo. El acontecimiento consistió en un encuentro de socios y exsocios en el Ateneu barcelonès.
En el acto coincidieron diversas generaciones de socios i resultó especialmente emotivo.
El CEI ha emitido un sello postal conmemorativo del 50 aniversario.
Más información e imágenes.
El dilluns 21 passat morí a Càceres (Extremadura) Juan Francisco Arroyo Mateos, conegut en el món dels ovnis pel pesudònim de Jeremías López. Fou enterrat a Malpartida de Càceres el dia 23 d’abril.
El religiós jesuïta es va interessar per la temàtica l’any 1957 arran de la contemplació d’un objecte al cel que va interpretar com de procedència estrangera. Des de llavors es va llançar a l’edició de textos místicoufològics on elucubrava sobre la naturalesa angelical de les naus i llurs pilots.
Més informació sobre Jeremías López, en espanyol, en el nostre web.
Segons PRNoticias, també han donat la notícia com a bona «Los 40 principales» i «Está Pasando» del canal de televisió Tele5.
El CIOVI (Centro de Investigación de Objetos Voladores Inidentificados) de Uruguay celebra su 50 Aniversario el 29 de abril y finalizará sus actividades.
Fundado el 29 de Abril de 1958, el CIOVI, fue pionero en la investigación y estudio de observaciones de Ovnis en Uruguay. A lo largo de estos 50 anos el Centro fue capaz de resolver aproximadamente el 99,5% de los casos investigados.
La ultima década de actividad del Centro se ha caracterizado por la ausencia de denuncias de OVNI y/u otros asuntos relevantes que demandaran su acción
El Consejo Directivo, reunido el 26 de marzo pasado, decidió por unanimidad poner fin a las actividades del Centro.
Saludamos el 50 aniversario del CIOVI y aunque comprendemos las razones aludidas para el cierre no lamentamos de la desaparición de una organización hermana precisamente cuando el CEI también celebra nuestro 50 aniversario. Quedan para la posteridad varios trabajos de interés y abrigamos la esperanza de que los archivos no se pierdan o disgreguen y queden a disposición de los estudiosos.
El suposat objecte, que sobrevolava el cel de Les Palmes de Gran Canària, va ser observat per diversos conductors que sortien pel sud.
Diverses persones van trucar a la redacció del diari per a comunicar el fet. Una testimoni va assegurar al diari que era «quelcom molt gran rodó, amb llums al voltant i deixava anar per sota un fort centelleig cap al terra».
Segons la mateixa font l’objecte es va mantenir en suspensió durant una bona estona a l’altura del barranc de El Águila, a la zona sud. La boira que hi havia pel matí va fer que els cotxes anessin lents i va propiciar una observació amb claredat, segons la testimoni qui descarta totalment haver sentit cap tipus de soroll estrany.
A l’apartat de comentaris del lectors hi havia un que deia que havia passat per l’indret a tres quarts i mig de set, quan començava a clarejar, i que la boira era molt intensa. La seva conclusió era que com que qualsevol llum dins la boira s’amplificava podia procedir d’algun cotxe o d’un de les nombroses cases de la zona.
Tanmateix, un altre testimoni, Jacinto Ramírez feia arribar al bloc Noticias Gran Canaria de José Luis Sandoval una imatge no massa nítida del ovni ja que, segons el mateix testimoni va aclarir, l'objecte, tot i poder semblar immòbil, no ho estava pas.
Imatge capturada per Jacinto Ramírez procedent del bloc Noticias Gran Canaria
Com a resultat d'aquest cas altres persones s'han animat a parlar d'ovnis. Són el casos de Jonathan Santana i Francisco J. Travieso que exposen les seves imatges també al bloc Noticias Gran Canaria.
Fonts:
Redacció Canarias7. «Un ovni ralentiza el tráfico a la entrada del sur de Gran Canaria». Canarias 7 (14 de març de 2008 ).
José Luis Sandoval (2008). «Aseguran haber visto un Ovni (Objeto Volador no Identificado) en el sur de Gran Canaria». Noticias Gran Canaria (14 de març de 2008).
José Luis Sandoval (2008). «Se han visto más Ovnis en Gran Canaria en los últimos días (Teror, Santa Brigida, Arucas...)». Noticias Gran Canaria (15 de març de 2008).
El primer cas va passar en una data indeterminada del juliol de 2007. José, la seva família i la d’un amic es trobaven a una serralada malaguenya coneguda com Las Contadoras. Una nit el testimoni i el seu amic van sortir a donar un tomb pels voltants de les cabanes rústiques on s’allotjaven. S’havien endinsat en el bosc i era força fosc, quan, de sobte, va aparèixer en el cel un objecte lluminós de mida considerable que no «s’assemblava res al típic platet volador; era allargat i estilitzat, de mida com la d’un camp de futbol (més o menys). Va estar suspès a l’aire durant uns 2 o 3 minuts fins que va desaparèixer sobtadament». El que més va sorprendre el testimoni és que no emetés cap soroll.
El segon cas és del 9 d’octubre. El testimoni, un tal David, conduïa per l’autovia A92 Màlaga – Granada pel vols de les 9.30 del matí quan, a l’altura de Huetortajar (Granada), va observar a l’esquerra de la carretera un objecte en el cel que no va poder identificar. Es tractava d’una cosa ovalada i blanca o platejada, que ressaltava més pel reflexa del sol i que semblava canviar lleugerament de forma, com si tingués una cua diferent i estigués girant. El testimoni li va indicar a la seva dona que fes una foto amb la càmera del mòbil, cosa que sembla que no va poder arribar a fer. . Després d’uns segons es va perdre darrera un arbre.
El testimoni estava sorprès per la forma del presumpte objecte i la velocitat de moviments a l’aire.
Fonts:
Juan Miguel González Mármol. «4º Avistamiento: OVNI en Málaga (España)». A www.astroyciencia.com (4 de setembre de 2007).
Juan Miguel González Mármol. «5º Avistamiento: OVNI en la carretera de Málaga-Granada». A www.astroyciencia.com (10 d'octubre de 2007).
El 4 de setembre de 2007, cap a les 22.30, una amiga de Juan Miguel Marsella, aficionat al tema ovni del SEAMP, va capturar amb el telèfon mòbil unes llums intermitents que, tot i que en principi va creure que eren avions, després ho va descartar. L’indret dels fets fou el quilòmetre 114 de l carretera A4, en el terme municipal de Madridejos, prop d’Alcàsser de Sant Joan, a Castella-La Manxa.
Juan Miguel Marsella es va desplaçar al lloc junt amb dos companys perquè tenia notícies de més testimonis de llums observades.
Segons les seves recerques, les llums procedien d’uns molins que les emeten amb intermitències i no tenien res a veure amb les altres observacions.
La mateixa nit, cap a les 22.35, a la zona madrilenya de Valdemorillo (entre la M510 i la M600) es va produir una altra observació ovni. En aquest cas semblava un objecte en forma de puro, però amb una espècies d’ales o hèlix, que descendia de manera perpendicular, desprenent una intensa llum blanca. Finalment es va perdre pel darrera del pic d'Abantos, a la Serralada de Guadarrama.
Es veu que per la zona de Madrid hi van haver d’altres observacions aquella nit, algunes llunyanes i d’altres aparentment més properes. Algunes d’aquestes foren en els termes de Villalba i L’Escorial. Una altra sembla que fou a la zona del Carrefour del Pinar de las Rozas, sense que tinguem més dades.
Fonts:
Juan Miguel Marsella. «[Ovnis en el centro de España]». Missatge 76.712 a Años Luz (27 de febrer de 2008).
Juan Miguel Marsella (?). «Avistamiento en Madrid». A <www.madridoculto.com> (2007 ?).
Imperio 1903 [Pseud.].
Recentment s'ha publicat en el web d’Años Luz un cas ovni ocorregut el 28 d'agost de l'any passat a les proximitats d'Arneiro, a la comarca de Terra Chá (Galícia).
A les 6,10 de la matinada d'aquell dia, Lorena d'Angelis, veïna de Muimenta, a la mateixa comarca, circulava per la carretera secundària LU-1701 quan, en prendre un revolt en el lloc conegut com a Costa Zapateira, va percebre a través de la finestreta dreta del vehicle un potent centelleig blavós procedent d'un prat contigu a la carretera. Pocs metres més endavant, en un tram recte, Lorena va contemplar sorpresa, sobre el mateix prat i al mateix nivell que el terra una lluminositat estranya que descriu així:
«Aquella llum era enorme i ocupava tota la vora del prat que està junt a la carretera. Era de color blau-neó molt fort, semblant al de les discoteques i ocupava el terra d'una forma molt rara…, com et diria…; era com si estigués sota el prat, tot al voltant d'ell, quelcom com si poguéssim alçar el prat, posar-hi sota una llum blava molt potent i després tornar a posar damunt el prat…, perquè així, la llum sortia per les vores, formant com grans cercles…I, de sobte, aquella llum es va alçar del terra formant semicercles molt grans, enormes, i van començar a fer flaixos, s'encenien i apagaven, mentre s'elevaven ràpidament cap al cel… Bé, vaig accelerar tot el que vaig poder i vaig eixir d'allà disparada per a arribar com més aviat millor a la carretera general. Vaig arribar a Lugo desencaixada i encara tinc l'esglai en el cos perquè, realment, vaig passar por… Mai havia vist cosa semblant... Ara vaig a Lugo per una altra carretera».
Font: Marcelino Requejo. «Avistamiento OVNI en Arneiro (Lugo) España». A <www.aluzinformacion.com> (consulta 25 de febrer de 2008).