Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud de Mart es fongués, la superfície del planeta quedaria coberta per una capa d'aigua d'aproximadament 11 metres de profunditat. I d'una aigua, a més a més, bastant pura.
Aquestes són les contundents conclusions a què ha arribat un equip internacional de científics després d'analitzar les imatges de radar captades en els últims mesos per la sonda europea Mars Express, llançada el 2003 i que actualment orbita al voltant del planeta vermell. El dipòsit, que té una extensió comparable a la d'Espanya, és superficialment molt més petit que el de l'hemisferi nord, però el seu gruix és espectacular: ni més ni menys que 3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara que el més habitual oscil·la entre un i tres.
La investigació, que es publica avui detalladament a la revista Science, és l'estudi més detallat fins a la data sobre el gruix d'un casquet marcià. La sonda nord-americana Mars Global Surveyor, per exemple, va suggerir el 1998 que al pol nord hi havia tant gel com a Groenlàndia, però els seus indicis van ser molt menys concloents. I el mateix va succeir el novembre del 2005, quan els instruments de la Mars Express també van detectar gel al pol nord. "Encara que s'havien fet algunes estimacions, mai com ara", va destacar ahir la NASA en un comunicat.
"Tot i que la composició exacta d'aquestes capes de gel encara sigui desconeguda, es creu que probablement es tracta d'aigua congelada, cosa que representaria la reserva d'aigua més gran d'aquest planeta descoberta fins ara", escriuen els científics a Science. No obstant, encara no està clar si es tracta d'un únic dipòsit o de diversos de pròxims. La Mars Express ha calculat que el gel del pol sud té una densitat que és molt pròxima a u, cosa que suggereix que està constituït d'aigua en més del 90%. També hi ha pols, però menys del que s'havia suggerit anteriorment, i una petita quantitat de diòxid de carboni congelat a la superfície, que és el que visualment li confereix l'aspecte blanc.
Igual que a la terra
"Hem recorregut a les mateixes tècniques utilitzades a la Terra per estudiar els casquets polars i les glaceres", expliquen els científics. El radar utilitzat, de fabricació italo-nord-americana, es diu MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding) i pot penetrar amb les seves ones fins a gairebé quatre quilò- metres de profunditat.
Mart, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys --com la Terra--, va ser en un passat remot un planeta humit amb mars extensos i cursos fluvials, però un debilitament de l'atmosfera va provocar que gran part de l'aigua s'esfumés cap a l'espai. Tret que es trobi en dipòsits subterranis, al Mart actual, amb temperatures mitjanes de 60° sota zero, no hi pot haver aigua líquida. No obstant, els investigadors confien que un 10% és la que ha perviscut als pols en forma de gel. Sense evaporar-se.
L'antàrtida marciana
La sonda espacial Mars Express, la primera missió interplanetària de l'ESA, estava formada originàriament per un orbitador, que és el que ara recull tants èxits, i un petit robot, anomenat Beagle 2, que es va perdre durant l'aterratge. Va ser llançada el 2 de juny del 2003 i des de fa més de tres anys es troba a Mart.
El casquet de l'Antàrtida té un gruix màxim de quatre quilòmetres, similar al màxim del pol sud marcià, però és com a mínim 20 vegades més gran.
Així doncs, i malgrat que la Terra té un diàmetre equatorial bastant més gran (12.700 davant 6.700 quilòmetres), una fosa completa del continent blanc suposaria un augment mitjà del nivell del mar d'uns 70 metres.
Font: Antonio Madridejo; Redacció. «El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell». El Periódico de Catalunya (16 de març de 2007): 26.
