divendres, 29 de juny del 2007

Tornen els teletransports?

Feia temps que no sentíem parlar d’aquests suposat fenomen en el qual, les recerques que nosaltres hem realitzat, sempre han acabat veient que es tractava d’un Foaf, en el quals, a la pràctica, després d’eliminar els fraus més o menys evidents, és impossible trobar els protagonistes originals.
Aquests nou cas, publicat ahir en el fòrum «Pasajedesconocido» per gentilesa del conegut estudiós Marcelino Requejo, hauria passat a les proximitats de Lugo i es bastant concret.
Segons s’explica en el fòrum assenyalat, els esdeveniments van succeir el 7 de maig, al voltant de les tres de la tarda, quan Juan M L i Bernardo DG viatjaven en el seu vehicle en direcció a una serradora situada en les proximitats de la capital de la província gallega.
Quan estaven gairebé a un quilòmetre del seu destí, en un lloc conegut com Piúgos da Pena , just al deixar endarrere un conegut concessionari d'automòbils, els testimonis van apreciar una densa fumarada que semblava sorgir del vehicle. Després d’aturar-se a la vorera d'emergència per a veure el que succeïa, el fum va desaparèixer, i als pocs segons de reprendre la marxa, es van trobar davant d'un paisatge completament distint del lloc per on circulaven.
«No sabíem on érem, -comenta Juan-. Ens faltaven pocs metres per a arribar a la serradora i, de sobte, vam aparèixer al costat d'un indicador que posava Santa Eulalia de Bóveda, així que, sense eixir de la nostra sorpresa vam decidir seguir fins a Santa Eulàlia per a veure si des d'allà podíem arribar a la serradora».
En un obrir i tancar d'ulls, havien recorregut els 6 quilòmetres que separen les proximitats de la serradora i el desviació a Santa Eulalia de Bóveda.
Mentre buscaven el camí de tornada, van ser testimonis d'un curiós fenomen: Segons relaten, el Sol es trobava situat en el centre d'un enorme triangle gasós.

Font: Marcelino Requejo. «Teleportación». <pasajedesconocido.foroactivo.com> (28 de juny de 2007).

dimecres, 27 de juny del 2007

Un equip de la Universitat de Bolonya assegura haver trobat un cràter de l’explosió de Tunguska de 1908

Imatge d'arbres caiguts a la zona del Tunguska l'any 1928 (Leonid Kulik).
_____________________________________________


Es força conegut que el 30 de juny del 1908 van quedar arrasats més de 2.000 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a les proximitats del riu Tunguska, un afluent del Ienissei. La destrucció es degué a una detonació a l'atmosfera que va teniruna potència equivalent de 10 a 15 Megatones de TNT. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, i no hi van haver víctimes humanes, però els relats de l’època expliquen anècdotes de com es van sentir els afectes a molts quilòmetres de distància. Des de llavors han sorgit moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre han considerat que un objecte espacial de grans dimensions havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós. Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte, que podia arribar a tenir uns 80 metres de diàmetre, han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Recentment un equip de científics italians liderat des de la Universitat de Bolonya, assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'una porció despresa de l’objecte, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre. L’argument principal de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma atípica en altres llacs subàrtics de la zona. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. Tanmateix, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa. L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de la universitat de l’Emília-Romanya és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc de diversos. A més, als voltants del llac hi ha arbres sencers que podrien tenir més de 100 anys.

Font: L. Gasperini; F. Alvisi; G. Biasini; E. Bonatti; G. Longo; M. Pipan; M. Ravaioli; R. Serra. «A possible impact crater for the 1908 Tunguska Event». Terra Nova (2007).

El CEI al Canal 33

El Canal 33 de la televisió de Catalunya ha estrenat "Detectiu" una nova sèrie de reportatges amb una escenografia que barreja dramatització i entrevistes. El diumenge 1 de juliol a les 22.00 el capítol es titula "El cas de la Charlotte Duschanek".
Efectivament, el tema gira sobre una coneguda sòcia que va tenir el CEI de la mà d'Antoni Ribera, la Carole Duschanek, vídua de Ramis. En la investigació l'equip va anar a parar al CEI i va entrevistar el seu actual president, Martí Flò.
“El cas Charlotte Duschanek” té el seu origen en quatre fotos i un passaport que van aparèixer un bon dia en la fira d'antiguitats de Sant Cugat (Mercantic).

dissabte, 2 de juny del 2007

Un bloc mostra imatges d'un ovni a Santa Coloma


El passat 18 de maig, German Català, un veí de Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès) va obtenir un enregistrament, del qual reproduïm una presa, del que s’ha considerat un objecte volador no identificat (OVNI).

Segons els testimonis l'objecte era totalment negre, un punt petit que semblava tenir moviment sobre ell mateix. No s’escoltà cap so i aparentment mantenia l'altura. L’observació durà uns cinc minuts canviant finalment de sentit. El punt era molt petit i no es podien identificar estructures i els detalls que es veuen a les imatges són deguts al zoom de la càmera de vídeo, fet que les deforma. Tot i això, podria tractar-se d’un helicòpter?

Font: http://ovnisantacoloma.blogspot.com