Ni perforacions petrolíferes, ni maniobres secretes de submarins, ni bases d'ovnis sota l'aigua, ni monstres marins, ni cap altra teoria paranormal o de ciència ficció. Els sons que gairebé cada estiu s'escolten en el fons del mar balear, en les proximitats de la costa Nord de Mallorca, tenen una explicació totalment lògica, d'origen natural, i per fi resolta per la comunitat científica. Segons les investigacions realitzades al Centre Oceanogràfic de Balears a les quals ha tingut accés Diari de Mallorca, el rorqual comú (Balaenoptera physalus) – un cetaci de gran grandària que cada any migra a través del mar balear– és el causant d'un tipus de so molt particular, com una espècie de cop sec, buit, metàl·lic i repetitiu, so que entre juliol i octubre del 2002 mantingué en tensió a pescadors, submarinistes i investigadors. Aquell estiu, les teories i especulacions sobre la procedència del “estrany soroll” ompliren pàgines de diaris i d'Internet tant locals com internacionals.
Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.
Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.
La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.
Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.
Font:
http://xenologia.blogspot.com traduït de l'original d'Enric Culat, La Almudaina, Diario de Mallorca, p. 12 D.
Des d’aquells dies, diversos investigadors han tractat de trobar una explicació lògica a tals sons, dels que ja hi havia constància abans de 2002, des de feia dècades. Cap d'aquests investigadors ha arribat tan lluny en les seves conclusions com Joan Miquel Batle, tècnic especialista en acústica que treballa al Centre Oceanogràfic de Balears, que ha anat descartant hipòtesi, una després de una altra, fins a quedar-se només amb una, que és la següent: els mascles de rorqual comú emeten un so de molt baixa freqüència amb què es comuniquen amb les femelles i que implica una espècie de comportament sexual o tal vegada un avís de localització. Al seu pas per Mallorca, i en determinades circumstàncies de proximitat i estat del mar, el so d'aquestes balenes pot ser perfectament audible sota l'aigua.
Segons explica Batle, el “cant” dels rorquals és molt intens; en semblar es tracta del so biològic més potent emès per un mamífer en tot el planeta, segons les investigacions de la University Rhode Island de Nova York. A partir de a les mesures realitzades, la intensitat d'aquest soroll oscil·la entre 184 i 186 decibels, que referits a l'aire equivaldrien a 150 decibels. Com a dada comparativa, és suficient recordar que un avió, en enlairar-se, desenvolupa un soroll de 120 decibels.
La Balaenoptera physaluses prou habitual en Balears entre primavera i estiu, ja que es desplaça des de l'Atlàntic, a través de l'estret de Gibraltar, fins al mar de Ligúria, al golf de Gènova, on es troba una gran reserva internacional de mamífers marins.
Els bussejadors del Centre Oceanogràfic identificaren clarament en 2005 el so emès per aquesta espècie de balena en distints punts propers a Mallorca, des de Dragonera fins a Formentor. Els treballs realitzats podrien ampliar-se amb la col·locació de hidròfons permanents a l'aigua sempre que l'Administració mostri interès respecte d'això, apunta Batle.
Font:
http://xenologia.blogspot.com traduït de l'original d'Enric Culat, La Almudaina, Diario de Mallorca, p. 12 D.
