Observació de no identificat a Oliana (Alt Urgell)

Objecte no identificat a Oliana (Alt Urgell) la matinada del dia 12 de desembre.

Més informació a: <www.documentant.net>.

Nova publicació impresa sobre ovnis i extraterrestres

La revista UFO Review que des del 2004 fins al 2006 es va distribuir gratuïtament a través de la Xarxa, es convertirà aviat en una publicació impresa bimestral anomenada Alien Worlds. Està previst que aparegui a la venda en el Regne Unit el proper 8 de febrer. Als Països Catalans serà accessible per subscripció.
Alien Worlds s’ocuparà del tema de la possible vida extraterrestre en un sentit ampli, cobrint aspectes que van des de l’astrobiologia o el programa SETI, fins als ovnis i el fenòmens aeris no identificats, en general.
Més informació en el nou web del projecte: <alienworldsmag.com>.

El Gabinet nipó no creu en la existència d’ovnis

El Gabinet de ministres del Japó, en una declaració especial, no ha confirmat l’aparició d'ovnis (objectes voladors no identificats) sobre el territori del Japó. Ho ha fet en resposta a la sol·licitud del diputat Takaharu Yamane, del partit democràtic, qui el dimarts inesperadament va inquirir per què el Govern no verifica la informació sobre els ovnis.
El parlamentari va dir que aquesta informació interessa a l’opinió pública, per la qual cosa no se la pot menysprear-la. Segons ell, el Govern ha de "realitzar els respectius estudis, a fi de satisfer la demanda de la població i mantenir l’ordre públic".
Com a resposta a això, el Gabinet de ministres ha assenyalat que la "existència d'ovnis no es pot confirmar".
"Caces de la Força Aèria del país regularment emprenen vols a fi d’interceptar objectes que poden presentar perill, en trobar-se a l’espai aeri del país", s’assenyala en la declaració. "Però sempre es descobreix que són bandades d’aus o altres objectes naturals, i quant als ovnis, els que suposadament arriben de l’espai, no es coneix ni un exemple d’això", afirma el Govern.
De la declaració es desprèn que el Govern del Japó no realitza cap investigació en aquesta matèria ni elabora guions per a procedir per si en el Japó apareix un OVNI.
Paral·lelament, el secretari general del Gabinet de ministres del Japó, Nobutaka Machimira, va manifestar, a títol personal, que ell en persona creu en l’existència d’ovnis i que li agradaria que el Govern rebés amb major freqüència tals requeriments.

Font: Bloc xenologia, basat en informació d'agències (18 de desembre de 2007)

Antics militars de set països demanen als EUA que reobri una investigació sobre observacions d’OVNIS

Un grup d’antics pilots i funcionaris del Govern va demanar al Govern dels Estats Units que reobri la investigació sobre observacions d'OVNIS, coneguda com a Projecte Llibre Blau, duta a terme per les Forces Aèries d'EUA, i que va ser aturada a mitjans dels anys 60, segons va informar la BBC.
El grup, que inclou a exmilitars de set països, diu que tots ells han vist algun OVNI o que han realitzat alguna investigació sobre aquests fenòmens. Així i tot, les Forces Aèries van defensar que no ha ocorregut res en les últimes quatre dècades que justifiqui reprendre les investigacions.
Cada any milers de persones diuen haver vist OVNIS als Estats Units i normalment es troben amb l’escepticisme, però el grup vol que l’Estat deixi de perpetuar el mite que tots els OVNIS poden ser explicats en termes convencionals.
El Projecte Llibre Blau incloïa mes de 12.500 observacions investigades per les Forces Aèries. Entre els membres del grup es troba l'exgovernador d'Arizona, Fife Symington, i el mes passat, el candidat presidencial demòcrata, Dennis Kucinich, va reconèixer durant un programa de televisió que havia vist un OVNI.

Font: Europa Press

Lliurat al CEI l'arxiu d'Albert Adell

El passat 27 d'octubre vam rebre de mans del seu fill la donació de l'arxiu de l'important ufòleg i antic soci del CEI Albert Adell Sabatés, mort sobtadament al 1983. Albert Adell Sabatés (Sabadell 1925-1983), enginyer tècnic, va ser Vice-President del CEI entre setembre de 1980 i setembre de 1983, havent estat prèviament corresponsal a la zona oest d'Espanya. Va destacar especialment en la publicació del llibre, encara avui de referència, "Manual del Ufólogo" (1979), nombrosos articles a la nostra revista Stendek (a destacar el referent al cas Gallarta, Biscaia, ocorregut a principis de 1977), y en la revisió en profunditat del concepte de Credibilitat en l'anomenat "Test de Extrañeza-Credibilidad" postulat per Hynek el 1972. El legat està format per més d'un centenar de llibres, alguns llibres inèdits de la seva autoria i tot el seu arxiu, compost per correspondència, originals, nombrosos apunts, majoritàriament manuscrits, nombroses il·lustracions sobre el fenomen OVNI de la seva autoria, fotografies, etc. Tot plegat amb molt bon estat, curosament classificat en carpetes.Des d'aquí volem donar les gràcies a la família per la tasca de conservació al llarg de tots aquests anys i cridar l'atenció sobre el perill de desaparició que plana sobre la tasca duta a terme durant dècades per nombrosos aficionats a aquesta temàtica.

Albert Adell, en una fotografia d'arxiu.

Martí Flò

El CEI se va quedando solo, entre los pioneros

CIOVI, la institución pionera en el estudio del fenómeno en Uruguay, se despide tras medio siglo sin obtener pruebas de vida extraterrestre

Mientras que en el CEI nos preparamos para festejar su 50 aniversario nos enteramos de la triste noticia que en el 2008 la comisión que inició el estudio del fenómeno Ovni en Uruguay celebrará sus 50 años con una despedida, porque «la gente ya no tiene interés en el tema»: La Fuerza Aérea de Uruguay, sin embargo, recibió el último año 40 denuncias de "avistamientos".
El 29 de abril de 1958 un grupo de jóvenes que rondaba los 20 años de edad inauguró la investigación del fenómeno Ovni en Uruguay. Inspirados por las películas de "platos voladores" que producía Hollywood, y por las noticias de avistamientos y extraños fenómenos que llegaban desde varios rincones del planeta, formaron el Centro de Investigación de Objetos Voladores Inidentificados (CIOVI).
Esos uruguayos, hoy setentones, admiten sin tapujos que la intención que los movía entonces era encontrarse con «seres del espacio».
Aunque muchos los tacharon de "locos" por muchos, abordaron el tema de forma seria y metódica. Tanto es así que el sistema de investigación que inventó el CIOVI fue adaptado, años después, por la Fuerza Aérea Uruguaya, en la cual funciona, desde 1979, la Comisión Receptora Investigadora de Denuncias Ovni (CRIDOVNI).
El CIOVI es una organización civil sin fines de lucro que en los hechos abandonó la investigación hace años, aunque mantiene una página web y sus miembros continúan en contacto, siempre atentos a las noticias que surgen en el mundo sobre el tema. Los únicos dos integrantes que quedan del grupo original son Milton Hourcade, quien vive actualmente en Estados Unidos, y Germán Vázquez, que por su trabajo en la Oficina de Personal de la desaparecida fábrica «Alpargatas», era la persona idónea para entrevistar a los «testigos» de los avistamientos.
Otros seis integrantes completan el cuadro actual del CIOVI, que el año próximo estará cumpliendo medio siglo de vida. Sin embargo, será festejo y despedida, porque "«la gente ha perdido interés en el tema y ya no se sorprende con nada», según dijo Germán Vázquez a El País, al ser entrevistado en su casa del barrio Malvín.
Cincuenta años después, Vázquez resume el fruto de las investigaciones del CIOVI con una frase que seguramente algunos no quisieran oír: «El fenómeno Ovni existe, pero es algo sociológico. Si hay vida extraterrestre inteligente, nunca llegó al planeta Tierra».

Font: Andrés López Reilly. «50 años de archivos X en Uruguay» El País Digital (1 de novembre de 2007).

Fotografien objectes no identificats sobre Montserrat

La revista de temes ocultistes i paracientífics Más Allá ha publicat una petita nota sobre ovnis fotografiats a Montserrat, en el número de novembre. La notícia indica que les instantànies diürnes foren captades per la màquina d’un visitant el proppassat 5 de setembre. En elles s'apreciaria el caràcter metàl·lic dels objectes. Es proporciona una imatge, que suposem relacionades amb el fet, de mida tan petita que resulta gaire bé icònica. La reproduïm aquí tot i la qualitat ínfima.

Font: Miguel Seguí. «Naves sobre Montserrat». Más Allá de la Ciencia, núm. 225 (novembre de 2007), p. 12.

Reunió amb antics membres del CEI-Madrid

Aquest pont de Tots Sants s'ha dut a terme la reunió anual del Patronat de la Fundació Anomalia a Navacerrada (Madrid), en la qual hi han participat el nostre con-soci Maties Morey, actual president d'aquest Patronat, i el que subscriu aquestes línies. El dissabte 3 vam tenir una trobada informal amb l'especialista en el tema Ummo, José Juan Montejo i amb el psicòleg argentí Heriberto Janosch. A la trobada hi van acudir dos vells socis del CEI-Madrid: José Atín i Luis Miguel Vega. Ángel Jaime Zubieta sols va estar-hi breument per motius d'un viatge. Atín, argentí d'origen, havia passat allà per CODOVNI (fundat per Ariel Ciro Rietti) i ja a Madrid per la tertúlia de la Ballena Alegre amb Fernando Sesma i els receptors dels missatges ummites, per després anar a parar al CEI-Madrid. Vega va passar de ser subscriptor d'Stendek a soci els anys 74-75. Zubieta havia estat soci d'Eridani AEC abans de passar pel CEI-Madrid. José Antonio Cezón va disculpar-se per la seva absència en trobar-se amb una grip.

La xerrada va girar entorn de l'ambient ufològic d'aquells anys i de la trajectòria d'ells fins avui. Atín segueix actiu i interessat en els OVNIs. Tothom va estar interessat en seguir el contacte.

A la fotografia, i d'esquerra a dreta:
Luis Miguel Vega, Julio Arcas (Fundació Anomalia), Maties Morey,
Heriberto Janosch, Martí Flò, José Juan Montejo i José Atín.
Imatge cedida per la Fundació Anomalia.

Martí Flò

Vídeo a Youtube especula sobre ovnis a València

El vídeo, enregistrat el 13 d’octubre cap a les onze de la nit, mostra el que podria ser un conjunt de globus que reflecteixen la llum de la ciutat.

Més informació a: <www.documentant.net/cel2007.htm#20>.

Ovni sobre Montamarta, a la comarca de Terra del Pa (Castella i Lleó)

Una professora d’un institut de Benavente es va quedar altament sorpresa, el proppassat dijous 25, per l’aparició d’un punt lluminós força brillant que va recórrer el cel «d’oest a est» i que, segons el seu criteri, es tractava d’un objecte no identificat: un Ovni.
Va albirar el refulgent element «cap a les 7.30 o 7.45 hores del matí quan, en desplaçar-se cap al centre de Benavente, s’apropava al poble de Montamarta del Pa (Montamarta del Pan). «Era una llum fixa com un foc que llançava com petites flames i que tenia una cua blavosa», segons la testimoni. A més destaca que l’aparició era visible amb tota la claredat «perquè era nit fosca i es veia molt bé llum indicada». A més, l’objecte recorria els cels en solitari, sense cap estrella que il·luminés el lloc i pogués induir a error o tractar-se d’una estrella fugaç.
Es tractava d’un objecte lluminós «de la grandària d’un préssec» i avançava per l’aire «a poca velocitat».
La professora afegeix que «abans d’arribar al terral es va apagar. No va caure encès». No obstant això, desconeix la zona «on va aterrar». En comentar el succés al centre de Benavente encara fou a més la seva certesa en comprovar que «una altra company, de Manganeses de la Lampreana, també ho va veure» amb no menys estranyesa.
Fonts de la Guàrdia Civil, consultades per al cas, van expressar ahir no tenir cap coneixement d’aquesta aparició ni haver rebut cap telefonada alertant sobre el mateix.

Font: J. A. García. « ¿Un Ovni en Montamarta?». La opinión de Zamora (26 d’octubre de 2007).

Observació OVNI a Jerez de la Frontera

A les 20.53 hores, hora local s’ha observat, sobre el cel de Jerez de la Frontera (Andalusia), un objecte esfèric lluminós, una bola perfectament definida, que es desplaçava cap a l’est, a una velocitat elevada.
Va creuar des del zenit fins a uns 45º sobre l’horitzó, en 1 minut aproximadament. Quan ha arribat a aqueixa posició ha desaparegut, com si s’apagués. L’altura aparent era d’uns 4.000 metres i passava per sota dels núvols.
La seva grandària relativa era com la d’un fanal d’enllumenat públic com les que tenen el focus dirigit cap avall, no les de globus. No deixava solc i el seu desplaçament era molt silenciós. El color era blanc blavós, no enlluernador i força nítid. No semblava tenir les característiques d’un bòlid.
A 21.03 h. va enlairar-se un avió comercial de l’aeroport de Jerez, amb les seves llums reglamentàries plenament visibles. Fins que va desaparèixer per la llunyania es podien apreciar clarament les llums i la forma de l’avió, així com el so que produïa.
A 21.18 hores va aparèixer un avió militar, amb el mateix rumb que havia seguit l’objecte, amb les seves llums perfectament visibles i a una altura semblant a la de l'OVNI. El testimoni, l’investigador Ángel Rodríguez, desconeix si l'assenyalat avió militar tenia alguna relació amb la presència de l'OVNI.

Font: Ángel Rodríguez. «Avistamiento OVNI en Jerez, esta noche». Missatge 71320 a Años Luz (23 d’octubre de 2007).

Es revela públicament el nom de l’autor de la pel•lícula de la falsa autòpsia

Al passat cap de setmana ha tingut lloc la conferència anual organitzada per la revista UFO DATA. Entre els present figuraven nom coneguts com Nick Pope, Russel Callaghan, Malcolm Robinson, Gary Heseltine, Michael Hesemann, Don Schmitt i Jesse Marcel júnior.
Un dels convidats a parlar fou Spyros Melaris, l’home que afirma ser l’autor de la pel·lícula i que declara obertament que tot va ser un muntatge. Aquesta ha estat la seva primera aparició en públic.
En el transcurs de la seva xerrada va afirmar rotundament que Ray Santilli no té, ni mai ha tingut, la pel·lícula original. Melaris ha plantejat que ell i els seu equip, que inclou l’escultor John Humphreys, van muntar tota la simulació.

Font: Philip Mantle.

Ovni fotográfico en Salamanca

Imagen en el cielo de origen no identificado publicado por Victorino García en la web del periódico La Voz de Salamanca. La fotografía fue capturada el 16 de octubre de 2007.

Font: Victorino Garcia. «¿Ovnis en Salamanca». La Voz de Salamanca (22 d'octubre de 2007).

[Entrada modificada el 23 de desembre de 2007 perquè el diari La Voz de Salamanca ha eliminat l'article].

L’ovni del diumenge 14 podrien ser dos bòlids

Dos bòlids podrien ser la causa de l’observació de llums al cel que van portar a parlar d’ovnis el passat diumenge, notícia de la quals ens vam fer ressò. Segons la Xarxa d’investigació sobre bòlids i meteorits, es van contemplar dos bòlids amb una diferència horària de 5 minuts a tres quarts de dues, aproximadament.
La primera observació fou a registrada la 1h 43 min, amb una magnitud absoluta de -9 ± 2 i es pot veure una fotografia espectacular a: <www.spmn.uji.es/ESP/13oct07.jpg>. El segon es va observar a la 1h 49 min i presentava una magnitud de -8 ± 2. Els dos bòlids observats des de diversos punt de la Península, tenien un origen diferent. Les trajectòries estan en estudi.
De la premsa només tenim la referència del diari gallec el Faro de Vigo, que reproduïa les paraules de l’alcalde del Concello de Amoeiro, que va albirar en el cel, junt amb d’altres testimonis, un fenomen lluminós. «Era una llum verda, fluorescent, enorme i quasi esfèrica», explica el batlle que, a més, assegura que queia en picat cap a terra sense fer cap soroll. Convençuts que d’indret de caiguda era la Bóveda, una de les parròquies del Concello de Amoeiro, es van desplaçar fins el lloc, però no van trobar res d’estrany. Podria tractar-se d’algun dels bòlids esmentats, si bé en l’article s’indica que l’hora eren passades les 2. Tanmateix, no són estranys aquests errors en diaris i testimonis.
Segons el professor José Ángel Docobo, responsable de l’Observatori Astronòmic de Santiago,«una llum d’aquestes característiques, fluorescent, molt gran, quasi esfèrica i que es mou a velocitat en direcció a la Terra, pot ser un objecte natural com un bòlid o un meteorit, un objecte artificial com un satèl·lit, o un míssil d’assaig com el que es va veure a Galícia al setembre de 2004». L’alternativa més fefaent és que s’hagi tractat d’un «bòlid o meteorit, precisament per la velocitat a la que circulava».
A la llista de correus Años Luz s’ha donat l’enllaç a una suposada fotografia de baixa qualitat de l’ovni: <img518.imageshack.us/img518/3650/img141007ov5.jpg>
Finalment indiquem que Jose Manuel García Bautista ha comunicat que el Control de vol de Sevilla no van rebre cap informació procedent dels avions i que no van captar res a les pantalles, ni tampoc en el controls de Moron i l’EVA3 a Contantina.

Fonts

M. J. A. «El objeto luminoso no era un ovni». El Faro de Vigo (16 d’octubre de 2007).
V. Rodríguez. «Objeto luminoso en el cielo de Amoeiro». El Faro de Vigo (15 d’octubre de 2007).
Albert G. «[La imagen del ovni la podeis ver aqui]» Missatge 71.081 de Años Luz a es.groups.yahoo.co (14 d’octubre de 2007).
José Manuel García Bautista. «Avistamiento en toda la peninsula». Missatge 22.326 de misterios_sevillanos a es.groups.yahoo.com (14 d’octubre de 2007).
SPMN. «Bólidos en el año 2007». www.spmn.uji.es.

Impressionant observació OVNI a la Península

Sobre la una i mitja d’aquesta matinada s’ha pogut observar en el cels de la Península un estrany fenomen lluminós. L’objecte hauria creuat entre la 1'30 i les 2'58 tota la península des de Sevilla a Girona.
Durant el transcurs del programa Milenio 3 de la cadena Ser, dedicat a fenòmens paranormals, diverses telefonades han alertat d'una esfera de fenomenal grandària que estava creuant el cel a la zona de Sevilla, provocant un enorme rastre al seu pas.
Segons altres informacions proporcionades per l’emissora, un avió comercial hauria comunicat a Barajas la presència o observació d’un objecte no identificat (OVNI).
En passar l’objecte per Barajas hauria provocat un apagada dels sistemes elèctrics i de detecció de l’aeroport. Altres informacions també adverteixen de l’enlairament a Torrejon d'Ardoz de dos avions «no comercials», alertats per una telefonada d’emergència de la base militar de Cartagena. Altres fonts diuen directament que, dos caces de les forces aèries, s’haurien enlairat des de Les Palmes en direcció nord.
Cal considerar també els centenars de telefonades i missatges enviats a l’emissora de ràdio de persones de tot el territori que estaven albirant el fenomen.
L’associació ACEF, divulgadora de la notícia a traves de diversos fòrums digitals, demana a qui pugui aportar dades o enregistraments que es posin en contacte amb ells a acef_informa@yahoo.es.

Santilli diu ara que la pel•lícula de l'autòpsia de Roswell conté fotogrames d'una filmació real

Ray Santilli segueix amb el tema de la pel·lícula de Roswell. Fa dotze anys, alguns ufòlegs van donar crèdit a la seva falsa pel·lícula de l'autòpsia d'un marcià accidentat a Roswell, que reportà interessants ingressos al productor televisiu i en menor quantia a d’altres experts en ovnis que li van seguir el joc. Ara, assegura que la filmació que comercialitzà en 1995 era una recreació d'una cinta molt deteriorada, rodada en 1947, que té en el seu poder i de la que estan inserits en el metratge diversos fotogrames.
L'especialista en efectes especials John Humphreys confessà a l'abril passat que havia creat l'extraterrestre del film de l'autòpsia i havia interpretat a un dels cirurgians. A Santilli, productor de televisió, no li quedà llavors més remei que admetre que tot era un muntatge, encara que argumentà en la seva defensa que la cinta era una recreació d'una altra real, rodada en instal·lacions militars amb alienígenes autèntics.
En l'exemplar de tardor de Paranoia, Santilli explica a Philip Mantle, un dels ufòlegs que el van avalar l’any 1995, que intercalà fotogrames d'una pel·lícula real de 1947 en la famosa cinta de l'autòpsia. I li va prometre ensenyar-li alguns la propera vegada que es vegin. Mantle indica en l’últim número de la revista britànica Paranormal que es van trobar amb Santilli, i el seu soci Gary Shoefiled, el 22 de juny, i que li ensenyaren una vintena de fotogrames. A més, en el reportatge, titulat Alien autopsy re-visited, l'ufòleg afegeix que no pot determinar si eren autèntics o no.
Evidentment Santilli no té cap credibilitat i Mantle hauria d'haver-lo desemmascarat perquè així es converteix en còmplice de l’engany.

Veure també en aquest bloc: Accions legals contra el creador del film de l'autòpsia extraterrestre

Font: Luis Alfonso Gámez. «Santilli dice ahora que la película de la autopsia de Roswell contiene fotogramas de una filmación real» blogs.elcorreodigital.com/magonia (3 d'octubre de 2007).

Conferència internacional d’ufòlegs sensacionalistes

Washington. Els participants en una conferència internacional sobre extraterrestres demanaren avui una "amnistia" que permeti la divulgació de la informació que el Govern dels Estats Units i altres països oculten, segons ells, sobre els contactes entre humans i sers d'altres mons.
Centenars de persones de diferents països conclogueren avui una conferència de tres dies en Gaithesburg (Maryland, EUA.) amb una presentació davant de la premsa, en la que afirmaren que els governs oculten el públic en general la informació sobre contactes entre humans i extraterrestres.
"Hi ha informes substancials i nombrosos de persones que, al llarg de dècades, han vist objectes voladors no identificats", digué Stephen Bassett, productor executiu de la "X-Conference".
Bassett és l'únic representant de lobby registrat als Estats Units que representa a les organitzacions que investiguen els fenòmens extraterrestres.
Els Estats Units i altres països "han de posar fi a l'embargament impost fa 60 anys sobre la veritat sobre la presència extraterrestre i els seus contactes amb humans", afegí.
"Com a planeta i com a espècie estem en contacte amb altres sers", afegí Bassett.
Michael Salla, d'Austràlia, digué en la conferència que les "enquestes mostren, de manera coherent, que més de dos terços dels nord-americans creuen que les agències del govern oculten les proves de vida extraterrestre".
Salla qui es referí a un "Watergate còsmic", sostingué que el Govern dels Estats Units "manipula els conflictes internacionals, les guerres com la de l'Orient Mitjà per a distreure, i per a ocultar el seu intent de monopoli de les tecnologies extraterrestres".
Entre la informació que, segons Salla i altres participants del trobo, oculta el govern nord-americà es troben "proves que representants de les agències de seguretat nacional dels Estats Units es reuniren i arribaren a un acord amb visitants extraterrestres poc després de Roswell, en 1947.
Al juliol de 1947 s'estavellà un objecte prop de Roswell, en Nou Mèxic. L'aeronàutica de l'Exèrcit (la Força Aèria com tal no existia encara) indicà que l'objecte era un globus usat en investigacions secretes, però els qui creuen en l'arribada d'extraterrestres consideren que va ser una nau d'un altre món.
Roswell és una citació fonamental per a tots els investigadors de la suposada presència d'extraterrestres al planeta. De fet, la conferència tingué un grup especial dedicat a Roswell, considerat als EUA pels qui creuen en això com la Meca.
"Aquesta és la història més gran del mil·lenni", digué avui Stanton Friedman, un físic nord-americà caigut al Canadà. "Es tracta de l'arribada a la Terra d'una nau extraplanetària; de la recuperació de cossos i materials al lloc de l'accident, i això s'ha ocultat durant sis dècades", digué referint-se a Roswell.
Alfred Webbre, de Canadà, reclamà una "amnistia i veritat" que permeti que els científics, els investigadors, i els membres de la Força Aèria que hagin "vist OVNIS", parlin públicament sense que això marqui la fi de les seves carreres.
El periodista mexicà Jaime Maussán indicà durant la conferència que des de l'eclipsi solar vist des del seu país al juliol de 1991 hi hagué "una onada d'observacions" d'OVNIS.
"Milers de persones en tot el país han albirat i filmat en vídeo llums nocturnes i discs diürns desconeguts", indicà Maussán qui sosté que en el curs dels últims dotze anys ha recopilat una col·lecció de més de 5.000 vídeos i fotos preses per testimonis.
Per la seva banda el periodista xilè J. Antonio Huneeus presentà una perspectiva global del fenomen Ovni amb èmfasi en els estudis oficials realitzats pel govern francès i altres països, així com els esforços que s'han realitzat per a portar la investigació d'aquest fenomen davant de les Nacions Unides.

Font: Agència EFE (17 de setembre)

Declaració de Vicente Juan Ballester amb motiu de la mort d’Ángel Bastida

Al meu amic el General de Brigada Ángel -"Nacho"- Bastida, se li va encomanar la responsabilitat de la desclassificació dels documents ovni dels Arxius de l'Exèrcit de l'Aire l’any 1991, quan era tinent coronel d’Intel·ligència.
Vaig compartir amb ell centenars d'hores de denses reunions de treball abans, durant i després del procés de desclassificació i atresoro Inoblidables records i documents d'una relació personal professional i amistosa, del tot exclusiva, que va durar del 1991 al 2007.
Bastida representava l'estampa genuïna del militar contemporani, d’idees avançades, demòcrata i dialogant, a més de brillant i amb gran iniciativa, que va fer molt més del que es creu, per una desclassificació completa i transparent, tot i la disconformitat d’alguns. Un càncer de pulmó, detectat el passat hivern, se l' ha endut d'entre nosaltres. Descansi en pau.

Vicente Juan Ballester Olmos

Mor el general de brigada Ángel Bastida, un dels protagonistes de la desclassificació OVNI a Espanya

El general de brigada Ángel Bastida Freijedo va morir el dimecres 12 a Madrid, amb 59 anys, després d'una llarga malaltia. Bastida va estudiar en els seixanta a l'Acadèmia General de Múrcia i va completar el curs de pilot de combat. Més tard, ja tinent coronel, va ser destinat a l'Estat Major i li va ser encomanat el control dels radars de Torrejón de Ardoz. Va aconseguir el grau de general l’any 2003, i va ser nomenat cap del sistema de direcció i control del Comandament Aeri de Combat espanyol. Se li va concedir la gran creu de la reial i militar Ordre de Sant Hermenegild i la gran creu del Mèrit Aeronàutic. Bastida va ser un dels comandaments que van supervisar, en el 1992, la desclassificació de documents militars relatius al fenomen ovni establint una forta relació personal amb el nostre consoci Vicente Juan Ballester Olmos.

Font: L. A. Vega. «Muere el general de brigada Ángel Bastida, hermano del catedrático Francisco Bastida». La Nueva España (14 de setembre de 2007). Versió en línia a: <www.lne.es>.

Accions legals contra el creador del film de l'autòpsia extraterrestre

La firma d'advocats de Praga Horak & Chvosta ha sigut contractada per a iniciar accions legals contra Ray Santilli pel frau de la pel·lícula de l'autòpsia extraterrestre de 1995.
Es tracta del primer cas en la història recent en el que una informació falsa sobre ufologia és tipificada com "frau al consumidor", i probablement no serà l'última.

Font: Vicente Juan Ballester Olmos

El grup Zététique publica una demolidora obra sobre el servei oficial francès d’estudi dels no identificats

Tot just seixanta anys després de la partida de naixement «oficial» del fenomen OVNI, França continua sent un dels rars països a mantenir un servei oficial d'estudi dels Fenòmens Aeroespacials no-identificats, segons la terminologia en vigor al si d'aquesta estructura).
Aquest servei, dependent del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), ha estat creat el 1977 sota el nom de Grup d'Estudi dels Fenòmens Aeroespacials no-identificats (GEPAN), abans de fer-se el Servei de Peritatge dels Fenòmens de Retorns Atmosfèrics (SEPRA) el 1988, després el Grup d'Estudis i d'Informacions sobre els Fenòmens Aeroespacials no-identificats (GEIPAN) el 2005.
Al contrari dels seus equivalents estrangers, que havien conclòs que el fenomen no tenia cap perill potencial ni de realment insòlit a partir de les dades conegudes, el GEPAN i els seus successors han presentats resultats més torbadors. Els seus directors successius testifiquen sobre de l'existència d'objectes desconeguts que han deixat rastres físics.
Claude Poher, fundador i primer responsable del GEPAN, i Jean-Jacques Velasco, director del GEPAN després del SEPRA entre 1983 a 2004, no es conformen d'altra banda amb aquesta simple constatació: a les seves publicacions i presentacions públiques, sostenen clarament l'origen extraterrestre dels objectes en qüestió. S'expressen certament a títol personal, però basant-se directament en els treballs dels serveis que han dirigit, mantenint així una premeditada ambigüitat.
La seva opinió és actualment defensada de manera menys oberta per Jacques Patenet i Yves Sillard – respectivament al capdavant del GEIPAN i del seu comitè de control – en una obra col·lectiva apareguda l'abril de 2007 (Yves Sillard i d’altres, Phénomènes aérospatiaux non identifiés, un défi à la science, París, le Cherche-Midi). S'hi pot llegir que la convicció dels autors «descansa en una part important sobre els testimonis recollits a França amb el màxim de rigor». Una vegada triats els casos, subsistiria un nombre de fets que continuen sent refractaris a tota explicació, fins i tot després d’una intensa tasca d’enquesta . Així, la tesi de visitants extraterrestres seria «l'única [...] que, en l'estadi actual, aporta una perspectiva eventual d'explicació de fenòmens, dels quals l'existència és d'altra banda indiscutible».
Per a donar una resposta intel·lectual a aquesta provocativa proposició els escèptics de Zététique presenten aquest llibre que intenta aportar una visió crítica sobre els tres decennis de recerca ufològica oficial a França.
La conclusió mostra que no té cap legitimitat intel·lectual la tesi invocada de possibles manifestacions d’una civilització extraterrestre, car es realitza sense un examen rigorós de possibles explicacions simples a cadascun dels fets suposadament inexplicables.
L’obra, disponible en PDF en el lloc web de Zététique, té per autors a David Rossoni, Éric Maillot i Éric Déguillaume y es titula Les OVNI du CNES, 30 ans d'études officielles (1977-2007).

Font: www.observatoire-zetetique.org

Roswell ha celebrat aquest cap de setmana el seu festival anual alienígena

Uns 50.000 aficionats als extraterrestres es van donar cita ahir a la ciutat de Roswell (Nou Mèxic) per celebrar la gran festa dels plats voladors que es realitza des de 1996. Com ja es famós, el juliol de 1947 un accident aeri pròxim a la base aèria i la confusió posterior que v generar dugué a un diari local a titular: "Capturen un plat volador en un ranxo de la regió de Roswell". Aquesta petita ciutat encara no ho sabia, però l'accident la convertiria en la capital mundial dels ovnis, i els extraterrestres acabarien sent la seva principal font d'ingressos.
"El misteri que envolta l'accident no ha estat prou explicat". Qui opina això és el governador de Nou Mèxic i candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Bill Richardson. Tot va començar el 4 de juliol de 1947 a les 23.50 hores. En una tempesta, el ranxer Mac Brazel va sentir una explosió i la torre de control de la base va informar d'un "flaix descendent" al radar. L'endemà, Brazel va trobar tot de runa.
Preocupat, Brazel es va posar en contacte amb el xèrif i amb els oficials de la base aèria. Les restes es van recollir, i el 8 de juliol, els comandaments militars van emetre una nota pública en què es parlava d'un plat volador. D'aquí va venir el fabulós titular. Tanmateix, immediatament després, l'Exèrcit va rectificar i va afirmar que les restes pertanyien a un globus meteorològic. Però el mite ja era imparable. Durant anys, la llegenda de l'ovni trobat a Roswell va hivernar, fins que a finals dels anys 70, un oficial destacat el 1947 a la base i que va estar implicat directament en l'incident va afirmar que l'Exèrcit va ocultar la troballa d'un plat volador i la seva tripulació alienígena.
La bola es va convertir en una allau de llibres, documentals i teories, algunes de delirants, algunes que feien pensar. L'Exèrcit va intentar aturar-la els 90 amb un informe en què afirmava que l'artefacte era un globus d'un programa secret per detectar proves nuclears soviètiques i que les històries de cadàvers d'extraterrestres als quals s'havia practicat autòpsies s'inspiraven en ninots usats en experiments militars. Un esforç en va, ja que Roswell ja formava part de la cultura popular.
D’aquesta manera Roswell va trobar la manera de fer diners que tan necessitava des que la base militar va tancar el 1967. El 1992 es va obrir el Museu i Centre d'Investigació dels Ovnis, que ha rebut dos milions i mig de visitants des d'aleshores i que es calcula que genera 25 milions d'euros anuals. El museu té previst mudar-se a unes noves instal·lacions que han costat 18 milions d'euros, en el marc d'altres projectes: un parc temàtic per al 2010 i un hotel i un centre de convencions de luxe.
La festa s'ha convertit en una heterodoxa amalgama que va des de famílies que hi volen passar una bona estona (desfilades, concursos infantils de disfresses, concerts com el d'Alan Parsons d'ahir, actors convidats d'Expedient X...) fins a conferències tant de tronats com dels que van de científics. Així, aquest cap de setmana a Roswell s'ha parlat d'Els ovnis i l'assassinat de Marilyn Monroe, El més nou en cirurgia d'implants extraterrestres i també de Mètodes forenses per recollir proves d'abduccions extraterrestres.
En aquest 60è aniversari el debat ha estat si el pròxim canvi polític als EUA portarà l'anhelada revelació de secrets alienígenes, en la línia dels papers de la CIA recentment desclassificats. Hillary Clinton i Richardson són els presidenciables en qui es confia perquè expliquin "la veritat". Perquè, com qualsevol amant de Roswell sap, la veritat és allà fora...

Font: Joan Cañete Bayle. «La capital dels ovnis». El Periódico de Catalunya, (9 de juliol de 2007), p. 14.

Unas jornadas sobre ufología en Bilbao demitifican las creencias populares sobre platillos volantes y extraterrestres

Una jornada maratoniana de conferencias sobre el "fenómeno OVNI" ha ayudado a desmitificar en Bilbao muchas de las creencias populares sobre "platillos volantes" y abducciones y ha permitido comprobar que hay más "fraudes" y "manipulaciones" que "hombrecillos verdes" amenazando nuestro planeta.
La conferencia "60 años de platillos volantes" ha desvelado, por ejemplo, que algunos sonidos atribuidos a naves espaciales eran, en realidad, sapos "en celo", o que los vídeos de unas ruinas lunares se habían creado en una empresa de Irún, especializada en animación.

El fraude de Roswell
Ricardo Campo, filósofo y autor de varias publicaciones sobre la existencia de los OVNIS, ha asegurado que uno de los principales engaños tiene su origen en el denominado caso "Roswell".
La autopsia a los alienígenas de Roswell se hizo con muñecos de látex.
Este mito de la ufología, publicitado por una película y un vídeo, se basa en el supuesto hallazgo en Nuevo México (EE.UU) de los restos de un ovni que se estrelló en la Tierra, y del que unos supuestos científicos estadounidenses pudieron estudiar a sus ocupantes moribundos e incluso realizar autopsias.
La aeronave en cuestión, según Campo, resultó ser un globo destinado a detectar las ondas sísmicas que pudieran provocar las pruebas nucleares soviéticas y la autopsia a sus alienígenas tripulantes se hizo con un muñeco de látex, "relleno de higadillos de pollo".
John Humphreys, responsable de los efectos especiales de la película "Charlie y la Fábrica de Chocolate", ha reconocido ser el autor del "montaje", según Campo, pese a lo cual, el mito ha continuado vivo.

Lo más chapucero de la ufología española
Demostrando que en todos lados cuecen habas, Fernando L. Frias, abogado y presidente del Círculo Escèptico, y autor de una de las ponencias de esta jornada sobre OVNIS, repasó con humor "lo más chapucero" de la ufología española.
Hay excentricidades como la de quienes creen en alienígenas que hacen crecer un tercer testículo.
Tras mencionar "fraudes y manipulaciones" de los que se dicen estudiosos de los fenómenos extraterrestres, calificó de "meras invenciones" la mayoría de avistamientos y calificó de "sinvergonzonería" la labor de algunos conocidos especialistas en esta materia, entre los que citó a J.J. Benítez e Iker Jiménez. Frías ha explicado que hay excentricidades como la de quienes creen en alienígenas humanoides que hacen crecer "un tercer testículo". Se refiere al caso de una mujer que afirma que su esposo tuvo un encuentro con alienígenas, procedentes de un OVNI, tras el que sufrió esta curiosa metamorfosis reproductiva.
Avistamientos de OVNIS que lo mismo curan que provocan enfermedades o anillos extraterrestres que resultan tener la marca de la joyería y la inscripción "plata de ley", se suman a la galería de "fenómenos paranormales" relacionados con los extraterrestres.

Font: EFE. «Los "hombrecillos verdes" no son tan fieros como los pintan». www.20minutos.es (6 de juliol de 2007).

Tornen els teletransports?

Feia temps que no sentíem parlar d’aquests suposat fenomen en el qual, les recerques que nosaltres hem realitzat, sempre han acabat veient que es tractava d’un Foaf, en el quals, a la pràctica, després d’eliminar els fraus més o menys evidents, és impossible trobar els protagonistes originals.
Aquests nou cas, publicat ahir en el fòrum «Pasajedesconocido» per gentilesa del conegut estudiós Marcelino Requejo, hauria passat a les proximitats de Lugo i es bastant concret.
Segons s’explica en el fòrum assenyalat, els esdeveniments van succeir el 7 de maig, al voltant de les tres de la tarda, quan Juan M L i Bernardo DG viatjaven en el seu vehicle en direcció a una serradora situada en les proximitats de la capital de la província gallega.
Quan estaven gairebé a un quilòmetre del seu destí, en un lloc conegut com Piúgos da Pena , just al deixar endarrere un conegut concessionari d'automòbils, els testimonis van apreciar una densa fumarada que semblava sorgir del vehicle. Després d’aturar-se a la vorera d'emergència per a veure el que succeïa, el fum va desaparèixer, i als pocs segons de reprendre la marxa, es van trobar davant d'un paisatge completament distint del lloc per on circulaven.
«No sabíem on érem, -comenta Juan-. Ens faltaven pocs metres per a arribar a la serradora i, de sobte, vam aparèixer al costat d'un indicador que posava Santa Eulalia de Bóveda, així que, sense eixir de la nostra sorpresa vam decidir seguir fins a Santa Eulàlia per a veure si des d'allà podíem arribar a la serradora».
En un obrir i tancar d'ulls, havien recorregut els 6 quilòmetres que separen les proximitats de la serradora i el desviació a Santa Eulalia de Bóveda.
Mentre buscaven el camí de tornada, van ser testimonis d'un curiós fenomen: Segons relaten, el Sol es trobava situat en el centre d'un enorme triangle gasós.

Font: Marcelino Requejo. «Teleportación». <pasajedesconocido.foroactivo.com> (28 de juny de 2007).

Un equip de la Universitat de Bolonya assegura haver trobat un cràter de l’explosió de Tunguska de 1908

Imatge d'arbres caiguts a la zona del Tunguska l'any 1928 (Leonid Kulik).
_____________________________________________

Es força conegut que el 30 de juny del 1908 van quedar arrasats més de 2.000 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a les proximitats del riu Tunguska, un afluent del Ienissei. La destrucció es degué a una detonació a l'atmosfera que va teniruna potència equivalent de 10 a 15 Megatones de TNT. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, i no hi van haver víctimes humanes, però els relats de l’època expliquen anècdotes de com es van sentir els afectes a molts quilòmetres de distància. Des de llavors han sorgit moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre han considerat que un objecte espacial de grans dimensions havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós. Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte, que podia arribar a tenir uns 80 metres de diàmetre, han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Recentment un equip de científics italians liderat des de la Universitat de Bolonya, assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'una porció despresa de l’objecte, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre. L’argument principal de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma atípica en altres llacs subàrtics de la zona. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. Tanmateix, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa. L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de la universitat de l’Emília-Romanya és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc de diversos. A més, als voltants del llac hi ha arbres sencers que podrien tenir més de 100 anys.

Font: L. Gasperini; F. Alvisi; G. Biasini; E. Bonatti; G. Longo; M. Pipan; M. Ravaioli; R. Serra. «A possible impact crater for the 1908 Tunguska Event». Terra Nova (2007).

El CEI al Canal 33

El Canal 33 de la televisió de Catalunya ha estrenat "Detectiu" una nova sèrie de reportatges amb una escenografia que barreja dramatització i entrevistes. El diumenge 1 de juliol a les 22.00 el capítol es titula "El cas de la Charlotte Duschanek".
Efectivament, el tema gira sobre una coneguda sòcia que va tenir el CEI de la mà d'Antoni Ribera, la Carole Duschanek, vídua de Ramis. En la investigació l'equip va anar a parar al CEI i va entrevistar el seu actual president, Martí Flò.
“El cas Charlotte Duschanek” té el seu origen en quatre fotos i un passaport que van aparèixer un bon dia en la fira d'antiguitats de Sant Cugat (Mercantic).

Un bloc mostra imatges d'un ovni a Santa Coloma

El passat 18 de maig, German Català, un veí de Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès) va obtenir un enregistrament, del qual reproduïm una presa, del que s’ha considerat un objecte volador no identificat (OVNI).

Segons els testimonis l'objecte era totalment negre, un punt petit que semblava tenir moviment sobre ell mateix. No s’escoltà cap so i aparentment mantenia l'altura. L’observació durà uns cinc minuts canviant finalment de sentit. El punt era molt petit i no es podien identificar estructures i els detalls que es veuen a les imatges són deguts al zoom de la càmera de vídeo, fet que les deforma. Tot i això, podria tractar-se d’un helicòpter?

Font: http://ovnisantacoloma.blogspot.com

Possible desclassificació de material ovni en el Regne Unit

El Govern del Regne Unit es planteja desclassificar per primer cop documents sobre observacions ovni. Segons va informar el dia 3 de maig el diari The Guardian, el MoD, Ministeri de Defensa britànic, estudia obrir els arxius que detallen albiraments i observacions d’ovnis a la Gran Bretanya. Les autoritats no han anunciat quan es faran públics els documents, que inclouen informació des de 1967, encara que s’espera que serà dins de poques setmanes. La decisió no sembla pas aliena al procés obert a França recentment amb més de 100.000 documents relacionats amb observacions no identificades (veure informació anterior sobre aquest punt en el bloc del CEI).

Font: www.documentant.net

Setmana d’actes sobre ovnis i congrés internacional a la Vall d’Aosta

Amb ocasió del seixantè aniversari de la observació de Kenneth Arnold, el Centro Italiano Studi Ufologici (CISU, <www.cisu.org>) organitza una setmana d’actes a Sant Vicens, a la Vall d’Aosta (Vâl d'Aoûta). Dins d’aquests esdeveniment cal fer menció la celebració d’una conferència internacional el 23 de juny, amb entrada gratuïta.
Durant aquesta jornada està prevista la intervenció del nostre consoci Vicente Juan Ballester que oferirà una xerrada titulada: «Les imatges més interessants de Focotcat, el catàleg mundial de fotos ovni.

Més informació a: www.ufosaintvincent.com

Una "gran bola de foc" creua el cel d'Espanya

Ciudad Real, Conca, Toledo, Valladolid... Diuen que també des de Màlaga. Una "impressionant bola de foc" --en definició de molts dels seus afortunats espectadors-- va sobrevolar ahir el cel d'Espanya i va deixar --van suposar després els científics-- un rastre de meteorits.
"La lluminositat del fenomen va ser tan gran que fins i tot va ser registrada per pilots de la base de Torrejón de Ardoz en ple vol, a 40.000 peus d'altura", va explicar Josep Maria Trigo, investigador adscrit a la Xarxa de Bòlids i Meteorits. El telèfon d'emergències 112, evidentment, es va col·lapsar. Va causar alarma. No és estrany, perquè la importància del fenomen va ser notable. Un exemple: en algunes poblacions de Ciudad Real, la "sobtada aparició" (segons més testimonis) va anar acompanyada de l'enorme estrèpit que va provocar el bòlid al trencar la barrera del so.
El succés, lògicament, va desencadenar una enorme excitació entre la comunitat científica. Aquest tipus d'objectes procedents de l'espai solen volatilitzar-se completament abans d'arribar a terra, però el que es va veure ahir pot ser que hagi deixat un rastre de meteorits sobre Espanya. La primera i ràpida resposta dels investigadors va ser fer una crida als organismes oficials perquè revisin les gravacions de les seves càmeres de seguretat, en especial les que hi ha a Madrid enfocades cap al sud-sud-oest.

Lladres
La recerca, amb tot, es portarà a terme amb discreció. ¿Per què? Els científics espanyols encara recorden com en l'última ocasió en què es va produir un fet similar, el desembre del 2004, les restes del bòlid van ser robades per un equip de caçameteorits francès i per altres mercenaris enviats per un laboratori alemany. En aquell episodi, el meteorit va caure al municipi de Villalbeto de Peña (Palència). Era el primer que s'aconseguia recuperar des de feia més de 50 anys, i se'n va anar cap a França.
Els professors Jordi Llorca i Javier García Guinea van publicar poc després un treball en què es descrivien les característiques d'aquella bola de foc de 750 quilos que va travessar la Península el 4 de desembre de 2004 a la tarda després d'un viatge interestel·lar de 48 milions d'anys.

Font: El Periòdico. «Una "gran bola de foc" creua el cel d'Espanya», El Periódico de Catalunya (12 de maig de 2007), p. 25.

Premien la pel·lícula sobre ovnis en el Festival de Joves Realitzadors de Granada

El jurat andalús del Festival de Joves Realitzadors de Granada va decidir atorgar una menció especial a 'Projecte Ovni: veritats i mentides del fenomen ovni a Andalusia', de Sami Natsheh. El director espanyol va explicar ahir que el projecte començà sent “un fals documental”, però a mesura que anava arreplegant testimonis “seriosos” sobre observacions, abduccions i encontres en la tercera fase, va decidir conservar-los “tal qual”, si bé el tractament final es va realitzar “amb humor”.

Font: Inés Gallastegui. «La comedia japonesa 'Doron' gana el premio al mejor corto internacional». Ideal (22 d'abril de 2007).

Febrero: Ovni en la región de Madrid y en Alcocer do Sal

La revista de paraciencias y temas de la “New Age” Año Cero publica en el número del mes de abril dos avistamientos ovnis sobre la Península Ibérica. Uno de los sucesos acaeció el pasado 19 de febrero cuando un automovilista que circulaba por la autovia A3 dentro de la región de Madrid observó dos puntos luminosos en el cielo que interpretó como extraños. El testigo realizó diversas señales con las luces del coche y los OVNIs acompañaron aparentemente al vehículo durante varios kilómetros. Aunque en la noticia no se da ninguna referencia temporal, parece inferirse que el horario era nocturno.
Por otra parte, seis días antes en Alcocer do Sal, en la región del Alentejo, se observó un objeto volante de forma esférica y de luminosidad intensa. El avistamiento se habría prolongado por espacio de unos diez minutos y el OVNI, que emitía luz de color blanco, siguió una trayectoria de norte a sur. No se informa sobre el número de testigos ni sobre el momento del suceso. En ninguno de los dos casos se cita la fuente de información.

Font: Redacción Año Cero. «Mapa de avistamientos», Año Cero 201 (abril de 2007), p. 28. Informació facilitada per en Miguel Cerrillo.

An exhibition at the National Archives of Australia with ufo sightings

UFO sightings, raunchy songs and ASIO targets are just some of the intriguing items to feature in Memory of a Nation, a new exhibition at the National Archives of Australia.
Visitors can also discover surprising snippets about Mae West, Don Bradman and Jimmy Barnes and have a tantalising glimpse of Australian society over the years.
‘This exhibition celebrates the people and events that have shaped our nation,’ said Ross Gibbs, Director-General of the National Archives of Australia.
Memory of a Nation brings to light some of Australia’s changing attitudes, as well as the country’s dazzling achievements.
As well as seeing the nation’s ‘birth certificate’ signed by Queen Victoria and learning more about the High Court, visitors can read an official memo arguing against female appointments, because ‘a spinster lady can turn into something of a battleaxe with the passing years’. They can see how early governments safeguarded the morals of the people, censoring indecent books and songs, and also discover the green movement’s infancy, with the battle to save Lake Pedder.
‘We’re very proud of this exhibition which has been two years in the making,’ said Ross Gibbs. ‘With 80 million items in safekeeping, the National Archives aims to reunite people with their past and ensure Australians have easy access to their collective national memory.’
One of the most eye-catching features of the exhibition is a wall display of 227 photographs depicting Australian life over the past 100 years. From country kids to fashionable women, the national photo album provides an insight into how Australia and its people have changed over that time.
Memory of a Nation is opening at the National Archives of Australia in Canberra from today. Entry is free.

Font: National Archives of Australia.

400 casos del GEIPAN a la web del CNES

França s'ha convertit avui en el primer país del món a publicar en Internet els arxius del seu grup científic dedicat a la recerca de Objectes Voladors No Identificats (OVNIS) i a la investigació de Fenòmens aeroespacials estranys. Els 1.600 casos analitzats pel GEIPAN seran gradualment penjats en la Xarxa i consultables per Qualsevol. Encara que el grup No va ser creat fins als anys 70, el primer Testimoni sobre aquestes qüestions recollit a França data de 1937.
Com a aperitiu, els aficionats i especialistes podran accedir a 400 casos a través de la pàgina web del Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES), del que depèn el Grup d'Estudis i d'Informació de Fenòmens Aeroespacials no identificats (GEIPAN, en les seves sigles en francès), que amb el temps publicarà la resta dels seus dades, inclosos 6.000 testimonis i 3.000 interrogatoris de les forces de seguretat. En total, unes 100.000 pàgines digitals estaran a disposició del Públic. Totes elles contenen les investigacions i les proves dels Casos estudiats pel grup d'experts que, moltes vegades, va tenir que concloure que es tractava de fenòmens inexplicables.
"No cal esperar revelacions, Però cerquem que els arxius serveixin als científics i que el fenomen dels ovnis es converteixi en objecte d'estudi", ha declarat l'actual responsable del GEIPAN, Jacques Patenet.

Casos paradigmàtics
Alguns dels documents desclassificats versen sobre casos paradigmàtics, com el de l'ovni albirat prop de París pel pilot, el copilot i un altre membre de la tripulació d'un vol d'Air France amb origen Niça i destí Londres del 28 de gener de 1994, i que van descriure com un objecte amb forma de llentia d'entre 200 i 300 metres de diàmetre. Els radars de l'Exèrcit francès també el van detectar, i van acabar considerant-ho un ovni, al no trobar una explicació raonable.
Tampoc van aconseguir una interpretació científica del relat d'un obrer jubilat que va assegurar en 1981 haver vist posar-se prop del seu jardí una espècie de platet volador d'uns 2,5 metres de diàmetre. Quan els especialistes van acudir a investigar el cas van trobar proves incomprensibles: el lloc en què suposadament va aterrar el platet presentava restes de terra que, segons els laboratoris consultats, havia estat sotmesa a temperatures d'uns 600 graus i havia suportat un objecte d'entre 500 i 700 quilos. A més, l'anàlisi de les plantes d'alfals que estaven prop del lloc va revelar que patien un debilitament del procés de fotosíntesi que els botànics només van poder explicar per haver estat sotmeses a un camp elèctric intens. Proves suficients per a penjar al cas el cartell d'inexplicable.
Tanmateix el treball del GEIPAN també ha permès al llarg de els anys destapar superxeries barates. En 1979, el grup va desemmascarar a uns firaires que s'havien passejat per mitjans de comunicació contant com un d'ells havia estat segrestat per uns extraterrestres. Sis anys després, el 1985, els científics van trobar explicació lògica al fet que una bomba alemanya de la Segona Guerra Mundial caigués en un camp en què treballaven dos agricultors: els nazis havien amagat armes en una maresma pròxima i, amb el temps, la nitroglicerina es va activar sola.
Tot i això, des de la seva creació en els anys 70, el GEIPAN ha tingut que rendir-se davant un de cada tres casos, als que no ha pogut aportar una explicació científica.

Font: Agència EFE (22 de març de 2007).

El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell

Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sud de Mart es fongués, la superfície del planeta quedaria coberta per una capa d'aigua d'aproximadament 11 metres de profunditat. I d'una aigua, a més a més, bastant pura.
Aquestes són les contundents conclusions a què ha arribat un equip internacional de científics després d'analitzar les imatges de radar captades en els últims mesos per la sonda europea Mars Express, llançada el 2003 i que actualment orbita al voltant del planeta vermell. El dipòsit, que té una extensió comparable a la d'Espanya, és superficialment molt més petit que el de l'hemisferi nord, però el seu gruix és espectacular: ni més ni menys que 3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encara que el més habitual oscil·la entre un i tres.
La investigació, que es publica avui detalladament a la revista Science, és l'estudi més detallat fins a la data sobre el gruix d'un casquet marcià. La sonda nord-americana Mars Global Surveyor, per exemple, va suggerir el 1998 que al pol nord hi havia tant gel com a Groenlàndia, però els seus indicis van ser molt menys concloents. I el mateix va succeir el novembre del 2005, quan els instruments de la Mars Express també van detectar gel al pol nord. "Encara que s'havien fet algunes estimacions, mai com ara", va destacar ahir la NASA en un comunicat.
"Tot i que la composició exacta d'aquestes capes de gel encara sigui desconeguda, es creu que probablement es tracta d'aigua congelada, cosa que representaria la reserva d'aigua més gran d'aquest planeta descoberta fins ara", escriuen els científics a Science. No obstant, encara no està clar si es tracta d'un únic dipòsit o de diversos de pròxims. La Mars Express ha calculat que el gel del pol sud té una densitat que és molt pròxima a u, cosa que suggereix que està constituït d'aigua en més del 90%. També hi ha pols, però menys del que s'havia suggerit anteriorment, i una petita quantitat de diòxid de carboni congelat a la superfície, que és el que visualment li confereix l'aspecte blanc.

Igual que a la terra
"Hem recorregut a les mateixes tècniques utilitzades a la Terra per estudiar els casquets polars i les glaceres", expliquen els científics. El radar utilitzat, de fabricació italo-nord-americana, es diu MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionospheric Sounding) i pot penetrar amb les seves ones fins a gairebé quatre quilò- metres de profunditat.
Mart, que es va formar fa uns 4.600 milions d'anys --com la Terra--, va ser en un passat remot un planeta humit amb mars extensos i cursos fluvials, però un debilitament de l'atmosfera va provocar que gran part de l'aigua s'esfumés cap a l'espai. Tret que es trobi en dipòsits subterranis, al Mart actual, amb temperatures mitjanes de 60° sota zero, no hi pot haver aigua líquida. No obstant, els investigadors confien que un 10% és la que ha perviscut als pols en forma de gel. Sense evaporar-se.

L'antàrtida marciana
La sonda espacial Mars Express, la primera missió interplanetària de l'ESA, estava formada originàriament per un orbitador, que és el que ara recull tants èxits, i un petit robot, anomenat Beagle 2, que es va perdre durant l'aterratge. Va ser llançada el 2 de juny del 2003 i des de fa més de tres anys es troba a Mart.
El casquet de l'Antàrtida té un gruix màxim de quatre quilòmetres, similar al màxim del pol sud marcià, però és com a mínim 20 vegades més gran.
Així doncs, i malgrat que la Terra té un diàmetre equatorial bastant més gran (12.700 davant 6.700 quilòmetres), una fosa completa del continent blanc suposaria un augment mitjà del nivell del mar d'uns 70 metres.

Font: Antonio Madridejo; Redacció. «El pol sud de Mart té prou gel per inundar tot el planeta vermell». El Periódico de Catalunya (16 de març de 2007): 26.

Els misteriosos aeròlits de gel reapareixen a Madrid

Un bloc de 20 quilos cau en una fàbrica de Mejorada del Campo sense causar víctimes

Un bloc de gel d'uns 20 quilos i 50 centímetres de diàmetre va caure ahir del cel i va foradar la teulada d'una nau industrial de Mejorada del Campo (Madrid). Va obrir un esvoranc de dos metres de llargada per un d'amplada. Ningú va resultar ferit. Reneix així el desconcertant misteri dels aeròlits que, com el Guadiana, va sorgir el 2000, va quedar en l'oblit i va ressuscitar després durant unes setmanes del 2002.
El tros de gel, el primer d'aquest tipus que cau a Espanya aquest any, va ser recollit per la Guàrdia Civil i va ser traslladat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on serà analitzat, segons va explicar el professor Antonio Delgado, del centre del Zaidín del CSIC a Granada, que prendrà mostres de radiacions isotòpiques, oxigen i hidrogen per determinar-ne l'origen. També serà sotmès a una anàlisi d'hidroquímica del gel.

Un centenar des del 1950

Tant Delgado com Jesús Martínez Frías, coordinador d'aquestes investigacions del CSIC que és a Mauritània estudiant un meteorit, van destacar que la caiguda dels blocs de gel ha augmentat els últims 10 anys a tot el món i que alguns han arribat a pesar 200 quilos. Des del 1950 se n'han comptabilitzat un centenar. "Segur que n'han caigut més, però si no impacten contra alguna cosa, ningú se n'assabenta perquè el gel desapareix", va ressaltar Martínez.
L'investigador va apuntar que es tracta d'un fenomen meteorològic i que la seva formació a la troposfera i la seva posterior caiguda podrien estar relacionades amb les anomalies atmosfèriques i de l'ozó lligades al canvi climàtic. "La ciència encara no ha trobat una explicació clara", va afirmar Delgado.

Foto: EFE / KOTE RODRIGO

Font: Antonio M. Yagüe. El Periódico de Catalunya (14 de març de 2007), p. 33.

Exposició «Ciència ficció: una mirada al futur»

L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten «Ciència ficció: una mirada al futur» a la Biblioteca Pompeu Fabra del 15 de març al 10 abril del 2007. L'exposició que desxifra les claus de la ciència-ficció es presenta a Mataró.
L’Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Barcelona presenten l’exposició “Ciència ficció: una mirada al futur” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró del 15 de març al 10 d’abril de 2007.
L’exposició, comissariada per Miquel Barceló, fa un repàs a les característiques més destacables de la ciència-ficció i en especial als temes recurrents en molts dels seus llibres: el viatge a l’espai, els extraterrestres, els robots, els viatges a través del temps, entre d’altres.
L’horari de visita a l’exposició serà els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.

Tot un univers d’especulacions meravelloses
La ciència-ficció s’ha acreditat com una narrativa d’idees, una manera d’explicar històries en la qual l’element determinant és l’especulació del “que passaria si...” la ciència ens permetés transportar-nos d’una galàxia a l’altre sense dificultat, si visquéssim en ciutats plenes de robots i habitants d’altres planetes, si una catàstrofe mundial hagués deixat la terra amb molt poc supervivents...
A més de la voluntat especulativa, la ciència-ficció comporta el «sentit de la meravella», o sigui, la capacitat de sorprendre el lector o l’espectador amb uns móns ficticis que hi aporten el mateix atractiu que la narrativa històrica o de viatges. Per tant, parla de paisatges, societats i personatges que són diferents als que veiem i coneixem habitualment i, gràcies a les seves peculiaritats, ens atrauen fortament.

D’Orwell al ciberpunk
De la mà d’autors clàssics del gènere, com Orwell, Asimov o Clarke, fins arribar al ciberpunk, l’exposició proposa un interessant recorregut per les claus d’aquest univers narratiu, que despertarà múltiples complicitats al visitant. Després del seu pas per Mataró, l’exposició itinerarà per les diferents biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

EXPOSICIÓ: “Ciencia ficció: una mirada al futur”
PRODUEIXEN: Obra Social Caixa Sabadell i Diputació de Barcelona
ORGANITZA: Biblioteca Pompeu Fabra
LLOC: Biblioteca Pompeu Fabra. c/ Occitània, s/n. Mataró.
DATES: del 15 de març al 10 d’abril del 2007.
HORARI: els dilluns de 16.00 a 20.30; els dimarts, els dimecres, els dijous i els divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.30; i els dissabtes de 10.00 a 4.00 i de 16.00 a 19.00.

Per a més informació, si us plau contacteu: Montse Álvarez-Massó responsable de Difusió Cultural del Servei de Biblioteques. Telf.: 93 402 25 50. Email: alvarezmm@diba.cat

Font: bibcat@yahoogroups.com

Enquesta sobre els llamps globulars

Ufòlegs i científics s'alien a la recerca d'observacions dels llamps globulars

Un dels misteris més conspicus de la naturalesa – pel poc que se sap del mateix - és el fenomen atmosfèric denominat llamp globular. En efecte, a pesar que la literatura científica sobre aquestes manifestacions lluminoses espontànies data de finals del segle XIX, encara no s'ha donat amb l'exacte mecanisme físic que les produeix.
Es tracta d'un fenomen dotat de llum pròpia que apareix normalment durant les tempestats, té una durada molt breu, es caracteritza per tenir un diàmetre reduït, una densitat superior a la de l'aire, una considerable quantitat d'energia per centímetre cúbic, alta temperatura i una capacitat dinàmica pròpia. No obstant, no s'ha aconseguit desenvolupar un model únic per a aquest fenomen perquè semblen coexistir diversos tipus de raigs globulars, uns inerts i altres explosius, uns diminuts i altres de grans mides, uns de vida curta i altres de llarga durada, uns ocorreguts durant tempestats elèctriques i altres en absència de mal temps, etc. Per això, tampoc hi ha una explicació científica que satisfaci tots els paràmetres observats en els milers de casos estudiats en tot el món.
Ara un equip d'investigadors està procedint amb aquest anunci a sol·licitar als ciutadans que creguin haver tingut l'oportunitat d'observar el fenomen dels llamps globulars, que ho comuniquen perquè els seus testimonis puguin ser estudiats científicament.
L'ufòleg valencià, Vicente Juan Ballester Olmos, autor de diversos treballs sobre el fenomen OVNI en espanyol i anglès, el psicòleg argentí establert a Madrid Heriberto Janosch González i el doctor. Alexander G. Keul, de la Universitat de Salzburg (Àustria) han format un equip per a la recopilació i estudi dels testimonis de llamps globulars a Espanya.
Qualsevol testimoni del fenòmens pot dirigir-se per carta a l’apartat de correus 12.140, 46080 de València, o per correu electrònic a l’adreça fotocat@anomalia.org.

Fonts:
- Vicente Juan Ballester Olmos. «Programa de recogida de testimonios de observación del "rayo en bola"», Ufologia.yahoogroups.com (21 de febrer de 2007).
- Mistèric [pseudònim de grup]. «Enquesta sobre els llamps globulars». xenologia.blogspot.com (22 de febrer de 2007).

El diari «El País» es deixa portar pel sensacionalisme

El suposadament prestigiós diari madrileny El país es va deixar portar pel sensacionalisme en publicar la notícia que l’exercit xilè havia revelat albiraments ovnis en un congrés d’ufologia i que aquí vam reproduir (1)
Però el fet és que realment va parlar a títol personal i en cap moment el seu pensament representa el de la cúpula militar o el govern xilè, segons les seves pròpies paraules, tal i com ho ha explicat Julián Lenguaraz en el bloc Noufa (2).

Referències.

(1) EFE. «Ovnis en Chile». El País.com (9 de febrer de 2007). cei-bloc.blogspot.com

(2) Julián Lenguara. «Ya no se puede ocultar…los Ovnis son un peligro» Noufa, 2a època (17 de febrer de 2007) noufa2.blogspot.com

Al líder del grup religiós raelià no el deixen viure en un cantó suís

Un cantó suís ha denegat el permís de residència en el seu territori al líder del moviment religiós dels raelians, Claude Vorilhon, per a "no afavorir la propagació del seu missatge, contrari a la protecció de la moral i a l'orde públic".

El líder de l’agrupació amb seu en Quebec (Canadà), sosté que els sers humans foren creats amb ADN donat per una espècie extraterrestre i assegura tenir uns 40.000 seguidors en tot el món. Vorilhon també és el fundador de Clonaid, una empresa de biotecnologia que ha reclamat en nombroses ocasions que se la consideri la primera en practicar la clonació humana, sense haver aportat mai prova alguna sobre el particular.
"Defén la geniocràcia (oligarquia controlada per les persones amb major quocient intel·lectual), la llibertat sexual absoluta i la clonació humana, assumptes contraris a la moral i a l'orde públic a Suïssa", va assegurar una portaveu de l'Executiu del Cantó de Valais (sud).
Sobre l'educació sexual dels nens per part dels seus pares, estableix que esta no haurà de ser només teòrica, asseguren les autoritats cantonals, que lamenten en un comunicat que "aquesta doctrina tendeixi a provocar derivacions sexuals en els menors, severament reprimides pel codi penal suís".
A més, adverteixen que Raël "preconitza l'adveniment de la geniocràcia, contrària a les conviccions democràtiques i antidiscriminatòries de l'Estat de dret i que a Suïssa són contràries a la Constitució" i defèn la clonació humana, que "està expressament prohibida" per la legislació del país.

Representant comercial

El permís de residència de Vorilhon va ser presentat el 19 d'octubre del 2006 per una empresa d’aquell cantó, que assegurava que col·locaria el líder raelianà com a representant comercial en l'estranger.
Per al responsable d'aquesta empresa vitivinícola i líder local raelianà, Allan Tschopp, l'única raó de la negativa de les autoritats de Valais és "la intolerància cap a les minories religioses", segons publica la premsa suïssa.
Les autoritats del cantó també tenen pendent decidir sobre el reconeixement dels raelians com una institució d’interès públic i no com una secta, la qual cosa li donaria accés a subvencions públiques.

La història del moviment

El Moviment Raelianà va ser fundat en 1976 per Vorilhon, que sosté que fou adduït a1973 a França per sers clonats d'un altre planeta, "els Elohim", els que li van transmetre que havien creat als sers humans en un laboratori.
Després d'aquesta revelació es va convertir a la fe extraterrestre, es va rebatejar com Raël i es va traslladar a Canadà per a difondre allí la seva creença en la clonació humana com a via d'eternitat.
Amb aquesta finalitat va crear l'empresa Clonaid en les Bahames, al front de la qual figura la doctora francesa Brigitte Boisselier, que al desembre del 2002 va assegurar, sense proves, haver clonat a una noia, la primera humana suposadament nascuda per aquest mètode.

Imatge d'arxiu de Raël

Font: Agència EFE