França s'ha convertit avui en el primer país del món a publicar en Internet els arxius del seu grup científic dedicat a la recerca de Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) i a la investigació de Fenòmens aeroespacials estranys. Els 1.600 casos analitzats pel GEIPAN seran gradualment penjats en la Xarxa i consultables per Qualsevol. Encara que el grup No va ser creat fins als anys 70, el primer Testimoni sobre aquestes qüestions recollit a França data de 1937.
Com a aperitiu, els aficionats i especialistes podran accedir a 400 casos a través de la pàgina web del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), del que depèn el Grup d'Estudis i d'Informació de Fenòmens Aeroespacials no identificats (GEIPAN, en les seves sigles en francès), que amb el temps publicarà la resta dels seus dades, inclosos 6.000 testimonis i 3.000 interrogatoris de les forces de seguretat. En total, unes 100.000 pàgines digitals estaran a disposició del Públic. Totes elles contenen les investigacions i les proves dels Casos estudiats pel grup d'experts que, moltes vegades, va tenir que concloure que es tractava de fenòmens inexplicables.
"No cal esperar revelacions, Però cerquem que els arxius serveixin als científics i que el fenomen dels ovnis es converteixi en objecte d'estudi", ha declarat l'actual responsable del GEIPAN, Jacques Patenet.
Casos paradigmàtics
Alguns dels documents desclassificats versen sobre casos paradigmàtics, com el de l'ovni albirat prop de París pel pilot, el copilot i un altre membre de la tripulació d'un vol d'Air France amb origen Niça i destí Londres del 28 de gener de 1994, i que van descriure com un objecte amb forma de llentia d'entre 200 i 300 metres de diàmetre. Els radars de l'Exèrcit francès també el van detectar, i van acabar considerant-ho un ovni, al no trobar una explicació raonable.
Tampoc van aconseguir una interpretació científica del relat d'un obrer jubilat que va assegurar en 1981 haver vist posar-se prop del seu jardí una espècie de platet volador d'uns 2,5 metres de diàmetre. Quan els especialistes van acudir a investigar el cas van trobar proves incomprensibles: el lloc en què suposadament va aterrar el platet presentava restes de terra que, segons els laboratoris consultats, havia estat sotmesa a temperatures d'uns 600 graus i havia suportat un objecte d'entre 500 i 700 quilos. A més, l'anàlisi de les plantes d'alfals que estaven prop del lloc va revelar que patien un debilitament del procés de fotosíntesi que els botànics només van poder explicar per haver estat sotmeses a un camp elèctric intens. Proves suficients per a penjar al cas el cartell d'inexplicable.
Tanmateix el treball del GEIPAN també ha permès al llarg de els anys destapar superxeries barates. En 1979, el grup va desemmascarar a uns firaires que s'havien passejat per mitjans de comunicació contant com un d'ells havia estat segrestat per uns extraterrestres. Sis anys després, el 1985, els científics van trobar explicació lògica al fet que una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial caigués en un camp en què treballaven dos agricultors: els nazis havien amagat armes en una maresma pròxima i, amb el temps, la nitroglicerina es va activar sola.
Tot i això, des de la seva creació en els anys 70, el GEIPAN ha tingut que rendir-se davant un de cada tres casos, als que no ha pogut aportar una explicació científica.
