Enquesta sobre els llamps globulars

Ufòlegs i científics s'alien a la recerca d'observacions dels llamps globulars

Un dels misteris més conspicus de la naturalesa – pel poc que se sap del mateix - és el fenomen atmosfèric denominat llamp globular. En efecte, a pesar que la literatura científica sobre aquestes manifestacions lluminoses espontànies data de finals del segle XIX, encara no s'ha donat amb l'exacte mecanisme físic que les produeix.
Es tracta d'un fenomen dotat de llum pròpia que apareix normalment durant les tempestats, té una durada molt breu, es caracteritza per tenir un diàmetre reduït, una densitat superior a la de l'aire, una considerable quantitat d'energia per centímetre cúbic, alta temperatura i una capacitat dinàmica pròpia. No obstant, no s'ha aconseguit desenvolupar un model únic per a aquest fenomen perquè semblen coexistir diversos tipus de raigs globulars, uns inerts i altres explosius, uns diminuts i altres de grans mides, uns de vida curta i altres de llarga durada, uns ocorreguts durant tempestats elèctriques i altres en absència de mal temps, etc. Per això, tampoc hi ha una explicació científica que satisfaci tots els paràmetres observats en els milers de casos estudiats en tot el món.
Ara un equip d'investigadors està procedint amb aquest anunci a sol·licitar als ciutadans que creguin haver tingut l'oportunitat d'observar el fenomen dels llamps globulars, que ho comuniquen perquè els seus testimonis puguin ser estudiats científicament.
L'ufòleg valencià, Vicente Juan Ballester Olmos, autor de diversos treballs sobre el fenomen OVNI en espanyol i anglès, el psicòleg argentí establert a Madrid Heriberto Janosch González i el doctor. Alexander G. Keul, de la Universitat de Salzburg (Àustria) han format un equip per a la recopilació i estudi dels testimonis de llamps globulars a Espanya.
Qualsevol testimoni del fenòmens pot dirigir-se per carta a l’apartat de correus 12.140, 46080 de València, o per correu electrònic a l’adreça fotocat@anomalia.org.

Fonts:
- Vicente Juan Ballester Olmos. «Programa de recogida de testimonios de observación del "rayo en bola"», Ufologia.yahoogroups.com (21 de febrer de 2007).
- Mistèric [pseudònim de grup]. «Enquesta sobre els llamps globulars». xenologia.blogspot.com (22 de febrer de 2007).

El diari «El País» es deixa portar pel sensacionalisme

El suposadament prestigiós diari madrileny El país es va deixar portar pel sensacionalisme en publicar la notícia que l’exercit xilè havia revelat albiraments ovnis en un congrés d’ufologia i que aquí vam reproduir (1)
Però el fet és que realment va parlar a títol personal i en cap moment el seu pensament representa el de la cúpula militar o el govern xilè, segons les seves pròpies paraules, tal i com ho ha explicat Julián Lenguaraz en el bloc Noufa (2).

Referències.

(1) EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). cei-bloc.blogspot.com

(2) Julián Lenguara. «Ya no se puede ocultar…los Ovnis son un peligro» Noufa, 2a època (17 de febrer de 2007) noufa2.blogspot.com

Al líder del grup religiós raelià no el deixen viure en un cantó suís

Un cantó suís ha denegat el permís de residència en el seu territori al líder del moviment religiós dels raelians, Claude Vorilhon, per a "no afavorir la propagació del seu missatge, contrari a la protecció de la moral i a l'orde públic".

El líder de l’agrupació amb seu en Quebec (Canadà), sosté que els sers humans foren creats amb ADN donat per una espècie extraterrestre i assegura tenir uns 40.000 seguidors en tot el món. Vorilhon també és el fundador de Clonaid, una empresa de biotecnologia que ha reclamat en nombroses ocasions que se la consideri la primera en practicar la clonació humana, sense haver aportat mai prova alguna sobre el particular.
"Defén la geniocràcia (oligarquia controlada per les persones amb major quocient intel·lectual), la llibertat sexual absoluta i la clonació humana, assumptes contraris a la moral i a l'orde públic a Suïssa", va assegurar una portaveu de l'Executiu del Cantó de Valais (sud).
Sobre l'educació sexual dels nens per part dels seus pares, estableix que esta no haurà de ser només teòrica, asseguren les autoritats cantonals, que lamenten en un comunicat que "aquesta doctrina tendeixi a provocar derivacions sexuals en els menors, severament reprimides pel codi penal suís".
A més, adverteixen que Raël "preconitza l'adveniment de la geniocràcia, contrària a les conviccions democràtiques i antidiscriminatòries de l'Estat de dret i que a Suïssa són contràries a la Constitució" i defèn la clonació humana, que "està expressament prohibida" per la legislació del país.

Representant comercial

El permís de residència de Vorilhon va ser presentat el 19 d'octubre del 2006 per una empresa d’aquell cantó, que assegurava que col·locaria el líder raelianà com a representant comercial en l'estranger.
Per al responsable d'aquesta empresa vitivinícola i líder local raelianà, Allan Tschopp, l'única raó de la negativa de les autoritats de Valais és "la intolerància cap a les minories religioses", segons publica la premsa suïssa.
Les autoritats del cantó també tenen pendent decidir sobre el reconeixement dels raelians com una institució d’interès públic i no com una secta, la qual cosa li donaria accés a subvencions públiques.

La història del moviment

El Moviment Raelianà va ser fundat en 1976 per Vorilhon, que sosté que fou adduït a1973 a França per sers clonats d'un altre planeta, "els Elohim", els que li van transmetre que havien creat als sers humans en un laboratori.
Després d'aquesta revelació es va convertir a la fe extraterrestre, es va rebatejar com Raël i es va traslladar a Canadà per a difondre allí la seva creença en la clonació humana com a via d'eternitat.
Amb aquesta finalitat va crear l'empresa Clonaid en les Bahames, al front de la qual figura la doctora francesa Brigitte Boisselier, que al desembre del 2002 va assegurar, sense proves, haver clonat a una noia, la primera humana suposadament nascuda per aquest mètode.

Imatge d'arxiu de Raël

Font: Agència EFE

Mystery Park sera mis en vente

Berne Le juge accepte le concordat lié à la débâcle financière
Le parc d'attractions qui présentait les grandes énigmes du monde à Interlaken et qui a fermé ses portes en novembre sera mis en vente et cédé au plus offrant. Le juge a accepté jeudi le concordat lié à la débâcle financière de ce parc à thèmes de l'Oberland bernois.
Le juge a ainsi suivi la recommandation de la société Transliq chargée du sursis concordataire. Une commission de créanciers doit se réunir en mars pour définir la suite de la procédure, a indiqué devant le tribunal le commissaire au sursis concordataire Kurt Stöckli.
Au total, 144 des 282 créanciers ont approuvé le concordat. Ils représentent un capital de 22,6 millions sur 25 millions de francs. Le commissaire au sursis concordataire compte avec un dividende de 12% pour les créanciers de 3e rang.
Il y a actuellement entre six et sept personnes ou sociétés qui ont manifesté leur intérêt pour ce parc, a affirmé M. Stöckli sans pouvoir pour autant préciser combien d'offres étaient sérieuses.
Ouvert en 2003, le Mystery Park présentait de grandes énigmes de la civilisation en se basant sur les théories de son fondateur, l'écrivain alémanique Erich von Däniken. Le parc a fermé définitivement ses portes le 19 novembre 2006.

Font: Le Temps (16 de febrer de 2007)

Exposición de bólidos extraterrestres en Madrid

MADRID. Tal día como hoy, hace 111 años, la sociedad madrileña se conmocionaba con un suceso de difícil explicación: la caída de un meteorito que paseó su estela desde Moncloa a Vallecas. El 11 de febrero de 1896, el diario El Liberal comenzaba así la crónica del suceso: «Una luz vivísima en la atmósfera, un horroroso estruendo después, y luego un sacudimiento terrible, un temblor de tierra, sembrando por do quiera la alarma y el espanto...»
No en vano, tan intenso fue el resplandor que no sólo iluminó intensamente toda la ciudad (eran las 09.29 horas) sino que pudo ser percibido desde Mallorca hasta Badajoz y desde Guipúzcoa hasta Jaén.
Aunque explotó a unos treinta kilómetros de altura, fueron recogidos diez pequeños fragmentos, uno de los cuales se encuentra custodiado en el Museo Nacional de Ciencias Naturales. Y es en esta institución, desde ayer, donde el público puede admirar tan singular meteorito y trescientos más que han llegado a conformar una de las colecciones más importantes en su género.

Módulos explicativos
Bajo el título «Meteoritos españoles: la colección del MNCN» y comisariada por Miguel y Julia de las Doblas, esta exposición se ha estructurado en dos secciones diferenciadas. Por un lado, módulos explicativos que recogen la historia, el origen y las características de los meteoritos, además de la relación de caídas y hallazgos en España y el mundo.
La segunda sección nos lleva directamente a admirar rocas de hasta 4.500 millones de años -la misma que la Tierra-. Así, además de una mesa con los 100 meteoritos más importantes de la colección -como un fragmento del bólido que formó el famoso Meteor Crater de Arizona, del meteorito de Allende (México) o del más antiguo documentado (1576)- se han instalado seis vitrinas con una treintena de «joyas» únicas. Estas corresponden a las caídas más importantes documentadas en España (desde 1773 hasta el último, de 2004), acompañadas de paneles con testimonios y fotos de la época. Además, para situar mejor al visitante en el arco temporal, refiere sucintamente los acontecimientos históricos que se desarrollaban mientras estos cuerpos celestes alcanzaban la superficie de la Tierra.
Entre ellos, destacan el meteorito que cayó en la Nochebuena de 1858 en Molina de Segura (Murcia), el más grande que ha impactado en España con sus 140 kilos de peso, o el último recuperado en nuestra geografía, caído en enero de 2004 en Villalbeto de la Peña.

Espectacular
El comisario de la exposición también reseñó los fragmentos del meteorito de Olivenza, que cayó en Badajoz en 1924 y estuvo a punto de impactar sobre dos labradores extremeños, y el de Colomera (1912, Granada), espectacular por su estructura interna.
En esta colección, que fue iniciada por el Marqués de Socorro a partir de algunos ejemplares antiguos que se encontraban en el Museo, también destaca el que cayó en Varea (La Rioja) en 1842, pues se trata de uno de los siete meteoritos petroférreos documentados del mundo.
Pero volviendo al meteorito de Madrid y a las historias asociadas a su caída, el Museo acoge una amplia documentación sobre el hecho. Por ejemplo, la declaración de Javier Soravilla, el caballero que a la altura del actual número 19 del paseo de la Castellana vio cómo uno de los fragmentos de este meteorito atravesaba el ejemplar de El Imparcial que se encontraba leyendo...

«Pseudometeoritos»
La exposición se completa con una mesa que exhibe «pseudometeoritos» naturales y artificiales que pueden confundirse con verdaderos bólidos extraterrestres. Es el caso de los famosos meteoritos de Getafe, caídos en 1994 y 1999, que resultaron ser escorias de fundición lanzadas por actos vandálicos.

Font: Mabel Amado. «Bólidos extraterrestres en Madrid». ABC (10 de febrer de 2007). <www.abc.es>.

El Ejército chileno revela varios avistamientos de objetos no identificados

El Ejército de Chile, en un hecho calificado de inédito, reveló el miércoles, en un encuentro de ufólogos, una serie de avistamientos y encuentros de sus pilotos militares con objetos voladores no identificados (ovnis).
El capitán Rodrigo Bravo, con permiso de la Comandancia en Jefe del Ejército, participó en una charla internacional sobre el tema, realizada en la ciudad balneario de Viña del Mar, en el que relató “espectaculares” experiencias en distintos lugares de Chile.
Bravo mostró vídeos y fotografías y relató la experiencia de varios pilotos de su institución a lo largo de los últimos 10 años.
Chile está considerado el quinto país del mundo con el mayor número de avistamientos de ovnis, después de Estados Unidos, Perú, Brasil y Rusia. En este país, especialmente en la región norte, se han comprobado durante los últimos 60 años, más de 600 avistamientos.
El oficial del Ejército recordó que el 2 de abril de 1997, en el aeropuerto de la ciudad de Arica, al norte de Chile, un piloto presenció la aparición en el aire, durante nueve minutos, de un objeto alargado, de color anaranjado.
Otro incidente de estas características se produjo a principios de 2000 en la región sureña de Los Lagos, mientras se desplazaban tres helicópteros militares, a plena luz del día. “Sus tripulantes observaron un objeto posado en el suelo, el cual se elevó repentinamente a la altura de las naves, hasta ponerse enfrente de ellos, casi en una posición de colisión”, dijo Bravo. Agregó que, tras hacer movimientos zigzagueantes, el objeto volador no identificado desapareció a gran velocidad.
El 18 de marzo del mismo año, en la localidad de Graneros, a unos 70 kilómetros al sur de Santiago, los tripulantes de un avión militar observaron un objeto alargado grisáceo que desapareció a toda velocidad tras colocarse a su altura y volar a su lado.
“Todos estos casos están certificados por el Comité de Estudios de Fenómenos Aéreos Anómalos, de la Dirección de Aronáutica C.

Font: EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). <www.elpais.com>.

Explicació molt satisfactòria sobre el cas de Benacazón (Sevilla)

En el número 53 d'«El Ojo crítico» Manuel Garcia Bautista explica què va passar realment en la població sevillana de Benacazón el 28 de gener de 1976. Quan en Miguel retornava de casa de la seva promesa fou assaltat per uns familiars polítics que el van conduir a la força a una carboneria propera. Allà el protagonista va intentar alliberar-se dels seus agressors, però sense èxit fou sistemàticament agredit. Quan va quedar en llibertat va anar arrossegant-se fins a la seva llar, contant la versió ufològica de tots coneguda, fugint de la fosca veritat que s’amagava en la relació familiar.

Font: José Manuel Garcia Bautista. «Lo nunca dicho del caso Benacazón» El Ojo Crítico, 53 (Febrer 2007). 3-7.